Història del Teatre Romà: Orígens, Gèneres i Evolució

Orígens del Teatre Romà

Les primeres notícies que tenim de l'origen del drama a Roma daten del 240 a.C., quan els "ludi romani" inclouen la representació d'un drama grec traduït.

Al segle III a.C., Grècia comença a exercir una gran influència cultural sobre Roma. Les representacions teatrals s'incorporen a la majoria dels "ludi" que se celebraven al llarg de l'any. Les festes oficials podien incloure també representacions escèniques.

La "Satura" i els "Histriones"

Els "histriones" (actors), amb paraules, gestos i acompanyats de flauta, van donar lloc a la "satura" (barreja), ja que es tractava d'un espectacle mixt de cant i dansa.

Aparells Escènics i Imitació Grega

L'aparell escènic inicial constava de la "scaena", un entarimat de fusta, i un lloc indeterminat per al públic. Més tard, apareixen construccions amb grades i, a partir del 145 a.C., és evident la imitació dels teatres grecs. A més, l'espectacle era gratuït i d'accés lliure per a tothom.

Gèneres Teatrals Romans

• En les peces romanes, la tragèdia s'anomena "fabula praetexta".
• La comèdia rep el nom de "fabula togata".
• Ambdues tenen parts parlades i parts cantades.

La Tragèdia Romana

La tragèdia no va tenir tanta importància com la comèdia. En qüestió de temàtica tràgica, preferien la del cicle troià, on es veuen els orígens romans. No obstant això, la tragèdia que Sèneca ofereix és diferent, ja que es caracteritza per la presència de retòrica, l'intens "pathos", la intenció moralitzant i l'escassa importància de l'acció. "Octavia" és l'única "praetexta" conservada.

La Comèdia Romana: Plaut i Terenci

Pel que fa a la comèdia, Plaut va traslladar arguments dels grecs, fent que en les seues obres la llengua llatina es tornés molt flexible amb nombroses expressions gregues. Les seues obres més destacades són:

• "Miles gloriosus" (el soldat fanfarró)
• "Menechmi" (els bessons)
• "Aulularia" (comèdia de l'olla)

Plaut representava habitualment els següents personatges:

• El vell avar, estalviador i sever.
• L'esclau entrometut i astut.
• El jove enamorat i destrellatat.
• Les dones: velles, matrones o esclaves; o joves cortesanes.

Terenci va barrejar dues obres d'origen grec per crear-ne una de sola i va sotmetre els seus personatges a un to més sentimental. Les seues obres destacables són:

• "Andria"
• "Phormio"

Substituts de la Comèdia i la Tragèdia

Quan la comèdia i la tragèdia comencen a declinar, van ser substituïdes per:

• L'atelana literària, que presentava personatges rústics, paròdies mitològiques i l'ambient de les festes romanes.
• El mim, que tenia trames senzilles i finals ràpids amb temàtica indecent i llenguatge fora de registre.
• La pantomima.

Formes Verbals Llatines (Infinitius)

Infinitiu present actiu: arrel + -are, -ere, -ere, -ire (ex: estimar)

Infinitiu perfet actiu: tema perfet + -isse (ex: haver estimat)

Infinitiu futur actiu: amatur + -um, -am, -um / -os, -as, -a + esse (ex: haver d'estimar)

Nota: No porta mai CD a no ser que sigui un verb deponent.

Infinitiu present passiu: arrel + -ari, -ri, -i, -ri (ex: ser estimat)

Infinitiu perfet passiu: amatum, -am, -um / -os, -as, -a + esse (ex: haver estat estimat)

Infinitiu futur passiu: amandum, -am, -um / -os, -as, -a + esse (ex: haver de ser estimat)