Història Econòmica d'Espanya: Expansió i Crisi del Franquisme (1959-1975)

L'Expansió i Crisi Econòmica del Franquisme (1959-1975)

L'Expansió Econòmica (1959-1973)

La tímida recuperació dels anys cinquanta era força preocupant. Espanya es podria haver quedat sense divises per manca de diners per importar petroli i altres productes essencials.

El Pla d'Estabilització i Liberalització (1959)

L'any 1957, Franco va incorporar al govern tècnics experts en economia, coneguts com a *Tecnòcrates*, vinculats a la institució religiosa de l'Opus Dei. Els més destacats foren Navarro Rubio (ministre d'Hisenda) i Ullastres (ministre de Comerç), els quals van preparar el **Pla d'Estabilització i Liberalització de 1959**.

Espanya va aconseguir l'ajut del Fons Monetari Internacional (FMI) i de l'Organització Europea de Cooperació Econòmica (OECE, actual OCDE). El Pla d'Estabilització va consistir en la modificació de l'autarquia i en l'establiment de les bases per convertir progressivament l'economia espanyola en un sistema capitalista clàssic.

La situació econòmica, com a conseqüència de l'aplicació de l'autarquia, era absolutament desastrosa. Franco va acceptar aquesta política, que anava contra els seus principis ideològics, a causa de l'amenaça de fallida de l'Estat i la insistència enèrgica dels nous ministres.

Els primers mesos de l'aplicació del Pla van ser força negatius:

• La productivitat de les empreses va caure.
• Els sous dels treballadors van baixar en termes reals.
• El cost de la vida va augmentar.
• El nombre de persones aturades es va incrementar.

En aquestes condicions, alguns sectors industrials van començar a fer un esforç per exportar amb l'objectiu de col·locar els seus excedents. La manca de demanda interior, a causa dels sous baixos, feia que els productes que no es venien s'acumulessin als magatzems de les fàbriques. Però els efectes positius del Pla d'Estabilització es van començar a notar a partir del 1961.

Les Causes de l'Expansió Econòmica

Durant aquest període, a Espanya el producte industrial va créixer i la renda per càpita es va multiplicar gairebé per vuit. Espanya va passar a ser un país industrialitzat, i a Catalunya la indústria va augmentar i es va diversificar considerablement.

A la dècada de 1960, els recursos econòmics disponibles a Espanya no eren suficients per obtenir el finançament necessari (per construir instal·lacions, comprar màquines i pagar la mà d'obra), ja que la balança de pagaments presentava dèficit. Les alternatives per obtenir aquest finançament extern van ser:

1. El Turisme: L'expansió sostinguda de l'economia dels països occidentals va propiciar que vingués a Espanya un nombre creixent de turistes estrangers, fet relacionat amb la forta devaluació de la pesseta provocada pel Pla d'Estabilització.
2. Les Inversions de Capital Estranger: El fet que a Espanya hi hagués una dictadura que reprimia el moviment obrer va atreure el capital de les empreses estrangeres.
3. L'Exportació de Mà d'Obra (Emigració): La dictadura franquista aconseguia un doble objectiu amb l'emigració de treballadors espanyols a l'estranger: d'una banda, aquests enviaven part del seu sou als familiars que s'havien quedat a Espanya (remeses), i, de l'altra, es reduïa l'índex d'atur del país.

Un altre factor clau van ser els **Plans de Desenvolupament** impulsats pel govern franquista, que consistien a invertir diners estatals per condicionar un seguit d'espais (infraestructures per instal·lar indústries), coneguts com a polígons industrials o pols de desenvolupament. El sòl d'aquests polígons era barat, facilitant la inversió pròpia i l'estrangera per establir-hi indústries. A Catalunya van tenir una gran importància el polígon de la Zona Franca de Barcelona i el polígon de Tarragona.

La Crisi Econòmica (1973-1975)

L'expansió econòmica dels anys seixanta es va aturar a partir del 1973, a causa d'una crisi que tenia causes externes, principalment l'augment del preu del petroli. El declivi físic de Franco en aquell moment va complicar encara més la situació.

Els símptomes de la crisi van ser:

• Inflació, atur i tancament d'empreses.
• Balança de pagaments negativa.
• Augment del dèficit pressupostari.

Els factors principals de la crisi foren:

1. El primer factor va ser la **inflació**, que es va disparar el 1973.
2. El segon factor va ser la caiguda de la **relació d'intercanvis**, que va provocar un dèficit important de la balança comercial.
3. El tercer factor va ser l'augment del **dèficit pressupostari**, originat perquè l'Estat tenia més despeses que ingressos.

Aquesta situació es va agreujar per l'enduriment final del règim i la pressió reivindicativa de sectors importants de la societat. Els darrers anys de la dictadura franquista, la societat espanyola havia canviat força; en canvi, el règim s'havia mantingut immòbil. Això va fer que els principis ideològics del franquisme quedessin deslegitimats davant les noves circumstàncies socials i internacionals.