Història dels Reis Catòlics i l'Expansió d'Espanya
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en
catalán con un tamaño de 8,94 KB
Origen: península Ibèrica al segle X: cinc regnes
A nivell polític, (monarquia autoritària). La unió dinàstica
- Castella + Aragó
Matrimoni d’Isabel de Castella i Ferran d’Aragó, Reis Catòlics.
Regnat dels Reis Catòlics:
1. Política interior:
- Castella i Aragó: regnes independents, en comú eren els reis.
- Unificació religiosa: l’expulsió dels jueus i moriscos convertir-se al catolicisme/Tribunal religiós (La Inquisició) controlar els conversos.
- Control dels nobles:
a) Santa Hermandad: cos armat per esclafar revoltes dels nobles i perseguir bandits
b) Reforç de la justícia reial
c) Control de les ciutats
- Exèrcit professional, permanent i ben armat
2. Política exterior:
- Unificar els regnes de la península Ibèrica: Portugal a través de matrimonis i amb la resta.
- Aïllar França, el competidor pel control de nous territoris a Europa
a) Aliances matrimonials amb els enemics de França (Anglaterra i el Sacre Imperi Romano – Germànic)
b) Conquesta del sud d’Itàlia, llocs estratègics del nord d’Àfrica i l’expansió cap a Amèrica
c) Creació d’una nova ruta comercial amb Orient.
- Conseqüències:
a) Mort dels Reis Catòlics, net, Carles I, de la casa d’Austria, hereta el regne i els dominis a l’Imperi Alemany.
b) Aragó i Castella passen a tenir un únic rei i queden units.
c) S’introdueix la dinastia dels Àustries.
Expansió (segle XVI):
L'emperador Carles I d’Espanya i V d’Alemanya
Política interior
- Va heretar un imperi immens i es va convertir en el rei més poderós del seu temps, format per infinitat de territoris diferents, amb lleis i institucions pròpies. El principal punt en comú era el fet de compartir un rei.
- Dirigia la política exterior i s'ocupava de l'administració, l'exèrcit i la recaptació d'impostos. Un conjunt de consells l'ajudaven en el seu govern.
- La cort era itinerant. Cada territori hi havia un virrei o governador en nom del rei.
- La majoria d'ingressos del rei provenien del cobrament d'impostos, especialment de Castella, el rei va recórrer a demanar préstecs.
Política exterior: Principal objectiu va ser unificar la cristiandat sota el seu comandament.
Focus d'oposició:
- França: principal rival de l'emperador en la lluita per aconseguir l'hegemonia a Europa.
- Turcs: rival i amenaça constant al Mediterrani i a la frontera oriental del Sacre Imperi.
- Rebel·lia dels prínceps protestants alemanys.
Final del regnat
La grandària de l'Imperi el va esgotar. Va repartir la seva herència entre el seu germà Ferran, a qui va cedir Alemanya, i el seu fill, Felip II.
El regnat de Felip II
- Política interior
- Imperi més poderós de la seva època: format per Castella, Aragó, Països Baixos, gran part d'Itàlia i altres territoris d'Europa central, Amèrica, possessions a Àfrica i Extrem Orient. El 1580 és nomenat rei de Portugal, incorporant els territoris d'Àfrica, Àsia i Brasil.
- Objectius del seu regnat: 1) conservació de l'herència patrimonial, fins i tot, amb les armes; 2) defensa del catolicisme.
c. Totes les guerres van provocar grans despeses que van col·lapsar l'economia i van provocar diverses bancarrotes.
- Política exterior
- La guerra amb França: va derrotar els francesos i els va obligar a firmar la pau.
b) Enfrontament amb els turcs: gran amenaça al Mediterrani. El 1571 van derrotar els turcs a la batalla de Lepant.
c) Revolta als Països Baixos.
d) Enfrontament amb Anglaterra.
Conquesta d’Amèrica:
Abans de la conquesta:
- Conjunt de grans civilitzacions: maies, inques i asteques.
Conquesta:
1. Primera fase: d’exploració.
2. Segona fase: conquesta de les zones continentals.
- La superioritat tècnica – militar.
Instruments de la conquesta: capitulació de conquesta: el rei donava una autorització per reclutar un exèrcit i conquerir un territori determinat a canvi de diners.
Organització:
- A nivell polític (model regne de Castella):
- Metròpoli: Consell de les Índies (“ministeri” dedicat al govern d’Amèrica).
- Virregnats, del territori en províncies a càrrec de governadors.
- A nivell econòmic: l’explotació del territori per beneficiar-se la metròpoli:
- Metròpoli: Casa de Contractació a Sevilla. Centralitzava el comerç d’Amèrica.
- Colònies:
- Encomienda: el vingut a ocupar el territori (coló) rebia una terra i indigenes, que treballaven la terra a canvi d’educació, alimentació i un petit sou.
Conseqüències:
- Catàstrofe demogràfica.
- Mestissatge.