Història i Economia del Regne de València (S. XIII-XV)

Economia del Regne d'Aragó

La majoria de la població vivia de l'activitat agrícola. A València es va desenvolupar molt l'horta i a Aragó la ramaderia ovina. A més, la Corona d'Aragó mantenia contactes comercials fluids amb molts països. Els mercaders catalans, valencians i mallorquins comptaven amb consolats o delegacions en nombroses ciutats europees, asiàtiques i africanes. Els mercaders importaven blat, cotó... i exportaven teixits i armes. A les grans ciutats com Barcelona, València i Palma, es van crear uns magistrats anomenats cònsols de mar que jutjaven les causes relatives a la navegació. El llibre del consolat del mar va ser un llibre que va afavorir el desenvolupament del dret marítim. Estimulades pel comerç, les activitats manufacturades van assolir un gran desenvolupament.

La crisi del final de l'Edat Mitjana

Des de mitjan segle XIV, la crisi demogràfica i econòmica va provocar greus problemes a Catalunya. En el segle XV va tenir lloc un canvi de dinastia en la Corona d'Aragó. Els Trastàmara van accedir al tron aragonès l'any 1412 després de la mort sense hereus de Martí I l'Humà. Ferran I va ser elegit rei pels representants dels regnes al Compromís de Casp. A mitjan segle XV, els camperols catalans (remences) es van revoltar contra els nobles. Aquesta lluita va concloure amb la Sentència Arbitral de Guadalupe. A Barcelona va esclatar una guerra civil entre els nobles, burgesos i rics.

La conquesta de les taifes valencianes

La debilitat política i militar de les taifes valencianes va possibilitar la seva conquesta pel rei Jaume I entre els anys 1233 i 1245. El 1296, Jaume II, aprofitant les lluites internes per la successió a la Corona de Castella, es va apropiar del Regne de Múrcia i en pocs mesos va prendre Alacant, Elx, Oriola i Cartagena. Finalment, ambdós regnes van arribar a un nou acord de pau, l'Acord d'Elx (1305).

La colonització cristiana

Com era habitual, després de la conquesta es va procedir al repoblament del territori amb cristians. El repoblament va ser un procés que va durar segles, durant els quals es va implantar una societat feudal. El repartiment de terres i cases entre els pobladors cristians es va anotar en el Llibre del Repartiment, una espècie d'inventari que incloïa les donacions de cases. Les ciutats van ser massivament colonitzades pels cristians. Es va expulsar d'aquestes quasi tots els musulmans, si bé en algunes ciutats es van quedar en barris anomenats moreries.

El naixement del Regne de València

El rei Jaume I va crear a les terres valencianes un nou regne autònom i independent dels altres de la Corona d'Aragó, amb lleis i òrgans de govern propis. Les Corts eren on es reunien els representants de l'església, els nobles i d'algunes ciutats o viles del regne (braç eclesiàstic, militar o nobiliari i reial). Les seves funcions eren rebre i prestar jurament al rei, i compartien amb aquest el poder de fer les lleis. Un altre òrgan del govern era la Generalitat, que va assumir la defensa del sistema foral i l'ordre intern. El rei exercia el poder al Regne de València a través de tres persones: el virrei, a qui corresponia la direcció política i militar del regne; el batlle general, encarregat de gestionar els béns del patrimoni reial i els impostos del regne; i el mestre racional, la tasca del qual era controlar tots els funcionaris que administraven el patrimoni reial. Les ciutats tenien un govern propi. Estava constituït pels jurats, que exercien el poder, i el Consell, que era un òrgan assessor o consultiu.

Tres cultures en terres valencianes

La conquesta i la colonització de les terres valencianes van suposar una nova realitat social. Hi havia tres religions: jueva, cristiana i musulmana. Els cristians eren el grup dominant. Els mudèjars eren els musulmans que vivien sota el poder cristià. Després de la conquesta van conservar la religió, la llengua i les lleis i costums propis a canvi del pagament dels impostos. Eren un grup molt nombrós. Els jueus eren una minoria que vivia a les ciutats més importants, però en barris separats anomenats calls. La convivència amb aquestes tres cultures, especialment amb els jueus, va viure moments de gran tensió. Al segle XIV es va proclamar l'antijudaisme i es van assaltar els calls de les principals ciutats de València.

Prosperitat econòmica del Regne Valencià

Al Regne de València el segle XIV va ser una època de crisi a causa de les calamitats agrícoles. La agricultura va experimentar una notable expansió gràcies a les millores tècniques (perfecció del regadiu, rotació de les collites). A les ciutats es va veure una gran activitat artesanal. Van assolir un gran desenvolupament la indústria tèxtil, la naval, l'orfebreria i la ceràmica. L'activitat que més beneficis va reportar va ser el comerç exterior. Van arribar nombrosos comerciants estrangers que van aportar noves tècniques i capitals. El desenvolupament econòmic va motivar la construcció d'infraestructures i l'aparició de noves tècniques i institucions financeres: societats, lletres de canvi, assegurances marítimes, bancs (com la Taula de Canvis) i tribunals (com el Consolat de Mar).