Història Econòmica: Escoles, Mètodes i Conceptes Clau

La Història Econòmica i les Grans Escoles Historiogràfiques

La història econòmica és la branca que analitza les transformacions econòmiques en relació amb les realitats socials, polítiques i culturals. La història i la ciència social analitzen els canvis de les societats des de les perspectives socials, econòmiques, polítiques i culturals de manera interrelacionada.

Metodologies i Conceptes Clau en Història Econòmica

Segons Marc Bloch, cofundador de l'Escola dels Annales, hi ha dos mètodes de treball fonamentals:

• Mètode comparatiu: Per comprendre l'evolució històrica d'una societat cal comparar-la amb la d'una altra.
• Mètode regressiu: Anàlisi que parteix del present per entendre el passat.

Analitzar els canvis és explicar-los. Bloch també va identificar tres tipus d'explicació:

• Causal: Valorar amb proves els factors que contribueixen al desenvolupament d'un procés.
• Genètica: Analitzar l'origen, el desenvolupament i la crisi d'un procés.
• Estructural: Estudiar el paper d'un element en el conjunt.

Conjuntura i Estructura

Conjuntura:

Realitats que varien en curta durada i tenen relació amb les estructures.

Estructura:

Realitats profundes que es modifiquen lentament i incideixen en la conjuntura.

Models Econòmics i Polítiques

Teoria Clàssica:

Model basat en el binomi reproducció/excedent, present en l'Escola dels Annales, el marxisme i l'economia clàssica.

Teoria Neoclàssica:

Basada en el mercat, en el joc de l'oferta i la demanda, pròpia de la New Economic History.

Polítiques Keynesianes:

L'Estat intervé en l'economia en un context en què la iniciativa privada sembla no ser capaç d'assumir adequadament la promoció del dinamisme econòmic.

Polítiques Neoliberals:

Minimitzen el paper de l'Estat i maximitzen la llibertat individual en el desenvolupament de l'economia.

Principals Escoles Historiogràfiques

L'Escola dels Annales (1929-1939)

Fundada per Marc Bloch i Lucien Febvre, aquesta escola va configurar una nova manera d'entendre la història amb les següents idees principals:

• Història integradora i total: Analitza la societat, l'economia, la política i la cultura de manera interrelacionada.
• Col·laboració interdisciplinària: Fomenta la col·laboració entre les diferents ciències socials.
• Compromís social de l'historiador: L'historiador que analitza el passat ho fa per entendre el present i així construir un futur millor, implicant-se en la realitat del seu present i contribuint que altres ciutadans tinguin elements per a fer-ho.

L'Escola Historiogràfica Marxista Renovadora

El marxisme, amb Karl Marx com a figura central, va aportar una anàlisi econòmica profunda basada en el concepte de capital. Un dels seus conceptes clau és la formació econòmica-social, que postula que en qualsevol realitat econòmica sempre hi ha un mode de producció dominant.

En el Manifest Comunista (1848), Marx i Engels van exposar idees fonamentals:

• La història es caracteritza per l'existència d'explotadors i explotats.
• En el capitalisme, el treball que realitza el treballador és remunerat només parcialment. Només una part del valor creat amb el seu treball esdevé el salari rebut, i la resta del valor del treball queda en mans de la burgesia en forma de plusvàlua.
• La lluita de classes és el motor de la història.
• El treballador no és conscient de la seva explotació, i perquè hi hagi lluita de classes és fonamental que ho sigui.

Per al marxisme, la història és una eina de transformació social i una arma per a la revolució.

Historiadors Marxistes Destacats:

• Antonio Gramsci: Va defensar que la història es refereix a tots els homes del món.
• Josep Fontana: Va assenyalar que cada escola historiogràfica fa una determinada anàlisi del passat i té un determinat projecte social.
• E.P. Thompson: Va definir el concepte d'economia moral de la multitud, que significa que la societat de l'Antic Règim tenia un clar concepte d'allò que estava bé econòmicament i del que no. El seu concepte de moral econòmica acceptava els comerciants, però no els especuladors.

New Economic History (Cliometria)

Fundada per figures com Alexander Gerschenkron, aquesta escola, que va aparèixer als anys 50 del segle XX, es diferencia d'altres per l'ús d'un llenguatge principalment matemàtic i estadístic. Es dediquen principalment a analitzar el creixement econòmic i, tot i partir de la teoria neoclàssica, creuen que té insuficiències, ja que les institucions hi juguen un paper clau.

Segons la New Economic History, hi ha regles bàsiques del joc que determinen el funcionament de tot el sistema, sent els drets de propietat un exemple fonamental. L'èxit de la Revolució Industrial britànica s'atribueix, en gran part, a l'establiment d'uns drets de propietat clars i eficients.