Història d'Espanya al Segle XIX: Crisi, Revolució i Modernització

La Crisi Política: Carles IV i la França Revolucionària

1.1 Canvis Revolucionaris i les seves Conseqüències

Van desaparèixer les estructures de l’Antic Règim, però van deixar Espanya endarrerida. L'absolutisme va donar pas a un sistema liberal marcat per guerres. L'economia es va modernitzar amb progressos més lents. La població va créixer de forma moderada. Es va establir una societat de classes basada en la riquesa.

1.2 Regnat de Carles IV (1788-1808)

Carles IV va deixar el poder en mans del primer ministre Manuel Godoy. Durant el seu regnat, es va iniciar la crisi política de l’Antic Règim.

En el transcurs de la guerra, els francesos van envair el País Basc i Navarra, i van obligar Godoy a signar la Pau de Basilea (1795).

El 1807, Godoy es va aliar amb Napoleó després de signar el Tractat de Fontainebleau, que preveia el repartiment i la invasió de Portugal. Amb això, les tropes franceses van entrar a Espanya.

La invasió francesa de la península va provocar el Motí d’Aranjuez (1808), una revolta popular contra la política de Manuel Godoy. Carles IV va abdicar en el seu fill Ferran VII.

Napoleó, amb les Abdicacions de Baiona, va cedir el tron d’Espanya al seu germà Josep Bonaparte.

1.3 Formació de Grups Ideològics

Josep I Bonaparte va regnar a Espanya (1808-1813) i va implantar l’Estatut de Baiona.

El rei tenia poder executiu, iniciativa per a proposar lleis i va dur a terme reformes.

Va dividir els espanyols en dos grups ideològics:

• Afrancesats: Van acceptar la monarquia i donaven suport a les reformes. Eren un grup reduït d’espanyols.
• Patriotes: Es van negar a acceptar un monarca estranger. Eren la majoria del poble, que defensava la sobirania de Ferran VII, i els liberals, que volien una constitució.

La Guerra de la Independència Espanyola

2.1 Inici i Desenvolupament de la Guerra

La invasió francesa va provocar l’Aixecament del poble de Madrid el 2 de maig de 1808, que es va estendre a altres ciutats i va donar inici a la guerra.

Els ciutadans van lluitar contra l’ocupació mitjançant la resistència i l'aixecament contra els francesos.

Al camp, la lluita es va dur a terme mitjançant guerrilles o atacs per sorpresa a l’enemic.

Primera Fase:

Es va frenar l’avanç francès amb la victòria a la Batalla de Bailèn. Napoleó va acudir a Espanya amb 250.000 soldats i va recuperar gairebé tot el territori.

A partir del 1812:

Els francesos van ser derrotats amb l’ajuda de Gran Bretanya. Napoleó va reconèixer Ferran VII com a Rei d’Espanya i les Índies en el Tractat de Valençay (1813), i es va retirar d’Espanya.

2.2 Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812

La revolució liberal va ocórrer de forma paral·lela a la guerra.

El poder el va assumir la Junta Suprema Central, que va convocar unes Corts a Cadis el 1810. Hi havia diputats absolutistes i liberals, sent aquests últims la majoria, i van aconseguir que les Corts realitzessin reformes legals i aprovessin una constitució.

Entre les lleis aprovades destaquen:

• Llibertat d’impremta.
• Abolició dels senyorius, gremis i la Inquisició.
• Mesures en contra de l’absolutisme.

La Constitució de 1812, la primera d’Espanya, va reconèixer els drets individuals, va establir la sobirania nacional, la divisió de poders i un sistema polític liberal.

El Regnat de Ferran VII

3.1 Etapes del Regnat

Sexenni Absolutista (1814-1820):

Ferran VII va abolir la Constitució de 1812, va anul·lar l’obra de les Corts de Cadis i va perseguir els liberals.

Trienni Liberal (1820-1823):

Ferran VII va jurar la Constitució de Cadis i va acceptar que els liberals restablissin l’obra de les Corts de Cadis.

Dècada Ominosa (1823-1833):

El 1830 van sorgir problemes successoris pel naixement d'Isabel II. Ferran VII va derogar la Llei Sàlica, que impedia heretar el tron a les dones. Carles, germà de Ferran, no ho va acceptar i va tenir suport absolutista. Maria Cristina, casada amb Ferran, va tenir suport liberal.

3.2 Independència de l'Amèrica Espanyola

En els últims anys del regnat de Ferran VII, es va produir la independència de les colònies espanyoles a Amèrica.

Aquest procés va ser promogut pels criolls, que eren gent d'origen europeu nascuda a Amèrica. Els seus motius incloïen:

• Forts impostos.
• Discriminació social.
• Descontentament per la marginació política.

La Consolidació de l'Estat Liberal

4.1 L'Època Isabelina

L'Etapa de les Regències:

Després de la mort de Ferran VII, Isabel II, amb només tres anys, va necessitar una regència a causa de la seva minoria d’edat. Van exercir la regència la seva mare, Maria Cristina, i el general Espartero.

El problema successori va desencadenar una guerra civil, la Primera Guerra Carlina, que va enfrontar els absolutistes (defensors de Carles) i els liberals (partidaris d’Isabel). Isabel va guanyar el 1839.

El Regnat d'Isabel II:

El 1843, Isabel II va ser declarada major d'edat i es va iniciar el seu regnat, consolidant-se el règim liberal.

El regnat va estar marcat per una gran inestabilitat política i un enfrontament entre dos partits liberals:

• Els Moderats, amb el suport de l’alta burgesia i alguns sectors de la classe mitjana.
• Els Progressistes, amb el suport de les classes mitjanes urbanes.

Les etapes del regnat van ser:

• La Dècada Moderada (1844-1854), amb la Constitució de 1845.
• El Bienni Progressista (1854-1856), amb la Constitució de 1856.
• Els Últims Anys (1856-1868).

Hi va haver alternança entre Moderats, Unió Liberal i Progressistes.

Va sorgir una oposició entre demòcrates i republicans.

Van signar el Pacte d’Ostende per enderrocar la reina i convocar Corts constituents per sufragi universal masculí.

La Revolució Gloriosa va provocar l'exili de la reina.

El Sexenni Revolucionari (1868-1874):

Govern Provisional:

Es va aprovar la Constitució de 1869, que establia la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi universal masculí.

Regnat d'Amadeu I (1871-1873):

Va trobar una forta oposició política (republicans, carlins, partidaris dels Borbons) i va abdicar.

Primera República Espanyola (1873-1874):

Va patir una gran inestabilitat política, amb enfrontaments entre republicans unionistes i federalistes, que va afavorir la restauració de la monarquia borbònica el 1874 i una crisi de govern constant.

La Modernització Econòmica (Part 1)

5.1 Creixement Demogràfic

La població va créixer amb moderació gràcies a la millora de l'alimentació i els avenços en la medicina.

La majoria de la població, concentrada a la perifèria peninsular, vivia al camp.

La migració més destacada va ser l’èxode rural, que va comportar un augment de la població urbana.

5.2 Transformacions Agràries

Abolició del Règim Senyorial:

• Senyories jurisdiccionals: Exercien funcions públiques que van passar a l'Estat.
• Senyories territorials: Obtenien recursos econòmics de la terra que van passar a propietat particular.

La Desamortització:

• Desamortització de Mendizábal (1836-1837): L’Estat va confiscar i subhastar els béns del clergat, i va abolir les primogenitures de la noblesa.
• Desamortització General de Madoz (1855): Va implicar la venda de les terres comunals, béns propis dels ajuntaments i de tots els altres béns amortitzats (mans mortes).

Objectius:

• Obtenir recursos per a l’Estat.
• Facilitar l’accés dels camperols a la propietat de la terra.

Resultats:

• Van beneficiar la noblesa i la burgesia.
• Van ser perjudicials per als petits propietaris, arrendataris i jornalers.

Millores Agràries:

• Augment de la superfície cultivada.
• Lenta introducció d'avenços tècnics.
• Extensió del regadiu.

La Modernització Econòmica (Part 2)

6.1 La Revolució Industrial a Espanya

La Primera Revolució Industrial es va iniciar el 1830 a Espanya, però va ser lenta i parcial, deixant el país endarrerit respecte a altres nacions europees.

Les causes d'aquest endarreriment van ser:

• Baixa demanda d’articles industrials.
• Escàs esperit emprenedor de la burgesia.
• Endarreriment tecnològic.
• Escassetat de matèries primeres.
• Inestabilitat política.

Els principals sectors industrials van ser la mineria, la siderúrgia i el sector tèxtil.

6.2 Altres Sectors Econòmics

La modernització del transport va implicar l'ampliació de la xarxa de carreteres i la construcció d'una xarxa de ferrocarrils i tramvies.

Els sistemes comercials es van unificar amb el sistema mètric decimal.

El comerç interior va ser escàs, i l'exterior va patir la pèrdua de les colònies americanes.

Les finances i el capitalisme van créixer de forma limitada.

Es van crear societats anònimes, com els bancs públics, els bancs privats i les borses de Madrid i Barcelona.

La Societat de Classes a l'Espanya del Segle XIX

La societat de classes es va basar en la riquesa, substituint l'antiga societat estamental.

La Classe Alta:

• L’Antiga Noblesa: Va perdre privilegis, però va consolidar la seva riquesa en aconseguir la propietat privada dels senyorius i augmentar-la amb la compra de terres desamortitzades.
• La Burgesia: Era poc nombrosa, però va incrementar el seu poder econòmic i social.

La Classe Mitjana:

No va ser gaire nombrosa i es trobava principalment:

• Al camp, on hi havia mitjans propietaris agraris.
• A la ciutat, on hi havia funcionaris, oficials de l’exèrcit, professionals liberals, propietaris de tallers artesanals i petits artesans.

La Classe Baixa:

• Al camp: petits propietaris, arrendataris i jornalers.
• A les ciutats: empleats, assalariats i obrers de fàbriques.

7.2 Conflictes Socials i Moviment Obrer

Van sorgir conflictes socials a causa de les males condicions de vida dels grups més desfavorits.

• Els jornalers agraris patien salaris baixos i desocupació estacional.
• Els obrers industrials patien llargues jornades laborals, salaris baixos, falta d’assegurances, explotació de dones i nens, i condicions de vida penoses.

El moviment obrer va sorgir amb les següents característiques:

• Al principi, tenia un caràcter reivindicatiu, amb la destrucció de màquines (ludisme).
• A partir del 1868, es van difondre les ideologies marxista i anarquista.

El Romanticisme a Espanya

Arquitectura:

• Historicisme: Inspirat en característiques arquitectòniques del passat.
• Nous materials com el ferro i el vidre.

Escultura:

Va tenir un desenvolupament escàs, destacant els retrats i els monuments urbans.

Pintura:

• Importància dels colors, la llum i el moviment.
• Temàtiques: costumista, paisatges, històrics i retrats.

El Realisme a Espanya

Pintura:

• Segona meitat del segle XIX.
• Predomini de la pintura històrica.
• Es representen esdeveniments del passat.
• Quadres de grans dimensions.
• Colors sobris.
• Importància dels detalls.