Història de l'educació especial i models d'intervenció

Ponce Leon: primeres experiències personals amb deficiències auditives

Primer mestre de sords: Pablo Bonet, que va divulgar el mètode Ponce. Primera escola per a sords-muts: Hüay, que va ensenyar a llegir Braille.

Orientació medico-assistencial

Pinel (treball ocupacional) i Esquirol (asilos per a malalts mentals).

Orientació medico-pedagògica

Itard (pare de l'educació especial) i Montessori (pedagogia terapèutica).

Orientació psicomètrica

Binet i Simon, que van desenvolupar el concepte de Quocient Intel·lectual (QI).

Definicions de l'OMS

Deficiència: pèrdua psicològica, fisiològica o anatòmica. Discapacitat: restricció o absència a causa d'una deficiència. Minusvalidesa: desavantatge a causa d'una deficiència o discapacitat.

Definició de l'UNESCO

L'educació especial com a disciplina que pretén millorar la vida de les persones amb diverses minusvalies i recorre a mètodes moderns.

Models d'educació especial

• Mèdic: causes orgàniques, factors innats, intervenció mèdica, centres separats, segregació.
• Psicomètric: causes orgàniques i manca d'estimulació, intervenció en funció de les àrees.
• Conductista: disseny de tasques específiques, observació dels resultats, centres i aules específiques.
• Cognitiu: dèficit d'aprenentatge, estratègies errònies, intervenció per millorar l'alumnat, aules especials en centres ordinaris.
• Integrador: dret a rebre educació normal, integració física i funcional, aules especials a temps total o parcial.
• Inclusiu: pedagogia optimista, atenció a les necessitats educatives especials i suport, intervenció en les capacitats i punts forts, aula ordinària amb recursos i adaptació curricular.

Normalització

Mikelsen (desenvolupament d'una vida tan normal com sigui possible), Nirje (introducció de formes i condicions de vida properes a la societat en què viu) i Wolfenberg (utilització de mitjans normals per establir comportaments iguals).

Integració escolar

Atenció a les necessitats especials dels nens. Necessitats educatives especials: currículum especial o modificat, dotació de mitjans especials d'accés, atenció a l'estructura social.

Legislació

1. Moyano o Llei d'Instrucció Pública de 1857. Llei d'Educació Primària de 1945, que determina la creació d'escoles especials. 2. Institut Nacional d'Educació Especial (INEE) de 1975. Constitució de 1978. Llei d'Integració Social de Minusvàlids (LISMI) de 1982. 3. Decret d'Ordenació de l'Educació Especial de 1985. LOGSE de 1990, que introdueix les necessitats educatives especials (NEE). 4. LOQUE (LOCE) de 2002, LLOE (LOE) de 2006, LOMQUE (LONCE) de 2013. Resposta a la inclusió: PEC (resposta a la diversitat, planificació i gestió general del centre), PAM (pla d'actuació per a la millora), avaluació psicopedagògica (recollida de dades i valoració de la informació), informe psicopedagògic (conclusions i necessitats de suport), nivells de resposta (resposta a la diversitat en tota la comunitat educativa, en el grup-classe, mesures específiques per a nens amb necessitats educatives especials, pla d'actuació personalitzat).

Trastorns i dificultats

Agudesa visual: disminució de la capacitat per identificar detalls a 6 metres. Camp visual: perifèrica de 20 graus. Sordera: diferents tipus i mètodes de comunicació. Paràlisi cerebral: diferents tipus i dificultats associades. Sistemes augmentatius i alternatius de comunicació (SAAC): diferents tipus de suports per a la comunicació. Trastorns del llenguatge i de la parla: tel, afàsia, mutisme, dislàlia, disglosia, disàrtia, disfèmia.