Història d'Espanya (1909-1939): De la Setmana Tràgica a la Guerra Civil
catalán con un tamaño de 5,53 KBLa Setmana Tràgica (1909)
L'any 1909 es va produir la revolta popular a Barcelona coneguda com la Setmana Tràgica. La protesta va ser pel reclutament de soldats per a la Guerra del Marroc. L'aixecament va ser reprimit amb contundència, i es va produir l'afusellament del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia.
La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
El 1923, Miguel Primo de Rivera (capità general de Catalunya) va protagonitzar un cop d'Estat. Va tenir el suport de la monarquia (Alfons XIII), la patronal i els grups polítics conservadors. La dictadura militar estava inspirada en el feixisme italià de Mussolini.
- Es va suspendre la Constitució.
- Es va dissoldre el Parlament.
- Es van prohibir els partits polítics i els sindicats.
Des del 1929, amb les repercussions de la crisi econòmica internacional, va començar a notar-se l'oposició a la dictadura. Finalment, el dictador va dimitir l'any 1930. Alfons XIII va convocar noves eleccions i va nomenar un nou cap de govern.
La Proclamació de la Segona República
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 es van presentar com un referèndum entre monarquia i república. La coalició republicanosocialista va triomfar a les grans capitals i a les regions industrials. Alfons XIII va abandonar el país cap a l'exili. El 14 d'abril del 1931 es va proclamar la Segona República Espanyola.
El Bienni Reformista (1931-1933)
Les Reformes Republicanes
La República va emprendre la tasca de reformar el país amb l'objectiu de modernitzar l'economia i la societat espanyola. Les principals reformes van ser:
La reforma militar
L'exèrcit estava endarrerit tècnicament i presentava un excés de comandaments. Es va aprovar la Llei de Retirs, que va permetre la jubilació de la meitat dels oficials.
La reforma religiosa
Es va buscar disminuir el pes de l'Església Catòlica i la seva influència en l'educació. Es va introduir el matrimoni i l'enterrament civil, i una llei del divorci.
La reforma educativa
El govern va promoure l'escola pública, amb grans inversions en construccions escolars i per incrementar el nombre de professors.
La reforma territorial
Es va iniciar la descentralització de l'Estat, amb l'elaboració d'estatuts d'autonomia i governs autònoms. A més de Catalunya, es van dur a terme processos d'autonomia al País Basc i Galícia.
La reforma agrària
La República va abordar el problema del latifundisme. Sobretot a Andalusia i a Extremadura, hi havia milers de jornalers sense terres i en una situació de misèria, mentre que la propietat es concentrava a les mans d'uns pocs.
Les Revoltes d'Octubre de 1934
El 1934 van entrar en el govern ministres de la CEDA. Aquest fet va portar l'esclat de revoltes a tot Espanya, principalment a Catalunya i a Astúries.
A Catalunya
La revolta va ser motivada per l'anul·lació per part de Madrid de la Llei de Contractes de Conreu, votada pel Parlament de Catalunya. L'octubre de 1934, el president Lluís Companys va encapçalar una insurrecció i va proclamar l'Estat Català dins la República.
A Astúries
La revolta va tenir un caràcter social i es va ocupar la conca minera. La revolta va ser sufocada per l'exèrcit encapçalat pel general F. Franco.
L'Aixecament Militar i l'Inici de la Guerra Civil
El 17 de juliol del 1936 a Melilla, Tetuan i Ceuta, i el 18 de juliol a la Península, un sector de l'exèrcit (Franco, Mola, Queipo de Llano, Sanjurjo...) van protagonitzar un cop d'estat.
- Zones guanyades pels sublevats: Canàries, Nord d'Àfrica, Pamplona, Sevilla, Castella i Lleó i una part d'Aragó.
- Zones que van restar lleials a la República: Catalunya, Madrid, País Basc, Astúries, Santander, València, part de Castella, Extremadura i Andalusia.
Una part de l'exèrcit, la Guàrdia Civil i la Guàrdia d'Assalt van restar lleials a la República. El cop havia fracassat en els seus objectius inicials, donant lloc a la Guerra Civil.
Internacionalització del Conflicte
La guerra a Espanya es va veure com una confrontació entre les forces democràtiques i els règims feixistes.
- Els militars sublevats van comptar amb l'ajuda alemanya i italiana. L'ajuda alemanya va ser important en aviació (la Legió Còndor).
- França i Gran Bretanya van impulsar una política de neutralitat (el Comitè de No Intervenció).
- El govern d'Itàlia i Alemanya no van retirar el seu suport als franquistes.
- L'URSS es va convertir en l'únic suport militar de la República.
- Voluntaris de diversos països van arribar a Espanya per combatre en defensa de la República; eren les Brigades Internacionals.
La Fi de la Guerra i l'Exili Republicà
L'1 d'abril del 1939 va acabar la guerra. Amb la derrota republicana va començar l'exili per por de la repressió franquista (mig milió d'espanyols van travessar la frontera francesa).
Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial (1939), milers de republicans espanyols, exiliats a França, van participar en la resistència contra els nazis. Alguns van ser detinguts pels alemanys i confinats en camps de concentració (Auschwitz, Dachau, Mauthausen...), on van morir uns 16.000 espanyols. Un altre grup va aconseguir embarcar cap a Amèrica o anar a l'URSS.