Història d'Espanya: Absolutisme, Liberalisme i Revolució (1814-1868)

El Restabliment de l'Absolutisme (1814-1820)

El retorn de Ferran VII el Desitjat (amb la condició d’acceptar part de la nova constitució) va ser marcat per la pressió del sector conservador de l'exèrcit (no és l'exèrcit nacional), la noblesa, la monarquia i el clergat, la qual cosa va comportar l'anul·lació de la Constitució de 1812 i el restabliment de l'absolutisme monàrquic (el rei va conservar els tres poders).

Aquest període va estar marcat per una greu crisi econòmica ocasionada per la guerra i els moviments independentistes d'Amèrica (Cuba, Puerto Rico i Filipines). Els privilegiats es negaven a pagar impostos, fet que va agreujar la situació.

Es van produir pronunciaments, revoltes militars, guerres continuades i baixades de sous. També hi va haver:

• Cops d'estat promoguts pel sector liberal (part de l'exèrcit, intel·lectuals i burgesos).
• Volien restablir la Constitució de 1812.
• Van fracassar per manca d'organització i de suport popular.

Constitucionalisme i Absolutisme (1820-1833)

El Trienni Liberal (1820-1823)

El 1820, un cop d'estat va restablir la Constitució de 1812. Els governs liberals van adoptar mesures de millora econòmica:

• Desamortització.
• Augment dels impostos a les classes populars.
• Es va dividir la hisenda en dues (separada de la hisenda de la monarquia).

Resposta de l'Oposició

• Intervenció per part de la Santa Aliança (pacte del Congrés de Viena).
• Van demanar ajuda a l'exèrcit francès per restituir l'antic rei.

La Dècada Ominosa (1823-1833)

Període de dura repressió contra el sector liberal:

• Exili.
• Empresonament sense judici previ.
• Afusellament sense judici previ.

Això va generar descontentament de la població. La noblesa havia perdut poder. L'exèrcit va perdre prestigi. Les classes populars van haver de pagar impostos i van perdre les terres de la desamortització.

L'Establiment de l'Estat Liberal (1833-1840)

L'Adhesió Liberal, l'Estatut Reial i l'Oposició Popular

• Maria Cristina va formar un Consell Reial amb liberals moderats.
• El nou cap del govern va ser Francisco Martínez de la Rosa.
• Francisco Martínez de la Rosa va crear l'Estatut Reial, un seguit de lleis que proposaven una reforma agrària en la propietat.
• Les reformes van ser insuficients i Maria Cristina va nomenar cap de govern al liberal progressista Juan Álvarez de Mendizábal.

L'Alternança en el Poder

Les Primeres Eleccions i el Govern Moderat (1837-1840)

• Van tenir lloc eleccions amb vot censatari i en va resultar escollit un govern moderat que compartia poder amb la reina regent.

• • Van retocar la Constitució amb idees més moderades.
  • Vot censatari restringit.
  • Llei d'Ajuntaments (alcaldes de les principals ciutats escollits directament per la reina regent).
  • Retorn de les terres a l'Església de la desamortització.
  • Restabliment del delme.

La Regència d'Espartero (1840-1843)

• Les protestes per les reformes del govern moderat van provocar un cop d'estat per part de l'exèrcit.
• El seu caràcter autoritari el va dur a:
  • Governar en solitari.
  • Es va aprovar un aranzel que facilitava l'entrada de cotó estranger, afectant el producte nacional.
  • Davant les revoltes burgeses, Espartero va bombardejar la ciutat de Barcelona i la burgesia va fugir.

El Descontentament Popular i el Triomf dels Moderats (1843)

• Les classes populars van ser les úniques a continuar amb la protesta.
• Espartero va dimitir i hi va haver un canvi de govern cap als moderats.

La Descomposició del Règim Moderat (1856-1868)

Els Governs Unionistes (Unió Liberal) i Moderats (Liberals Moderats) (1856-1868)

• Sufragi censatari molt ampli.
• Llibertat religiosa, però l'Església va ser mantinguda per l'Estat.
• A favor de la desamortització.
• Llei del Treballador (Salari Mínim).
• Sobirania nacional.

La Revolució de 1868 "La Gloriosa" i la Primera República

• No es van tenir en compte els interessos de progressistes i republicans.
• La unió dels dos grups els va portar a guanyar les eleccions.
• Proclamació de la Primera República Espanyola (Federal).
• Isabel II es va exiliar a Itàlia.