Història dels Drets Humans: Civils, Polítics i Socials

CIUTADANIA I DRETS HUMANS

DRETS CIVILS

Establiment d’una sèrie de drets individuals que intenten frenar els possibles abusos de l'Estat i garantir la llibertat de cada ciutadà.

Inicialment, en una primera etapa on es reconeixien únicament els drets civils, alguns països van impulsar diversos canvis polítics i documents clau:

• Lleis primerenques (com les Lleis de Burgos) que exigien que els indígenes americans fossin tractats com a éssers lliures, prohibint l'esclavitud i la privació dels seus béns.
• L'Edicte de Nantes: Va establir una sèrie de normes per acabar amb les guerres de religió a França, començant a reconèixer públicament la llibertat de consciència.
• El Cos de Llibertats de la Badia de Massachusetts: Considerat el primer catàleg nord-americà de drets humans, on els colons es van equiparar legalment als magistrats anglesos.
• L'Acta d'Habeas Corpus (Anglaterra, 1679): Va introduir noves garanties per als detinguts davant possibles abusos dels funcionaris. El presoner havia de ser presentat davant del jutge en un termini breu per confirmar així la legalitat de l'acusació.
• La Bill of Rights anglesa (1689): Conjunt de documents legals sorgits de la Revolució Anglesa que van establir mesures per evitar abusos dels governants i garantir la llibertat de culte dins dels límits legals.
• Declaracions de Drets de les Colònies Angleses d'Amèrica del Nord (S. XVIII): Recollien un conjunt de drets fonamentals que es completarien posteriorment amb successives esmenes constitucionals.
• Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (Revolució Francesa, 1789): Va influir enormement en les declaracions de drets que es van recollir posteriorment en moltes constitucions arreu del món.

DRETS POLÍTICS

Al llarg dels segles XIX i XX, les declaracions de drets es van incloure a moltes constitucions occidentals, incorporant drets abans no considerats, com els drets de participació política: el dret d'associació política, el sufragi universal masculí i, posteriorment, els drets de la dona al vot i a ocupar càrrecs públics.

Fites destacades:

• Diverses esmenes de la Constitució dels EUA que van ratificar l'abolició de l'esclavitud en el territori nacional (S. XIX).
• Des de finals del segle XIX i durant el segle XX, la majoria de constitucions arreu del món van reconèixer progressivament els drets polítics de la dona.

DRETS SOCIALS, ECONÒMICS I CULTURALS

Aquests drets van ser reconeguts més tardanament. Alguns documents i fets clau són:

• La Constitució Francesa de 1848: Recollia disposicions de protecció als treballadors i l'obligació de l'Estat de proporcionar ensenyament primari gratuït a tots els ciutadans.
• Les lleis socials de Bismarck a Alemanya (finals S. XIX): Van impulsar mesures pioneres com l'assegurança de malaltia, l'assegurança contra accidents laborals i les pensions per a la vellesa.
• La Constitució Mexicana de 1917: Va reconèixer els drets laborals i les prestacions de la seguretat social, sense discriminació per raó de sexe.
• La Constitució de Weimar (Alemanya, 1919): Va regular drets socials, econòmics i culturals, dissenyant el concepte d'estat social de dret (precursor de l'Estat del Benestar), garantint uns mínims vitals als ciutadans.