Història de l'Escriptura: Des dels Orígens fins a l'Era Digital

El naixement de l'escriptura

Tots els sistemes d’escriptura tenen en comú l’ús de dues classes de signes gràfics: els logogrames i els fonogrames.

Logogrames: els primers signes gràfics

Els logogrames són el primer indici de l’existència d’un sistema d’escriptura. Representen, doncs, l’estadi més primitiu i bàsic de l’escriptura. Són uns signes gràfics que serveixen per a representar paraules senceres o conceptes.

Fonogrames: la representació dels sons

Els fonogrames són signes gràfics que intenten representar, no objectes o conceptes, sinó els sons de la parla, és a dir, la substància fonètica de les paraules. L'escriptura va aparèixer amb les pintures rupestres del Paleolític; no eren del tot una escriptura, però feien la mateixa funció. A partir d’aquí va anar evolucionant fins a formar els primers alfabets.

Els primers suports d’escriptura

Els suports més importants són:

• Pedres: els pictogrames prehistòrics

  On, inicialment, els prehistòrics hi dibuixaven pictogrames per descriure el que havien viscut.

• Tauletes d’argila: suport antic

  A l'antic Pròxim Orient es van fer servir com a suport per a l'escriptura, durant l'Edat del Bronze i ben entrada l'Edat del Ferro.

• Papir de l’antic Egipte: la planta del Nil

  Provenia d’una planta molt abundant en aquell indret, la qual va facilitar l'elaboració del suport dels antics manuscrits.

• Pergamí: pell animal per a l'escriptura

  És un material fet a partir de la pell d’animal, polida especialment per a poder-hi escriure a sobre. D'aquest material s'elaboraven els llibres o els rotlles a l'Edat Antiga i l'Edat Mitjana. Fou el principal material sobre el qual s'elaboraven documents a l'Europa Occidental fins a l'arribada i popularització del paper.

Etapa manual: els manuscrits medievals

Fins a mitjans del segle XV, a l'Edat Mitjana, tots els escrits es duien a terme a mà, fet que els feia més costosos i irregulars. Un clar exemple d’aquest tipus d’escrit són els manuscrits:

Un manuscrit: text escrit a mà

Un manuscrit és, com ho indica el seu nom, un text "escrit a mà" pels clergues. Aquestes obres ens han transmès la literatura i molts documents de les civilitzacions antigues. Els manuscrits antics es presentaven principalment en dos formats: el volum (rotlles de papir) i el còdex (llibre amb fulls manuscrits).

El descobriment de la impremta

La impremta va ser un invent clau per a la història de la humanitat, ja que va permetre plasmar per escrit tot allò que es deia en veu. Ha estat una font de riquesa per a les generacions posteriors, les quals han pogut anar acumulant, corregint i desenvolupant teories, filosofies, etc., que conformen la vida actual. La primera impremta consistia en uns cubs amb lletres en relleu. Aquests s’ajuntaven formant una paraula, es posava tinta per sobre de les lletres i, finalment, es premsaven sobre un full.

Cintes magnètiques: emmagatzematge modern

Les cintes magnètiques són un mitjà d’emmagatzematge d’informació (vídeo, àudio i dades) que es grava sobre una banda plàstica amb un material magnetitzat. S’han utilitzat principalment per fer còpies de seguretat, però també són útils per a la reproducció o l’enregistrament de so, com ara els cassets i les cintes de vídeo, entre d’altres.