Història Econòmica del Segle XX: Institucions, Polítiques i Crisis

John Maynard Keynes i la Crítica al Tractat de Versalles

Keynes va ser molt crític amb el Tractat de Versalles (1919) perquè considerava que castigava excessivament Alemanya. Va denunciar que les decisions s’havien pres per venjança política i no per criteris econòmics racionals.

En el seu llibre Les conseqüències econòmiques de la pau (1919), advertia que el tractat generaria inestabilitat política i social. Els seus arguments principals eren:

• Les reparacions de guerra imposades eren econòmicament impossibles de pagar i destruirien l’economia alemanya.
• Això provocaria pobresa, atur i inflació, no només a Alemanya sinó a tota Europa.
• El tractat trencava la interdependència econòmica europea necessària per a la recuperació postguerra.
• A llarg termini, podia facilitar l’ascens de moviments extremistes i un nou conflicte bèl·lic.

Transformacions Econòmiques a la Rússia Soviètica (1920-1940)

La Nova Política Econòmica (NEP): Definició i Recuperació

La Nova Política Econòmica (NEP) va ser una reforma econòmica aplicada a la Rússia soviètica a partir de 1921, impulsada per Lenin després del fracàs del comunisme de guerra. El seu objectiu principal era recuperar l’economia, molt debilitada per la Guerra Civil i la crisi productiva.

La NEP va introduir elements de mercat dins d’un sistema socialista. Els pagesos podien vendre els excedents de la seva producció un cop pagat un impost en espècie, fet que va estimular l’agricultura. Això va provocar un augment notable de la producció de cereals i una millora en l’abastiment d’aliments a les ciutats.

Es va permetre la iniciativa privada en el comerç i la petita indústria (els anomenats nepmen), mentre que l’Estat va mantenir el control dels sectors clau com la banca, el transport i la gran indústria. Gràcies a aquesta combinació, l’economia russa va créixer ràpidament i va recuperar, a mitjan anys vint, els nivells de producció previs a la Primera Guerra Mundial.

De la NEP a la Planificació Centralitzada (Stalin)

A finals dels anys vint, Stalin va eliminar la NEP i va instaurar una economia plenament planificada, consolidant un sistema econòmic i polític fortament centralitzat a la Unió Soviètica.

La Reforma Centralista i els Plans Quinquennals

Es van aplicar els Plans Quinquennals, que fixaven objectius obligatoris de producció, especialment en la indústria pesant (acer, carbó i maquinària). L’Estat controlava tota l’economia.

L’agricultura va ser col·lectivitzada forçosament, eliminant la propietat privada de la terra i integrant els pagesos en granges col·lectives (kolkhoz) i estatals (sovkhoz). Aquesta reforma buscava accelerar la industrialització, però va provocar repressió, fams greus i milions de morts. Tot i el cost humà enorme, la URSS va aconseguir convertir-se en una gran potència industrial abans de la Segona Guerra Mundial.

Institucions i Reconstrucció Postguerra

El Fons Monetari Internacional (FMI)

L'FMI va ser creat el 1947 per a restablir l'estabilitat de canvis mitjançant un fons de reserves que havia de permetre als bancs centrals fer front temporalment a les caigudes de la cotització de la seva moneda als mercats de divises.

Per a mantenir la cotització, un país amb dèficit a la balança de pagaments podia obtenir divises estrangeres a canvi de la pròpia moneda fins al doble de la seva quota dipositada a l'FMI. Aquesta quantitat, tècnicament anomenada "dret de gir", s'obtenia amb el compromís de recomprar la moneda pròpia més endavant.

El Pla Marshall (1947-1951): Reconstrucció Europea

El Pla Marshall va ser un programa d’ajuda econòmica impulsat pels Estats Units entre 1947 i 1951 per reconstruir l’Europa occidental després de la Segona Guerra Mundial. Consistia en l’enviament de crèdits, aliments, matèries primeres i maquinària als països europeus devastats pel conflicte.

Els objectius principals del Pla Marshall eren:

• Reactivar l’economia, estabilitzar les monedes i fomentar el creixement industrial.
• Evitar l’expansió del comunisme, afavorint la recuperació social i política.

El Pla Marshall va accelerar la reconstrucció europea i va contribuir a l’inici de l’“època daurada” del creixement econòmic.

La Caiguda dels Salaris Reals al voltant de 1950

Els salaris reals van baixar al voltant de 1950, principalment a causa de l’impacte de la postguerra. L'escassetat de béns, la destrucció productiva i els greus desequilibris econòmics van provocar una forta inflació (pujada general dels preus).

Tot i que els salaris nominals van augmentar, ho van fer més lentament que els preus, fet que va disminuir el poder adquisitiu real dels treballadors. La recuperació salarial es va veure limitada per la priorització governamental de la reconstrucció, la debilitat sindical inicial i l’atur latent. Només a partir de mitjans dels anys cinquanta, amb el creixement sostingut, els salaris reals van començar a recuperar-se clarament.

L'Era Neoliberal: Consens de Washington i Expectatives

El Consens de Washington: Polítiques Neoliberals

El Consens de Washington és un conjunt de recomanacions de política econòmica formulades a finals dels anys vuitanta per institucions clau com el FMI, el Banc Mundial i el Departament del Tresor dels EUA. L’objectiu era afavorir el creixement mitjançant el mercat lliure.

Les seves propostes principals incloïen:

• Reducció del dèficit públic i disciplina fiscal.
• Liberalització del comerç exterior i de les finances.
• Privatització d’empreses públiques.
• Desregulació dels mercats.

Aquestes polítiques es van aplicar sobretot a Amèrica Llatina i a països en desenvolupament. Tot i que van controlar la inflació en alguns casos, van ser molt criticades per augmentar la desigualtat social i debilitar l’Estat del benestar.

El Canvi d'Expectatives Econòmiques als Anys 80

Durant els anys vuitanta, les expectatives futures sobre l’economia van canviar clarament respecte a l’optimisme de l’“època daurada” del creixement. Després de la crisi del petroli i de l’estagflació dels anys setanta, es va imposar la idea d’una “era d’expectatives encongides”.

Aquest nou panorama es caracteritzava per:

• Assumpció d'un creixement econòmic més lent i inestable.
• Menys confiança en la plena ocupació i en l’expansió contínua de l’Estat del benestar.
• Polítiques d’inspiració neoliberal que prioritzaven reduir la inflació, fins i tot a costa d'un major atur.
• Major competència internacional a causa de la globalització i la liberalització dels mercats financers.

En conjunt, les expectatives eren més prudents: menys creixement, més desigualtat i una economia més oberta però també més insegura.