Història dels segles XV–XVI: glossari, religió i cultures
Enviado por Chuletator online y clasificado en Religión
Escrito el en
catalán con un tamaño de 9,64 KB
Història: glossari i cultures dels segles XV–XVI
Glossari
- Unió dinàstica: unió matrimonial entre la família de la mateixa dinastia (ex.: Reis Catòlics).
- Estat modern: estat basat en una monarquia autoritària que imposa el poder sobre la noblesa i el clergat, amb un poder centralitzat i institucions administratives i jurídiques per reforçar aquest poder.
- Regència: persona que ocupa el lloc del rei en cas d'absència del monarca legítim (per estar fora del regne), per minoria d'edat, o per incapacitat o malaltia.
- Tribunal de la Inquisició: tribunal eclesiàstic creat amb l'autorització del Papa per perseguir l'heretgia i pràctiques religioses no cristianes; els reus podien ser condemnats a mort o torturats.
- Morisc: musulmà batejat en la fe catòlica.
- Mudèjar: musulmà que es va quedar a viure al territori peninsular conquerit pels regnes cristians sense canviar de religió.
- Corregidor: representant del rei al municipi.
- Virrei: representant del rei a cada regne de la Corona.
- Santa Hermandad: cos armat creat per mantenir l'ordre públic.
- Abdicar: acte pel qual un rei cedeix o renuncia als seus drets i al poder sobre la sobirania d'un regne.
Unificació religiosa
L'unificació religiosa va ser un objectiu prioritari dels Reis Catòlics: intentar unificar les religions i difondre el cristianisme.
- El 1478 es crea el Tribunal de la Inquisició.
- Perseguien musulmans, jueus i suposades bruixes.
- Molts reus eren processats per la Inquisició i condemnats o castigats.
Religions comparades
| Cristians | Jueus | Mudèjars / Musulmans | |
|---|---|---|---|
| Llibre sagrat | Biblia | Torà (Antic Testament, Moisès) | Corà (relats de Mahoma) |
| Transmissió | Cura / sacerdot | Rabí | Imam |
| Lloc d'oració | L'església | Sinagoga | Mesquita |
| Dia sagrat | Diumenge | Dissabte | Divendres |
| Profeta | Jesús | Moisès | Mahoma |
Mesures contra jueus i musulmans
Jueus: obligats a convertir-se; molts conversos eren sospitosos (falsos conversos). El 1492 es dicta un edicte reial: convertir-se al cristianisme o abandonar el regne (deixant els béns).
Musulmans: obligats a batejar-se (moriscos) o a marxar; el 1609 es produeix l'expulsió massiva dels moriscos.
Altres: dones acusades de bruixeria; forta misogínia. Llibres prohibits: l'Índex Librorum Prohibitorum; es prohibien llibres de ciència i, sovint, llibres de ciència-ficció o pensament heterodox.
Cultures precolombines
Maies (s. IV–XVI, península del Yucatán): agricultura (blat de moro), artesania i comerç; utilitzaven la roda per joguets o rodes cerimonials, dominaven les matemàtiques i l'astronomia. Societat estamental (rei, sacerdots, nobles, camperols, esclaus). Practicaven tatuatges i deformacions cranials. Religió politeista i naturista, amb déus relacionats amb la natura (Kukulkán—vent). Creien en un món de 13 deus al cel i 9 a l'inframón. Arbre sagrat: ceiba. Joc de la pilota. Arquitectura amb temples i palaus en forma de piràmide esglaonada (ex.: Chichén Itzá). Calendari i horòscop, sistema d'escriptura i pictogrames. Llibres sagrats i cròniques: Chilam Balam (interpreten profecies) i el Popol Vuh (llegendes de la civilització).
Asteques (s. XII–s. XVI, Mèxic): agricultura (blat de moro, cacau), artesania (ceràmica, teixits). Societat amb ciutats sota un emperador; teocràcia: govern en nom de déu (emperador, sacerdots, guerrers, homes lliures, esclaus). Religió politeista i naturalista; Quetzalcóatl com a deïtat creadora. Sacrificis humans. Arquitectura: grans palaus i temples en forma de piràmide esglaonada. Capital: Tenochtitlán. Llengua: náhuatl. Conquesta: Hernán Cortés contra Moctezuma.
Inques (s. XIII–s. XVI, serralada dels Andes, Perú): agricultura (blat de moro), ramaderia (llames), orfebreria. Societat organitzada en clans i tribus (emperador, sacerdots i nobles, poble, esclaus). Religió politeista (Inti = sol), amb ofrenes i sacrificis. Arquitectura: grans fortaleses i ciutats (Machu Picchu). Llengua: quechua. Amples coneixements mèdics. Conquesta: Francisco Pizarro contra Atahualpa.
Santa Inquisició i política
Santa Inquisició: períodes de judicis i processaments en què els acusats eren cridats a declarar; molts processats acabaven condemnats. L'activitat inquisitorial podia portar a la mort o a penes severes.
Política exterior: els Reis Catòlics expandien dominis i unien territoris; al mateix temps practicaven política d'aliances matrimoniades (casaments de fills amb dinasties d'altres països: Portugal, Anglaterra, Sacre Imperi Germànic).
Regències i successions
Regències: Joan (mor) transmet el tro a Isabel; ella també mor, i el tron passa a Joana, casada amb Felip el Bell, dels Països Baixos. Isabel disposa que, si Joana no pot atendre Castella, Ferran II (pare de Joana) actuï de regent. Ferran II busca suports contra Felip, però Felip és recolzat per part de la noblesa i governa. Quan Felip el Bell mor, Joana cau en bojeria i és reclosa a Tordesillas. Ferran II assumeix el càrrec regent però mor i s'encarrega Cardenal Cisneros fins que Carles I sigui major i hereti el tron, produint-se el canvi dinàstic de Trastàmares a Habsburg.
Carles I
Política interior: unió de la Corona d'Aragó i de Castella sota un mateix monarca però amb lleis diferents. Carles I, educat a Flandes, afronta nobles que intenten aprofitar-se i revoltes contra la seva autoritat.
Revoltes destacades: la revolta de les Comunitats (1520) i la revolta de les Germanies (1523).
Política exterior: Carles I crea un imperi europeu catòlic i desata enfrontaments bèl·lics amb la Monarquia francesa, l'Imperi Otomà i altres potències alemanyes.
Religions al XVI
Cristians catòlics: creuen en la Bíblia (interpretada per l'Església), tenen jerarquia eclesiàstica (cures, celibat), i devoció a imatges de la Verge i sants.
Cristians protestants: creuen en la Bíblia com a guia (interpretació individual), rebutgen la jerarquia eclesiàstica tradicional (els pastors poden casar-se) i rebutgen la major part de les imatges de sants (excepte Jesús).
1555: la Pau d'Augsburg (pau d'Habsburgs i religió) reconeixia la coexistència de luteranisme i catolicisme dins del Sacre Imperi amb la fórmula 'Cuius regio, eius religio'.
Felip II
Felip II substitueix Carles I: es casa diverses vegades (Maria de Portugal, Maria Tudor, Isabel de Valois, Anna d'Àustria). Política interior: l'objectiu principal és conservar els territoris i defensar la religió cristiana. Política exterior: s'enfronta a la Monarquia francesa, els Països Baixos, l'Imperi Otomà i Anglaterra.
Descobriment d'Amèrica i conseqüències
Segle XV: s'obren les rutes cap a l'oest i es descobreix Amèrica. Colom arriba el 1492; mor el 1506.
Causes dels descobriments i exploracions: esperit evangelitzador, recerca de noves rutes comercials (els turcs bloquejaven les rutes amb Àsia), i millores en la navegació (ús de la brúixola i l'astrolabi).
1492: Cristòfor Colom creia que havia arribat a l'Índia; en realitat era Amèrica. Va declarar els territoris per a Castella i va anomenar les cultures natives amb el terme 'indis' (colombines). Va tornar a Castella i mor dos anys després. Amèrigo Vespucci, explorant, va confirmar que es tractava d'un nou continent.
Consequències: nova visió del món, coneixement més exacte de la geografia (es demostrà que la Terra era esfèrica: expedicions de referència com les d'en Magalhães i de Juan Sebastián Elcano). Contacte entre europeus i altres cultures; els europeus es consideraven sovint superiors. Rivalitat per la possessió de territoris. El 1494 es signa el Tractat de Tordesillas per a la divisió de les zones d'influència.
Els quatre viatges de Colom abans de morir: 1492; 1493–1496; 1498–1500; 1502–1504.
Conquesta: els europeus comptaven amb armes de foc i cavalls (animals desconeguts per a moltes cultures precolombines) i, a vegades, van ser percebuts com a déus per prediccions o circumstàncies locals; la superioritat tecnològica i l'estratègia militar van facilitar la conquesta. Els indígenes tenien armes tradicionals: arcs, llances, escuts.
Detalls addicionals i anotacions
Altres notes sobre persecucions: durant els processos d'Inquisició molts acusats eren cridats a confessar; en molts casos la confessió se sol·licitava sota pressió i els advocats o defensors no sempre podien protegir-los; alguns processos acabaven amb la condemna a mort.
Política matrimonial: els matrimonis dinàstics van ser una eina de política exterior per assegurar aliances i influència en altres monarquies.