Història del Teatre: Gèneres i Evolució

El Teatre: Definició i Característiques

El teatre consisteix en la representació d'uns esdeveniments que protagonitzen uns personatges en un lloc i temps concret davant d'un públic. És, sobretot, representació d'unes accions. Utilitza signes lingüístics i no lingüístics.

Característiques del Teatre

• El text enunciat es presenta en forma de diàleg, col·loqui (diversos narradors), soliloqui (personatge amb ell mateix), monòleg (parla sol), apart (petit monòleg que se substreu de la percepció d'altres personatges), apel·lació (discurs als espectadors).
• Les acotacions poden ser:
  • Diegètiques (trama)
  • Escèniques (aspectes tècnics)
  • Dramàtiques (aclareixen l'actitud)
• Diàleg teatral:
  • Dramàtica (forma d'acció)
  • Caracteritzadora (presentar un personatge a través d'altres)
  • Diegètica (informació sobre la part de la trama que transcorre fora de l'escena)
  • Ideològica (transmissió d'idees)
  • Poètica (funció orientada al públic)

Estructura del Text Teatral

Unitats narratives, escenes, majors unitats: els actes. Les escenes se subdivideixen en quadres.

• Segle XIX: introducció, nus i desenllaç.
• Segona meitat del segle XX: formes més obertes, es trenca l'ordre cronològic.

Elements del Text Teatral

Hi distingim el que s'anomena les tres unitats: acció, temps i lloc.

• L'acció dramàtica: conjunt integrat per l'acció patent (representada), latent (enunciada) i absent (queda sobreentesa).
• Temps dramàtic: el mateix que l'acció.
• Podem diferenciar l'espai on es representa i el contigu entre els personatges.

Personatges

Caracterització

• Explícites: directament pel personatge.
• Verbals: paraules o gestualitat.
• Presència o absència: si es mostra ell mateix o si el coneixem per altres.

Atributs

• Simples o complexos.

Canvis

• Fixos: variació limitada.
• Variable: variació marcada.
• Múltiple: caracterització diferent.

Teatre costumista: psicològica, social, moral, geogràfica.

Principals Gèneres Dramàtics

Tragèdia

Personatges que s'han d'enfrontar a un destí advers que els acaba destruint.

Comèdia

Presenta personatges de la realitat enfrontats a conflictes quotidians (crítica/satírica).

Altres Gèneres

• Segle XVI: tragicomèdia.
• Més música: òpera.
• Caràcter de comèdia: opereta.
• Formes menors: entremès o sainet.

Teatre Medieval

• De diversió: joglars, mim, dansa o música, naturalesa lúdica.
• De ritu civil: poder laic, formes de gran espectacularitat i molt ritualitzades.
• Caràcter edificant: afavorides per l'església, drama litúrgic llatí, seqüències que contenien passatges de l'evangeli.

El teatre religiós s'agrupa en:

• Veterotestamentari
• Cicles de Nadal i Passió
• Cicle Assumpcionista (Verge)
• Cicle Hagiogràfic (referit a vides de màrtirs i sants)

Danses macabres o de la mort: epidèmies de pesta.

El Teatre del Renaixement

Forta continuïtat amb les pràctiques escèniques medievals.

• Autos sacramentals: Joan Timoneda (L'Església militant).
• Teatre profà: farses.
• Teatre cortès; diàlegs bilingües: Torres Naharro (La Serafina), Joan Ferrandis d'Herèdia (La Vesita), Lluís del Milà (El Cortesano).

El Barroc

Plena penetració de les formes del teatre castellà del Segle d'Or.

• Comèdies de sants: Comèdia de Santa Bàrbara (Francesc Vicent Garcia).
• Francesc Fontanella (Lo Desengany): òpera bufa (còmica).

Teatre Neoclàssic

Voluntat de seguir de manera rigorosa les tres unitats dramàtiques. Decòrum.

• Joan Ramis i Ramis: Lucrècia, Arminda, Rosaura.

Teatre Popular

Importants altres formes de teatre a més del religiós:

• Balls parlats: Ball de Serrallonga.
• Teatre còmic: sainet.
• Teatre popular d'autor conegut: Josep Robrenyo.

Teatre de la Renaixença

• Frederic Soler (Pitarra): satíriques (gatades), drama de costums catalans, melodrama/drama romàntic (O rei o res).
• Àngel Guimerà: Mar i cel.

Teatre Modernista

Voluntat de renovació.

• Teatre d'Ibsen: concepció naturalista: reflexió sobre els mals socials (L'enemic del poble).
• L'obra de Maeterlinck: La intrusa; teatre basat en la suggestió i exaltació poètica del misteri.
• Joan Puig i Ferreter: Aigües encantades.
• Santiago Rusiñol: L'alegria que passa.

Teatre del Segle XX

Josep Canals es fa càrrec del Teatre Romea i Novetats.

Comèdia Burgesa

• Josep Millàs-Raurell: reflexió sobre mecanismes socials (La llotja).
• Carme Montoriol: L'abisme.

Les Noves Fórmules

• Ramon Vinyes: Llegenda de boires.
• Josep Maria de Sagarra: La filla del carmesí.
• Carles Soldevila: Els milions de l'oncle.

Teatre de Postguerra

Va interrompre la Guerra Civil la normalització del teatre català.

• Josep Palau i Fabre: La tragèdia d'en Joan.
• Llorenç Villalonga: Fedra.
• L'Agrupació Dramàtica: primera possibilitat de dignificar l'escena en català.
• Salvador Espriu: Antígona.
• Joan Brossa: teatre poètic (Striptease).
• Manuel de Pedrolo: visió personal (Homes no).
• Joan Oliver: Cambrera nova.

Teatre Independent

Normalitzar i modernitzar l'escena per tal que fos un veritable reflex de la societat (EADAG): Maria Aurèlia Capmany i Ricard Salvat.

• Josep Maria Benet i Jornet: Una vella, coneguda olor.
• Rodolf Sirera: La pau.

Renovació i Institucionalització del Teatre

Mim, titelles, dansa. Aparició dels Joglars. Formació dels Comediants.

• Fura dels Baus (1979): estètica punk.
• La Cubana: Sitges.
• Dagoll Dagom i Teatre Lliure.
• Centre Dramàtic de la Generalitat (1980) i el 1995 Teatre Nacional de Catalunya.
• 2000: Ciutat del Teatre.