Història, Economia i Geografia Regional de la UE

Orígens de la Unió Europea: La CECA (1951)

L'any 1951 es va crear la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (la CECA). S'hi van afegir Bèlgica, Luxemburg, Països Baixos, Itàlia, França i la República Federal d'Alemanya. Amb la seva creació, es van evitar els enfrontaments entre aquests dos països.

El Tractat de Roma i les Comunitats Europees (1957)

Donats els bons resultats de la CECA, els països membres van pensar a ampliar aquesta autoritat supraestatal a l'economia. Així es va signar el Tractat de Roma el 25 de març de 1957.

• Creació de dues organitzacions fonamentals per a la construcció europea:
  • La Comunitat Econòmica Europea (CEE), coneguda amb el nom de Mercat Comú.
  • La Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (CEEA), coneguda amb el nom d'Euratom.
• Establiment d'objectius econòmics: Creació d'un Mercat de lliure circulació de persones, mercaderies, capitals i serveis pels territoris dels països membres, de manera que les fronteres entre els països integrants van quedar desdibuixades i es va donar un sentiment de pertinença europea entre els seus ciutadans i ciutadanes.

El Tractat de Maastricht i la Unió Europea (1993)

El Tractat de la Unió Europea (TUE) va ser signat el 7 de febrer de 1993 a la ciutat holandesa de Maastricht. Així apareix la UE, en formen part 12 països: els sis ja esmentats abans i, a més, el Regne Unit, Irlanda, Dinamarca, Grècia, Espanya, Portugal i la República Democràtica d'Alemanya (integrada a l'altra Alemanya).

Àmbits d'Actuació de la Unió Europea

• La cohesió política: Es va voler fer un pas endavant creant un govern democràtic en què el Parlament Europeu fos l'òrgan més important amb el poder de fer lleis (poder legislatiu), els membres del qual són escollits per sufragi universal directe. Les lleis emanades d'aquest parlament s'imposen a les decisions dels estats membres.
• Impuls a la ciutadania europea: Es considera ciutadà europeu tota persona que tingui la nacionalitat de qualsevol dels estats membres. Aquesta ciutadania europea complementa la ciutadania estatal, però afegia altres drets:

  Drets de la Ciutadania Europea

  • Lliure circulació i residència en territori dels estats membres.
  • Sufragi en les eleccions del Parlament Europeu i en les municipals dels estats membres on es resideix.
  • Dirigir-se al Defensor del Poble Europeu.
  • De petició al Parlament Europeu.
  • Protecció de les autoritats diplomàtiques i consulars.
• Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC): Per a cooperar entre tots els estats prenent decisions en política internacional.
• Creació de la Unió Econòmica i Monetària (UEM): Va donar pas a l'euro com a moneda europea l'any 1999, que es va posar com a moneda única en 11 dels 12 estats l'1 de gener del 2012.

El Tractat de Lisboa (2007)

El Tractat de Lisboa va ser signat el 13 de desembre del 2007 pels 27 estats membres i va entrar en vigor el 2009.

OBJECTIU: SIMPLIFICAR I AGILITZAR EL FUNCIONAMENT DE LES INSTITUCIONS EUROPEES.

Definició de Regió i el Comitè de les Regions

Regió: Territori amb una demografia i economia dinàmiques i trets geogràfics comuns amb finalitat de caràcter administratiu i estadístic. El Comitè de les Regions (CR) és l'òrgan consultiu que tenen les regions europees per fer les polítiques regionals.

A banda d'això, es va crear l'Assemblea de les Regions d'Europa (ARE), organització independent en la qual estan representades més de 250 regions de la UE i de fora. Segons aquesta Assemblea, una regió és un territori que està per sota del nivell de l'estat central, però té representativitat política.

Anàlisi del Mapamundi de l'IDH (2005)

Es tracta d’un mapamundi de tipus temàtic que reflecteix la distribució de l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH) a tot el món l’any 2005. La font és el PNUD, Informe sobre el Desenvolupament Humà 2005, i les dades es presenten classificades en índex alt, mitjà i baix. Les zones que es poden diferenciar són: amb índex alt, Amèrica del Nord, Mèxic i Amèrica temperada, Europa occidental, Japó i Austràlia; amb un índex mitjà, Àsia, la major part d’Amèrica Llatina i el nord i sud d’Àfrica; i, finalment, amb índex baix, la major part del continent africà.

Conceptes Clau de Desenvolupament: PIB i IDH

Definiu breument els dos conceptes següents: Producte Interior Brut per Càpita (PIB per càpita) i Índex de Desenvolupament Humà (IDH). Citeu dos indicadors més que podrien utilitzar-se per mesurar el grau de desenvolupament d'un país.

PIB: la riquesa total produïda en un país durant un període de temps determinat, que sol ser un any.

IDH: índex comprès entre 0 i 1 que mesura el desenvolupament a partir de l’esperança de vida, els anys d’estudi, l’alfabetització i el PIB per càpita per paritats de poder adquisitiu. Els exemples d’indicadors poden ser molt diversos: consum d’energia, mortalitat infantil, esperança de vida, metges per habitant, consum de calories per habitant.

Altres Definicions: PPA

PPA: Paritat de Poder Adquisitiu (PPA). Valora sempre igual els preus del mateix producte i permet fer una comparació més rigorosa del PIB dels diferents països.

Indústria: Països Desenvolupats vs. En Desenvolupament

Exposeu les diferències que existeixen entre els països desenvolupats i els països en vies de desenvolupament pel que fa a les característiques de la indústria, tenint en compte els aspectes següents: tipus d'indústria, productivitat, capital i tecnologia utilitzada. Finalment, citeu tres països industrials que serveixin d'exemple per a cada grup de països.

Països Desenvolupats: Característiques Industrials

Els països desenvolupats constitueixen el centre de l’economia mundial, tenen un alt nivell de productivitat i disposen de capitals i de tecnologia avançada. La producció industrial està especialitzada i posseeix un alt valor afegit, ja que incorpora recerca i innovació tecnològica. La situació en el mercat internacional és clarament de domini, ja que controlen els intercanvis a nivell mundial, així com els preus, donat que la seva producció està centrada, tal com s’ha esmentat, en les manufactures especialitzades i en els processos de transformació i distribució de les matèries primeres.

Països en Vies de Desenvolupament: Indústria

Els països en vies de desenvolupament, generalment, formen la perifèria de l’economia mundial amb un baix nivell de productivitat i una gran dependència tecnològica i financera. La indústria, o bé està poc desenvolupada o bé està centrada en la producció de manufactures, generalment controlada per les multinacionals. La seva situació en el comerç internacional es caracteritza per unes condicions desavantatjoses, ja que la seva producció, centrada en les matèries primeres o en manufactures amb poc valor afegit, situa aquests països en una situació de desigualtat a l’hora de competir amb els estats desenvolupats.

Nomenclatura d'Unitats Territorials Estadístiques (NUTS)

La UE s'ha vist obligada a harmonitzar aquesta diversitat de divisions territorials. L'Eurostat (Oficina Estadística de la Unió Europea) l'any 1988 va crear la Nomenclatura d'Unitats Territorials Estadístiques o NUTS, que s'organitzen en cinc nivells jeràrquics: NUTS 1, NUTS 2, NUTS 3, NUTS 4, NUTS 5.

Nivells NUTS: NUTS 1

Les NUTS 1 corresponen a les regions comunitàries europees (RCE). Són les més grans i les principals àrees de planificació econòmica. Agrupen regions inferiors jeràrquicament, les NUTS 2. A l'Estat espanyol s'han hagut de crear amb les anomenades agrupacions de comunitats autònomes, que en el cas de Catalunya correspon a l'agrupació Est, juntament amb les Balears i la Comunitat Valenciana.

Nivells NUTS: NUTS 2

Les NUTS 2 són unitats administratives de base (UAB), són les més utilitzades. És el nivell on s'analitzen les situacions i s'hi prenen decisions a l'hora d'executar la política regional de la UE.

Nivells NUTS: NUTS 3

Les NUTS 3 ocupen el nivell jeràrquic més baix; són demarcacions ja existents. A Espanya, corresponen a les províncies.

Nivells NUTS: NUTS 4 i NUTS 5

Les NUTS 4 i 5 són unitats administratives locals; no tenen molta rellevància en l'àmbit comunitari europeu.

• Les NUTS 4 no s'han creat en molts estats.
• Les NUTS 5 corresponen als municipis de l'Estat espanyol.

Regions Especials

A banda d'això, també existeixen regions especials:

• Les regions ultraperifèriques: regions allunyades d'Europa però que depenen d'estats europeus. (Font 13)
• Les regions transfrontereres: formades per regions que depenen de diferents estats de la UE.

Regions Mundials: Centre i Perifèria

Les regions mundials tenen especialització funcional dins d'aquesta economia global. Podem parlar d'un grup de regions: Amèrica del Nord, la UE, el Japó, que tenen uns mitjans de producció de tecnologia elevada, gran inversió de capital i controlen el mercat mundial i formen el Centre econòmic.

Podem parlar d'un altre grup de regions: Àfrica, Àsia, Centre i Sud-amèrica, amb mitjans de producció d'escassa tecnologia, poca inversió de capital i no tenen cap control sobre el mercat mundial; és el que s'anomena la Perifèria de l'economia.

Entre el Centre i la Perifèria s'estableixen unes relacions comercials anomenades intercanvi desigual, a partir del moment en què els estats del centre tenen el control dels preus del mercat i els de la perifèria no.

Aquesta divisió mundial entre centre i perifèria queda matisada en la realitat per l'existència de zones anomenades “semiperifèriques” que sovint posseeixen recursos abundants, cap on es desplacen algunes funcions i activitats del centre, o que són capaces de generar iniciatives pròpies, tal com succeeix en alguns països del sud-est asiàtic, Sud-amèrica o bé a l'Orient Mitjà. Són els països emergents, els Nous Països Industrials.