Història de l'economia: dels clàssics al marxisme

Clàssics

Anunciaven les lleis més generals del funcionament del capitalisme. Entre d'altres la llei del valor treball. Van posar èmfasi explicatiu a la producció i distribució de la riquesa i els avantatges del lliure canvi i la divisió del treball.

Neoclàssica

Elabora models del comportament teòric de productors, consumidors, compradors i venedors, basats en la maximització racional individual de utilitats (microeconomia). El paradigma essencial és la lliure competència i la neutralitat de l'Estat.

Estructuralista

A la societat francesa. Es basa en la noció d'estructura (conjunto de una totalidad, unos elementos, posición, relación, cambio o evolución). Al analitzar estructures reals afegim la variable temps: anàlisi sincrònic (en un det temps), diacrònic (anàlisi temporal), analògic (el temps no afecta).

Institucionalisme (Veblen)

S.XIX i principis del S.XX, com a reacció al pensament neoclàssic. No existeix lliure competència i que s'han produït canvis profunds al capitalisme i nou enfocament per explicar-lo. La institució com a ús social representa una acció individual que és automàtica, irracional i extraindividual. La institució com a organisme representa un conjunt més 'personalitzat', jurídicament o per tipus d'activitats. Se divideixen les classes socials en els que poden (propietaris), els que saben (científics), els que fan (obrers). Els propietaris no aporten res a la riquesa.

Neoinstitucionalisme (Galbraith, 1960)

Poder compensatori: El que fixa els preus són les grans corporacions. La competència perfecta no funciona, associacions de consumidors per fer front. L'estat ha d'intervenir, sinó el capitalisme es col·lapsarà. Nou estat industrial i tecnoestructura: A l'estructura organitzativa de la corporació es produeix la separació cada vegada major de la propietat (accionistes) i el poder de decisió que queda en mans de gerents i tècnics que constitueixen la tecnoestructura. El complex militar-industrial: L'Estat deixa de ser neutral. La societat opulenta: Increments de producció provoquen falta de sobirania en el consumidor, degut a la pressió publicitària.

Marxisme

Primera revolució científica a l'economia política. Introdueixen una nova visió de la teoria del valor treball, com s'obté l'excedent productiu i introdueixen el concepte de plusvàlua. Focalitza també part del seu anàlisi en la distribució de la riquesa. Conceptes principals: treball, activitat humana, producció (mitjans de consum i producció, distribució, consum (improductiu i productiu), procés d'intercanvi. La diferència del valor creat pel treballador en el procés de treball i el valor de la seva pròpia força de treball, venuda a canvi d'un salari, correspon a la plusvàlua que és la font de benefici capitalista. D'aquest concepte, sorgeix l'explotació de la classe treballadora.