Història del Tercer Món i la Unificació Europea
La Conferència de Bandung
La Conferència de Bandung va ser la llavor del Moviment de Països No Alineats. Tito, Nasser, Nehru i Sukarno es van reunir a Belgrad a la Conferència de Caps d'Estat de Països No Alineats el 1961.
Al comunicat final es van definir els objectius del moviment:
- Neutralitat a la Guerra Freda en oposició als blocs militars.
- Dret a l'autodeterminació.
- Defensa de la independència política i econòmica.
El no-alineament es caracteritza per una política neutral respecte als dos blocs enfrontats durant la Guerra Freda. Els capdavanters d'aquesta política van ser:
- Índia: en conflicte amb el Pakistan.
- Iugoslàvia: distanciada de la Unió Soviètica.
- Egipte: que havia atemptat contra els interessos britànics i francesos amb la nacionalització del Canal de Suez.
Amb els anys, altres estats s'incorporen al Moviment de Països No Alineats, arribant a un centenar. Les conferències denuncien el neoimperialisme econòmic i cultural; la més important fou la Conferència d'Alger el 1973, exigint un nou ordre econòmic mundial just i la fi dels intercanvis desiguals.
El Tercer Món i el neocolonialisme
El 1950, un demògraf va utilitzar el terme Tercer Món per definir països com els d'Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina que no es volien alinear a cap dels blocs i compartien característiques comunes derivades del subdesenvolupament econòmic.
La inexactitud i imprecisió del terme va crear la necessitat de definir el subdesenvolupament. Es van fixar criteris que caracteritzen la majoria d'aquests països:
- Renda per càpita escassa.
- Desnutrició i analfabetisme.
- Creixement demogràfic elevat.
- Excés de població activa ocupada al sector primari.
El subdesenvolupament és degut al fet que la majoria dels estats nascuts de la descolonització manquen d'independència econòmica. Alguns països mantenen els interessos econòmics de la metròpoli, que continua exercint tutela sobre l'antiga colònia. En altres casos, les inversions de capital des dels països rics condicionen les decisions dels governs independents; això es defineix com a neocolonialisme.
Als anys 70, les relacions colonials van cedir pas a noves formes de dominació. La independència política amaga una dependència econòmica i cultural, amb ingerències en afers interns, sovint no públiques, per part dels països més rics.
La Unió Europea: Creació de la CECA
El moviment europeista, gestat a finals del segle XIX, va renéixer amb força després de la Segona Guerra Mundial. El segon gran procés cap a la unificació va ser la creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA) l'any 1951, formada per sis països: França, la República Federal Alemanya, Bèlgica, Luxemburg, Itàlia i els Països Baixos.