Història de l'escriptura: de la pictografia a l'humanisme

Orígens de l'escriptura: Pictografia i Ideogrames

Pictografia (3500 a.C.): Dibuixos simplificats que representaven objectes i conceptes del món real (sumeris primitius). Realitzats sobre les pedres, eren petits dibuixos per a objectes i conceptes. Molt simple.

Ideogrames primitius

Escriptura cuneïforme (3400 a.C.): Signes que es feien amb cunyes sobre una pedra (petits dibuixos picats en les pedres). Representa una sintetització de les anteriors i és una de les formes més antigues de l'expressió escrita.

Escriptura egípcia i jeroglífics (3300 a.C.)

S'estableix un ordre. S'entenien mitjançant els jeroglífics en columnes o línies horitzontals o verticals. Es llegeixen de dreta a esquerra o d'esquerra a dreta i de dalt a baix. El van crear els antics egipcis. Les figures d'animals o persones es dibuixaven dirigides cap a on comença el text.

Fonograma: Dibuixos amb sons.

Proescriptura: Són sistemes de signes gràfics mitjançant els quals ens transmeten idees.

Evolució dels primers alfabets

Alfabet: Sistema d'escriptura amb un únic signe visual (la lletra) per a cada so, consonant o vocal, que podem combinar per formar unitats visuals que representen el llenguatge oral.

L'alfabet fenici (1500 a.C.)

Primers signes consonàntics:

• Un signe per a cada un dels 22 sons consonàntics.
• Aquests es barregen amb jeroglífics d'influència egípcia.
• S'intueixen dues línies de referència.
• Escrivien sobre argila o papir.
• Caràcters: esquemàtics amb eix d'inclinació variable (no verticalitat).

L'alfabet grec (800 a.C.)

• L'ordre i el nom de les lletres es comença a intuir i establir.
• Escrivien sobre pergamí, tela o papir, amb plomes i pedres afinades (suport).
• Consta de 25 lletres i 5 vocals.
• Respecten molt més les línies de referència: una línia base i la de les verticals.
• Els caràcters adquireixen un factor de proporció, basat en una retícula imaginària.

L'alfabet etrusc (700 a.C.)

Evolució de l'alfabet grec i base de l'alfabet romà.

L'alfabet romà o llatí (Segle VII a.C.)

• Lapidària: Una modalitat de lapidàries són els capitals.
• Van introduir signes ortogràfics.
• Queda definida la direcció de l'escriptura (d'esquerra a dreta, horitzontalment).
• Tenen un factor tonal (en gravar a la pedra es crea ombra).
• La seva construcció s'organitza a partir de formes geomètriques.
• Els traços terminals (remats) reforcen l'extrem de les lletres.
• Al principi, els traços de les lletres eren uniformes, però més tard van ser variables amb la finalitat d'imitar l'efecte natural del pinzell de la pintura quadrada que s'utilitzava per a la pedra (estil més cal·ligràfic). També adquireixen proporció.

Estils de l'alfabet romà:

• Estil Rústic
• Estil Majúscula Llibresca
• Estil Uncial
• Estil Semiuncial

Escriptura gòtica (S. XII)

• Tendència a la regularitat, uniformitat i la verticalitat, el que fa que sigui regular.
• Les lletres gòtiques tenen traços horitzontals i verticals de traç gruixut; els traços oblics són fins i tènues i els ascendents i descendents curts. Els remats són molt elaborats.

Estil humanístic (S. XIX)

Terminals a l'estil de la ploma i grans obertures.