Història i Desenvolupament del Cristianisme Primitiu: Orígens, Educació i Doctrina

Origen del Cristianisme

Jesús era d'una família jueva, un grup de jueus reformadors que denunciaven la invasió dels romans. Considerat un messies i un profeta, serà seguit per un grup anomenat Crist (del grec Kristhos). D'aquí prové el nom de cristianisme. Va néixer i va morir en terres d'Israel i fou condemnat a mort per conspirar revoltes contra l'Imperi Romà. Jesús va deixar com a testimonis els apòstols, la predicació dels quals parlava de la reforma i la puresa de costums.

Una d'aquestes sectes importants va néixer a Síria i fou la de Pau de Tars o Bernabé de Xipre, que predicaren a l'Imperi, inclús a Roma. Crearan els seus propis evangelis. Entrarà l'hel·lenització del món cristià, ja que persones com Sant Jeroni, nascudes a l'Imperi Romà i sense cap relació amb el món jueu, seran considerades els Pares del Cristianisme. Aquests van rebre una formació i educació hel·lenística. El cristianisme original tindrà molta influència de Plató, l'obra del qual es va seguir a l'Imperi Romà, a diferència de les obres d'Aristòtil, que van ser més influents per als musulmans.

L'Educació Cristiana Primitiva

L'educació en els dos segles posteriors a la mort de Crist es concentra sobretot en el catecumenat, que és la formació que es dóna a la gent que es vol convertir al cristianisme. Normalment la gent neix en una religió, però es pot convertir a una altra. El catecumenat és el que es coneix com catequesi, que consisteix a ensenyar la religió cristiana abans de ser batejats. Per tant, el catecumenat tenia l'objectiu de cristianitzar els ciutadans a través del bateig. Ensenyaven l'Antic Testament, una educació de tradició oral, i no disposaven d'un espai reglat.

Els cristians seran perseguits segles després, quan l'emperador Neró els martiritzà i assassinà. La religió cristiana es converteix en clandestina i creen les catacumbes on educaven.

La Patrística: Creació d'un Cos Doctrinal

Hi havia la necessitat de crear una base doctrinal, ja que hi havia més conversos. Es necessitava donar una forma, ja que encara no disposaven de centres de culte ni una jerarquia. Els escriptors cristians intentaren estudiar els testimonis que es tenien de Jesús i els apòstols, i intentaven extreure una doctrina cristiana que poguessin seguir tots. Existien molts evangelis, però s'acceptaren quatre d'aquests testimonis que són molt semblants. S'havia d'interpretar el llenguatge simbòlic i metafòric que utilitzà Jesús.

L'Imperi Romà es converteix al cristianisme. Escoles doctrinals importants foren l'Església d'Àfrica i la teologia d'Alexandria. Finalment, s'unificarà en el Concili de Nicea, i sorgiran monestirs.

Sant Jeroni, educat dins una família cristiana, estudiarà filosofia a Roma i acabarà entrant a l'Església. Viurà a Jerusalem per així conèixer la llengua. La traducció oficial de l'Església Catòlica és la Vulgata, el text de Sant Jeroni. Les obres de Sant Jeroni inclouen cartes que contenen consells sobre com educar les seves filles cristianes.

Sant Agustí és el gran pare de la Patrística. Va estudiar filosofia, començarà a escriure i a elaborar les doctrines cristianes. Parla de les ciències paganes. Al segle IV, l'Imperi Romà comença a enfonsar-se.