Història del Teatre Català i Valencià: Del Segle XX a l'Actualitat

Dècada dels anys 50: L'Agrupació Dramàtica

Durant la dècada dels anys 50 es funda l'Agrupació Dramàtica de Barcelona, amb autors destacats com Joan Oliver, Joan Brossa, Martí Domínguez i Joan Alfons Gil Albors.

Dècades dels anys 60 i 70: El teatre independent

L'any 1960 s'inicia el desenvolupament de l'anomenat teatre independent, que defensa una concepció del teatre com a instrument de lluita. Es caracteritza per:

• La revaloració de la figura del director, de l'escenògraf i de l'actor enfront de la figura de l'autor.
• El text escrit perd importància davant de la gestualitat, el mim, el joc, la festa i l'espectacle.
• El teatre ix dels edificis teatrals i s'instal·la en qualsevol lloc, com ara places o carrers.
• Un model de treball en equip, amb obres de creació col·lectiva.
• La participació activa de l'espectador.

Hi destaquen companyies com Els Joglars, Els Comediants, Dagoll-Dagom i La Fura dels Baus, que introdueix el teatre sense text.

Autors destacats

• Jordi Teixidor (Barcelona): El retaule del flautista, una paràbola per a denunciar la corrupció franquista.
• Josep Maria Benet i Jornet (Barcelona): Una vella coneguda olor; incorpora elements d'altres gèneres com els tebeos o el cinema, i gran part de la seua producció està dedicada a les obres infantils i juvenils.
• Manuel Molins (Montcada): Dansa del vetlatori.
• Rodolf Sirera (València): És el gran renovador i estudiós del teatre valencià. Escrigué la seua obra més traduïda i editada, El verí del teatre, una reflexió sobre la ficció i la realitat.

Dècada dels 80 fins a l'actualitat

Apareixen nous escriptors com Sergi Belbel, Lluïsa Cunillé i Sanchis Sinisterra. Els temes tractats inclouen el racisme, la violència i la marginalitat, però també problemes individuals com les relacions de parella o la soledat. S'obri a gèneres més comercials, com els musicals o les comèdies, per a arribar a un públic més ampli.

L'Acadèmia i la normalització lingüística

L'aprovació de la Constitució espanyola de 1978 permet reprendre el camí cap a la normalització lingüística. En la Constitució es reconegué de manera oficial el plurilingüisme de l'Estat, ratificat amb l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia (1982, reformat el 2006), que declarava el valencià com a llengua pròpia i cooficial.

La recuperació de la llengua amb la promulgació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià va ser un pas endavant per a garantir l'ús normal i oficial del valencià. L'any 1998, la Generalitat Valenciana va instituir l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, encarregada de determinar i elaborar la normativa oficial.

Tota aquesta situació legal ha permès un reviscolament cultural i literari notable. Malauradament, no s'ha produït en la mateixa mesura en els mitjans de comunicació, on predomina el castellà.