Història dels Trenta Tirans a Atenes: Destrucció i Oligarquia

Els inicis de l'oligarquia dels Trenta

La qüestió de les muralles i l'empresonament d'Arxestrat

Ningú volia deliberar sobre la destrucció de les muralles. Arxestrat, havent dit en el consell que era millor fer la pau amb els Lacedemonis en els termes proposats, va ser empresonat. Es va proposar [la demolició de] 10 estadis de cadascun dels murs llargs; hi va haver un decret de no permetre [deliberar] sobre aquests.

L'elecció dels Trenta i l'establiment de l'oligarquia

Els Trenta van ser elegits després que els murs llargs i els murs del Pireu van ser destruïts. Després que van ser elegits a condició que redactessin lleis per les quals governessin els ciutadans, sempre ajornaven redactar-les i mostrar-les. Van establir un consell i altres magistratures com els semblava.

Les primeres purgues: l'eliminació dels delators

Aleshores, en primer lloc, als qui tots sabien que vivien de la delació en la democràcia i que eren molestos per als aristòcrates, després d'haver-los detingut, els van condemnar a mort. El consell els va condemnar amb gust, i els altres, tots els qui tenien consciència d'ells mateixos que eren d'aquesta classe, en absolut es van disgustar.

L'aliança amb Esparta i l'expansió de la repressió

La crida a Lisandre i la promesa d'una nova constitució

Després de començar a decidir que els era impossible servir-se de la ciutat com volgueren, a causa d'això, en primer lloc, després d'haver enviat Èsquines i Aristòtil a Lacedemònia, van convèncer *Lisandre* que arribés a ajudar-los, fins que, havent-se desfet dels malvats, establissin una constitució. Ells van prometre mantenir-la.

L'arribada de la guarnició espartana i l'expansió de la repressió

Aquest [Lisandre], després que va ser convençut, els va aconseguir que una guarnició i Cal·libi com a harmost fossin enviats. Ells, després que van rebre la guarnició, afalagaven amb total adulació a Cal·libi, perquè aprovés tot el que feien. I com ell els enviava soldats de la guarnició, els qui volien detenien ja no només els dolents, dignes de poc, sinó que també:

• Els qui consideraven que de cap manera suportarien ser menyspreats.
• Als qui consideraven que obtindrien [suport] dels qui estaven d'acord en gran nombre si intentaven oposar-se en alguna cosa.

La reacció i la resistència

Tensió i vigilància a Atenes i Eleusis

Els Trenta partiren cap a Eleusis. Els Deu, amb els caps de cavalleria, s'encarregaven dels de la ciutat perquè estaven inquiets i desconfiaven els uns dels altres. Els soldats de cavalleria també dormien a l'Odeó amb els cavalls i els escuts, i feien la ronda per desconfiança:

• Cap al vespre, amb els escuts, al llarg de les muralles.
• A l'alba, amb els cavalls, perquè temien sempre que alguns dels del Pireu es llancessin sobre ells.

Preparació de la resistència al Pireu

Ells [els opositors], perquè eren ja molts i de totes les classes, fabricaven armes: uns de fusta, altres de vímet, i les blanquejaven. Abans que passessin 10 dies, havent donat les garanties que, malgrat que fossin estrangers els qui lluitessin com a aliats, ells tindrien la igualtat de tributació, van sortir molts hoplites i molts soldats armats a la lleugera. Ells tenien també aproximadament 70 genets. Fent provisions per procurar farratge, aconseguint fusta i fruits, dormiren de nou al Pireu.