Història Econòmica i Restauració Borbònica a Espanya (1875-1898)

Història Econòmica (Segles XVIII-XIX)

A. Transformacions Agrícoles

Canvis Tècnics

• Nous conreus.
• Rotació quatriennal o Norfolk.
• Xarxa de regadiu i adobs (fems).
• Roturació de noves terres.
• Augment de la producció, però no necessàriament de la productivitat.

El cas de Catalunya

• Augment de la productivitat.
• Ús de regadiu i rotació quadriennal (sense guaret).
• Ús d'adobs químics i màquines agrícoles.
• Agricultura comercialitzada, generant més capital.

Canvis en el Tipus de Propietat: La Desamortització

La terra estava tradicionalment vinculada (noblesa) i amortitzada (Església).

• Lleis de Desvinculació: Permeten la venda de terres.
• Lleis Desamortitzadores:

1. Godoy: Béns d'hospitals.
2. José Bonaparte.
3. Trienni Liberal (1820-1823).
4. Mendizábal (1835): Béns del clergat regular i secular. Es van aplicar les Lleis d'Exclaustració. L'Estat realitzava subhasta pública (taxació i remat). Pagament: metàl·lic o vals reals (cinc pagues anuals).
5. Madoz: Béns civils i comunals (5.800 milions de rals). Prats i boscos subhastats.

Conseqüències de la Desamortització

1. Venda de terres, creant oportunitats.
2. Moltes terres es destinen al conreu.
3. Augmenta la producció.
4. Els beneficiaris i compradors principals són la burgesia (industrial o comercial), que es converteix en terratinent (hisendat) i empresari agrícola.
5. Es desenvolupen nous contractes de conreu: masoveria, emfiteusi (domini directe de l'amo, domini indirecte del pagès), rabassa morta i arrendament metàl·lic.
6. Creació de canals i sèquies (canals petits).
7. Els pagesos pobres i jornalers que no poden comprar acaben sent rodamons, penitenciaris o bandolers.

B. Augment Demogràfic

Augment de la Taxa de Natalitat (TN) i de la Taxa de Mortalitat (TM) a causa de malalties i epidèmies. La població total (Pt) augmenta poc (es duplica).

Canvis de Distribució

• De muntanya a plana.
• De poble a ciutat.
• De centre a perifèria (emigració a colònies: Cuba, Puerto Rico, Filipines).

A Catalunya, la població augmenta significativament (es duplica entre 1750 i 1900).

C. Industrialització

• Capital: Procedent del camp, el comerç i l'explotació.
• Fonts d'energia: Carbó (ús d'aigua, rius, salts).
• Matèria primera: Cotó i llana.
• Referència clau: Anglaterra i la màquina de vapor.

La Restauració Borbònica (1875-1898)

Fonaments i Objectius

Fonaments del Sistema

• Constitució conservadora del 76.
• La Corona com a poder moderador.
• Suport de l'exèrcit i de les classes benestants.

Objectius Principals

• Estabilitat interior i defensa de l'ordre.
• Posar fi a la ingerència de l'exèrcit en la vida política.
• Pacificació del país:
  • Fi de la Guerra Carlina (1876): Abolició dels furs bascos.
  • Fi del conflicte cubà: Pau de Zanjón (1878).

Característiques del Sistema

• Bipartidisme: Conservadors (Cánovas) i Liberals (Sagasta).
• Alternança en el poder: El Torn Pacífic.
• Corrupció i frau electoral: La Tupinada.
• Poder i influència del caciquisme.

Les Forces d'Oposició

Republicanisme

Davallada i divisió després del fracàs de la Primera República. Diferents grups republicans:

• Possibilistes (Castelar).
• Progressistes (Ruiz Zorrilla).
• Federals (Pi i Margall).
• Unitaris (Salmerón).

Carlisme

• Renovació de dirigents i programa (Acta de Loredan).
• Escissió integrista: Partido Católico Nacional (R. Nocedal).
• Distanciament entre el clergat i el carlisme.

Obrerisme

Va sorgir per les injustícies socials i la pobresa.

• Luddisme: Crema del vapor Bonaplata (BCN, 1835).
• Societats de Socors Mutus (Societat de Protecció Mútua dels Teixidors del Cotó de BCN, 1840).
• Insurreccions pageses, sobretot a Andalusia.
• Primeres vagues obreres a Catalunya.
• Influència ideològica de l'utopisme i del republicanisme (Vaga contra les selfactines 1854 i Vaga General 1855).

Nacionalisme

Nascut com a reacció a l'abolició dels furs i al canvi de la societat tradicional.

• Fundat per Sabino de Arana, defensor de la raça basca, els furs i la religió.
• Creació del PNB (Partit Nacionalista Basc), un partit autonomista amb força al País Basc.