Història dels Regnes Medievals Hispànics i la Crisi de la Baixa Edat Mitjana

Formació i Consolidació dels Regnes Cristians (s. VIII-XII)

1. Regne d'Astúries i Lleó

L'any 722, va tenir lloc la Batalla de Covadonga. Pelagi, un noble visigot que es va refugiar a la Serralada Cantàbrica i va expulsar els musulmans, va ser una figura clau. Alfons I i Alfons II van consolidar el Regne d'Astúries als segles VIII i IX. Aquest regne es va expandir cap al sud fins al riu Duero, una expansió liderada per Alfons III.

Ordoni II va traslladar la capital a Lleó, i per tant, el Regne d'Astúries va passar a anomenar-se Regne de Lleó. Per protegir la zona oriental del Regne de Lleó, es va crear el Comtat de Castella, on es va edificar un castell. A mesura que el comtat es feia més poderós, es va independitzar. Així, al segle X, es va crear el Regne de Castella, amb Fernán González com a figura clau.

Regne d'Astúries (s. VIII) → Regne de Lleó (s. IX) → Divisió en Regne de Lleó i Regne de Castella.

El Regne d'Astúries-Lleó va créixer molt ràpidament, fent necessària la repoblació dels territoris conquerits. Aquesta repoblació es va dur a terme mitjançant l'aprisió (petites parcel·les de terra), l'atorgament de privilegis i la concessió de terres per establir-se on el rei desitjava. Al segle XI, es va iniciar la refeudalització.

2. Comtats Pirinencs

L'any 800, Carlemany va crear la Marca Hispànica, dividida en comtats governats per comtes, un càrrec que inicialment no era hereditari. Els primers a independitzar-se van ser:

• Regne d'Aragó i Regne de Pamplona: Aquest últim va ser anomenat Regne de Navarra al segle XI.

Encara quedaven alguns comtats, com els comtats catalans, liderats pel Comtat de Barcelona. Guifré el Pelós va iniciar la dinastia hereditària dels comtes de Barcelona, i posteriorment, Borrell II va consolidar la independència dels francs, deixant de pagar tributs i declarant-se independents. Sanç III el Major va aconseguir unir sota el seu domini els comtats aragonesos i els regnes de Castella i Navarra, convertint-se en el regne hegemònic i poderós de la península. A la mort de Sanç, els seus tres fills van heretar els tres regnes (Aragó, Castella i Navarra), tornant a quedar dividida i no unificada la península.

Aquesta unió sota Sanç III es va desfer, dividint-se en els regnes de Castella, Aragó i Navarra.

Expansió dels Regnes Cristians (s. XII-XV)

Situació al Segle XI:

• Regne de Lleó
• Regne de Castella
• Regne d'Aragó
• Regne de Navarra
• Comtats Catalans

Canvis a partir del Segle XII:

• Regne de Portugal (se separa de Castella)
• Regne de Castella (fusió de Castella i Lleó)
• Regne de Navarra
• Corona d'Aragó (unió dinàstica del Regne d'Aragó i el Comtat de Barcelona amb Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó)

Al segle XII, es va reactivar la Reconquesta. Els Regnes de Taifes es trobaven a la frontera amb els musulmans, principalment al llarg dels rius Tajo i Ebre.

Expansió Territorial (s. XIII-XIV):

Durant els segles XIII i XIV, els musulmans van intentar recuperar territori, però els regnes cristians van conquerir pràcticament tota la península, excepte el Regne de Granada. El Regne de Portugal va conquerir l'Algarve. El Regne de Castella va conquerir Extremadura i Andalusia, i va prendre Múrcia als catalans. El Regne d'Aragó (posteriorment Corona d'Aragó) va conquerir el Regne de València i es va expandir cap a les Balears, Sardenya, Sicília, Nàpols, Atenes i Neopàtria.

Repoblació Senyorial i Grups Socials:

La repoblació senyorial a Andalusia i Extremadura va implicar el repartiment de terres a la noblesa i a les ordres militars. Es van distingir dos grups principals:

• Moriscos: Musulmans convertits al cristianisme.
• Mudèjars: Musulmans que van romandre a territori cristià sense convertir-se.

Estructura Política dels Regnes Cristians

El Regne de Castella i la Corona d'Aragó es basaven en:

1. Monarquia:

La monarquia ostentava el poder executiu, legislatiu i judicial. Tanmateix, a Castella i Aragó, el poder executiu era el més preeminent.

2. Corts:

• A Castella: Tenien funcions consultives i fiscals.
• A la Corona d'Aragó: Tenien poder legislatiu i fiscal. A més, hi havia tres Corts diferenciades: les Corts d'Aragó, les Corts de Barcelona (Catalunya) i les Corts de València. Aquest sistema era conegut com a Pactisme.

3. Municipis:

• A Castella: Governats per corregidors.
• A la Corona d'Aragó: No hi havia la figura del corregidor.

Crisi de la Baixa Edat Mitjana

Segles XII-XIII: Creixement Demogràfic i Econòmic

Segles XIV-XV: Crisi Generalitzada

Crisi Demogràfica:

Crisi de població causada per la Pesta Negra, que va afectar tota Europa. Va fer disminuir la població, especialment a les zones costaneres, amb una mortalitat del 40% a la Corona d'Aragó i del 25% a Castella. Repercussions que van donar lloc a:

Crisi Econòmica:

La disminució de la població de pagesos va provocar una menor producció d'aliments (que es van encarir). També va disminuir la demanda de productes artesans i comercials, resultant en una crisi del comerç i l'artesania.

Crisi Social:

Augment de les rendes que havien de pagar els pagesos. La baixa renda senyorial va augmentar la pressió sobre els pagesos, provocant revoltes antisenyorials. Exemples: a Catalunya, la Revolta dels Remences; a Galícia, les Revoltes Irmandiñas. A les ciutats, també hi va haver revoltes antisemites i altres conflictes socials.

Crisi Política:

Enfrontament entre la noblesa i la monarquia. Això va provocar guerres civils a Catalunya, Navarra i Castella.

Castella:

Guerra civil per la dinastia Trastàmara, que va portar a canvis en el poder.

Corona d'Aragó:

A la mort de Martí l'Humà sense descendència, es va haver d'elegir un nou monarca, arribant al Compromís de Casp (1412), que va designar Ferran d'Antequera, de la dinastia Trastàmara, favorable als interessos nobiliaris. Posteriorment, el seu descendent Joan II va protagonitzar conflictes. A Navarra i Portugal també hi va haver guerres civils.