Història: Edats, Absolutisme, Il·lustració i Revolucions
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en catalán con un tamaño de 8,09 KB
UNITAT 1
1.- Escriu amb quin fet comença i amb quin fet acaba cadascuna de les etapes de la història. Indica també les dates:
- EDAT ANTIGA: Final prehistòria (3000 a.C.) – Caiguda imperi romà occident (476 d.C.)
- EDAT MITJANA: Invasió bàrbars (476 d.C.) - Caiguda imperi romà orient (1453 d.C.)
- EDAT MODERNA: Conquesta Constantinoble pels turcs (1453 d.C.) – Revolució Francesa (1789 d.C.)
- EDAT TECNOLÒGICA: Revolució industrial (1800 d.C.) - Actualitat
2.- Diferències entre absolutisme i il·lustració
TEORIA ABSOLUTISTA | TEORIA IL·LUSTRADA | |
POLÍTICA | Monarques havien obtingut el Patronat, la qual cosa els permetia el maneig, supervisió (i fins i tot nomenaments) a l'Església de la seva jurisdicció imperial. | Se subordina el poder religiós al civil i dins del religiós apareixen els primers senyals d'independència de les esglésies nacionals respecte a l'absolutisme. |
RELIGIÓ | El poder està centrat en el rei i la noblesa, EL REI ÉS LA LLEI. | En la religió es realitzen les primeres formulacions de l'ateisme, i s'estudia la naturalesa des del punt de vista científic, abandonant les velles concepcions. |
3.- Què és la il·lustració?
Principis dels pensadors il·lustrats
La il·lustració va ser un moviment intel·lectual que va fer una crítica molt profunda a l’Antic Règim. Aquesta forma de governar ha estat definida com a despotisme il·lustrat.
La il·lustració va ser un moviment intel·lectual que es va desenvolupar a Europa al llarg del segle XVIII. Els pensadors il·lustrats partien de 3 principis:
- Analitzar la societat aplicant la raó. L’aplicació de la raó conduiria al progrés continu de la humanitat.
- L’ésser humà era el centre de les seves teories (societat antropocèntrica).
- Afirmaven que la tolerància havia de ser la base de la convivència humana.
4.- Conceptes clau de la Il·lustració
- Rousseau: La sobirania
- Montesquieu: La divisió de poders
- Adam Smith: La riquesa de les nacions
- Fisiocràcia: Escola de pensament econòmic del segle XVIII fundada per François Quesnay i Anne Robert Jacques Turgot a França. Afirmava l'existència d'una llei natural per la qual el bon funcionament del sistema econòmic estaria assegurat sense la intervenció del govern.
5.- La Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió a Catalunya és el relat dels fets a Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola, en la qual Catalunya, com la resta d'estats de la Corona d'Aragó, es va decantar a favor de l'Arxiduc Carles, qui va ser reconegut a Barcelona el 1705 com a rei de la Monarquia Hispànica amb el títol de Carles III, i allí va situar la seva cort. La fidelitat de Catalunya a la causa austriacista la convertirà en l'últim reducte —juntament amb el regne de Mallorca— de la resistència a l'avanç de Felip V, fins i tot després que s'haguessin signat els tractats d'Utrecht-Rastatt (1713-1714) que van posar fi a la guerra a Europa. Després de la capitulació de Barcelona el 12 de setembre de 1714 el rei va promulgar el Decret de Nova Planta que va obrir una nova etapa en la història de Catalunya.
UNITAT 2
1.- Jurament del Joc de la Pilota
a.- L’Assemblea Nacional
L’Assemblea Nacional era el lloc on tots els membres del primer i segon estament votaven les lleis, els membres del tercer estament no tenien dret a vot i pagaven molts impostos.
b.- Data i objectiu del Jurament
El rei va ordenar tancar la sala de reunions de l’Assemblea Nacional, però els diputats es van reunir a l’anomenada sala del Joc de la Pilota. Per això a les hores l’Assemblea Nacional es va anomenar Assemblea Constituent, això va passar el 19 de juny de 1789 i el seu objectiu era no sortir d’allà sense haver redactat una nova constitució.
c.- Conseqüències del Jurament
El 14 de juliol de 1789, els ciutadans parisencs es van revoltar i van assaltar la Bastilla (antiga presó de Lluís XIV i símbol de l’absolutisme).
2.- Causes de la Revolució Francesa
El preu del pa i els menjars bàsics havia pujat molt i la gent no es podia permetre menjar pa, la gana va generar molt conflicte. Quasi tota la part del seu sou i del que guanyaven se l’emportava el rei. Mentre que els nobles i el rei no feien res i vivien fantàsticament bé gràcies al tercer estat que ocupava més de la meitat de la població.
3.- Conceptes de la Revolució Francesa
- Llibertat política davant l’Estat: L’estat tenia llibertat per posar les lleis que ells volguessin sense l'opinió del poble.
- Sistema Assembleari: Sistema on es reunien els diputats en l’Assemblea Nacional per decidir lleis.
- Sobirania Nacional: El poder el tenia el poble.
- Estats Generals: El formaven els nobles, el clergat i el tercer estament (burgesos).
- Directori: Grup de 5 membres que mantenia el poder de l’estat. Un d’ells era Robespierre.
- República: Nació on el cap d’estat és el president del govern, és a dir, no hi ha rei.
4.- Aliances per consolidar la Restauració
- La Santa Aliança: La formaven Rússia, Prússia i Àustria i França que defensaven el dret diví dels reis i el suport de l’Església a la monarquia.
- La Quàdruple Aliança: La formaven Gran Bretanya, Rússia, Àustria i Prússia que buscava defensar l’ordre creat per el congrés de Viena.
UNITAT 3
PRIMERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL | SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL | |
ÈPOCA | 1780-1860 | 1870-Fins ara |
SECTORS PUNTA | Tèxtil, Siderúrgia | Siderúrgia, elèctrica, química |
FONTS D’ENERGIA | Carbó | Electricitat, petroli |
TRANSPORT | Vaixell de vapor, ferrocarril | Metro, automòbil, avió |
TIPUS D’EMPRESA | Familiar | Societat anònima, càrtel, holding, trust |
POTÈNCIES (PAÍS) | Gran Bretanya | Estats Units i Alemanya |
Conceptes de la Revolució Industrial
- CÀRTEL: Associació d’empreses dedicades al mateix sector d’activitat que arriba a acords per controlar la producció i la distribució, fixar preus i compartir beneficis.
- HOLDING: Corporació de companyies controlades per una única empresa, que és la propietària de la majoria de les accions.
- TRUST: Agrupació voluntària de diferents empreses per cobrir totes les etapes de la producció d’un article amb l’objectiu de dominar el mercat en eliminar la competència.