Història de l'Educació Física a Espanya: De la Postguerra a l'INEF

L'Educació Física durant la Postguerra (1939-1961)

Després de la Guerra Civil Espanyola, l'esport i els seus professors van patir un gran desprestigi. El sistema educatiu va canviar radicalment, amb l'Església i la Falange encarregant-se de l'educació.

Control ideològic i formació del professorat

L'Església controlava gairebé totes les assignatures, excepte tres, una de les quals era l'Educació Física (EF). La Falange s'encarregava de la part d'oci i de l'Educació Física, la qual va adquirir un aire marcadament militar. Tots els professors d'aquesta època eren majoritàriament excombatents. Cal destacar que les noies no feien Educació Física, ja que el seu rol era cuidar dels nens i de la casa.

A partir de 1939, es va trobar un professorat d'Educació Física poc preparat i sense cap mena de titulació oficial. Els excombatents podien ser professors d'EF sense requisits addicionals. En canvi, aquells que volien dedicar-se a l'Educació Física sense haver participat en la guerra havien d'assistir a escoles especialitzades:

• Escuela Central de Educación Física del Ejército (Toledo)
• Escuela Nacional de Educación Física San Carlos (Madrid)
• Academia Nacional José Antonio (Àvila)
• Escuela Superior de Educación Física Julio Ruiz de Alda (Madrid)

La Llei d'Educació Física de 1961 i la creació de l'INEF

La Llei d'Educació Física (23 de desembre de 1961) va marcar un punt d'inflexió:

• Considerava l'EF un fenomen social prou rellevant per ser un objectiu del govern de l'Estat.
• Va crear la Delegación Nacional de EF y Deportes (Delegació Nacional d'EF i Esports).
• Va crear la Mutualitat General Esportiva.
• Va crear l'Institut Nacional d'Educació Física (INEF).

Evolució dels estudis universitaris d'EF

El primer curs de l'INEF es va impartir el 1968. L'any 1951 ja s'havien produït canvis en l'Educació Física i als instituts, però la creació de l'INEF el 1968 va ser clau.

• 1981: Reconeixement dels estudis com a universitaris: Llicenciat en EF (2n cicle) i Diplomat en EF (1r cicle).
• 1993: S'estableix el títol de CAFE (Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport).

Contradiccions i reptes inicials de l'Institut Nacional d'Educació Física

Tot i la seva creació, l'INEF va néixer amb diverses contradiccions respecte als seus objectius inicials:

• Objectiu de formació: Tenia l'objectiu inicial de formar professors, mestres i entrenadors. No obstant això, només va controlar la formació de professors i, ocasionalment, de mestres. Els entrenadors continuaven sent controlats des de les federacions.
• Investigació científica: Se li reconeixien funcions en la investigació científica, però sense concretar. Més tard, la Delegació Nacional d'Educació Física i Esports les va confinar a altres organismes.
• Expedició de títols: Se li encarregava la missió d'expedir títols oficials d'Educació Física amb reconeixement del Ministeri d'Educació. El Ministeri d'Educació només li permetia estendre Certificats d'Estudis.
• Coordinació de centres: Havia de coordinar els diversos centres reconeguts oficialment que impartien estudis d'Educació Física. No obstant això, aquests centres no es van tancar i van ignorar la creació de l'INEF.
• Gènere: Inicialment, només era un centre masculí.
• Doble dependència: L'INEF tenia una doble dependència que no va quedar ben resolta: Acadèmica (Ministeri d'Educació) i Administrativa (Delegació Nacional d'Educació Física i Esports).