Història dels Visigots, l'Imperi Bizantí i l'Islam

1.3. El Regne Visigot

a) Els visigots van saquejar Roma l'any 410.

b) Els emperadors romans van fer un pacte amb els visigots: a canvi de terres a la Gàl·lia, van lluitar a les ordres de Roma contra altres pobles germànics (sueus, vàndals i alans).

c) Al segle VI, van ser expulsats de la Gàl·lia pels francs i van crear un regne a Hispània, amb capital a Toledo.

d) L'any 711 va desaparèixer a causa de la invasió musulmana.

e) La majoria de reis visigots van ser dèbils davant la noblesa. Hi sobresurten:

• 1- Leovigild: va engrandir el regne i va crear noves lleis.
• 2- Recared: es va convertir al catolicisme per assolir la unitat entre visigots i hispanoromans.
• 3- Recesvint: va unificar totes les lleis en el Fuero Juzgo.

1.4. L'Imperi Bizantí

1) Bizanci = Constantinoble = Istambul (Turquia).

2) Justinià (basileus), emperador més destacat, anys 527-565.

3) Tot i mantenir les formes de vida de l'Imperi romà, es van recuperar elements grecs.

4) 1054: Cisma d'Orient; l'Església ortodoxa se separa de Roma (Església catòlica). L'imperi s'aïlla.

5) 1453: l'imperi cau en mans dels turcs otomans.

1.5. L'Islam

1) El concepte. Té un doble significat:

a) L'Islam és la religió que practiquen els musulmans.

b) L'Islam és l'imperi que els musulmans van crear a l'edat mitjana.

2) Origen geogràfic: Aràbia.

3) Mahoma, el profeta de l'Islam.

a) Va viure entre els segles VI i VII.

b) Preocupat per la situació dels àrabs (dividits en tribus enfrontades entre elles), va decidir crear una nova religió amb l'objectiu d'unir-los i enfortir-los: l'Islam defensa que les persones s'havien de sotmetre a Al·là, l'únic déu.

c) Perseguit per les seves idees, va haver de fugir a la ciutat de Medina l'any 622, on va reclutar un exèrcit i va començar la conquesta d'Aràbia. Per als musulmans, aquest fet marca la hègira o inici del calendari musulmà.

d) A la seva mort, els àrabs estaven units sota l'Islam i a punt per iniciar la seva expansió.

4) La religió islàmica:

a) La doctrina de Mahoma es va recollir en l'Alcorà, el llibre sagrat dels musulmans.

b) Obligacions d'un musulmà:

• 1- Professió de fe.
• 2- Pregar cinc cops al dia.
• 3- Pelegrinar a la Meca, almenys una vegada a la vida.

c) Era assistit pels seus consellers, els visirs, i per molts funcionaris:

• 1- Els valís governaven les províncies.
• 2- Els ulemes interpretaven la llei alcorànica.
• 3- Els cadis eren els jutges.

5) Etapes històriques:

1.6. L'Imperi Carolingi

1) Origen:

a) Any 732: Carles Martell, majordom del regne dels francs, derrota els musulmans a Poitiers.

b) Any 751: Pipí el Breu, fill de l'anterior, esdevé rei.

c) Any 774: Carles el Gran o Carlemany, fill de l'anterior, esdevé rei. Va desenvolupar una política destinada a reconstruir l'Imperi romà d'Occident, mitjançant la conquesta i unificació de molts territoris. Va acumular tant poder que l'any 800 el papa el va coronar a Roma emperador del Sacre Imperi Romànic-Germànic, com a defensor del cristianisme.

2) Dissolució: a la mort de Lluís el Piadós, fill de Carlemany, l'imperi es va dividir entre els seus descendents pel Tractat de Verdun (843).

3) Característiques de l'Imperi:

a) Capital i seu del govern: Aquisgrà.

b) Províncies:

• 1- Comtats: governades per un comte.
• 2- Marques: governades per un marquès. Són províncies de frontera, perilloses, de manera que el marquès té una important funció com a comandant militar.
• 3- Missi dominici: inspectors dels governants.

Amb la dissolució de l'imperi, molts nobles acumulen tant poder com els reis i ja podem parlar de feudalisme.

El feudalisme està desenvolupat per reis dèbils i poblacions que busquen protecció en els nobles locals. Anomenem feudalisme al sistema social de l’edat mitjana. El rei és el senyor suprem, però cada noble té el domini i l’autoritat sobre les seves terres. En el feudalisme es crea una cadena de vincles: persona de rang superior (senyor) i persona de rang inferior (vassall). El vassall sol pot tenir un senyor i el senyor pot tenir més d’un vassall. Un senyor també pot ser vassall d’un altre senyor de rang superior. El senyor li pot atorgar al vassall: feu (propietats), drets i protecció. El vassall pot atorgar al senyor: propietats, drets i treball.

El vincle (vassallatge) s'estableix en una cerimònia pública: acte d'homenatge. El senyor i el vassall juren fidelitat. El feu: el feu són terres atorgades en un pacte feudal, està compost per un castell o fortificació, pobles, pastures, terres de conreu i boscos.

Primer ordre va ser creat per Sant Benet de Núrsia al segle VI.

“Ora et labora”: Resa i treballa.

Terres de conreu:

• 1- Reserva: terra dels senyors.
• 2- Masos: terra dels camperols.

Bosc:

• 1- Lloc per caçar.
• 2- Obtenir llenya i altres recursos.

Drets senyorials:

• 1- Imparir justícia.
• 2- Cobrar impostos.
• 3- Cobrar per drets d’ús: molí, forn, permís, pontatge, portatge, etc.

Una societat estamental:

Privilegiats: no paguen impostos, no realitzen treballs de caràcter manual, controlen els càrrecs públics importants, eren grans terratinents.

Bisbes: administren un territori anomenat diòcesi o bisbat, dividit en parròquies.

Sacerdots: administren i desenvolupen les activitats religioses en una parròquia.