Història del Teatre Català: Orígens, Gèneres i Autors Clau

Orígens del Teatre a Catalunya

Naixement i primeres mostres

Cada representació és diferent de les altres. Dues mostres destacades són els Pastorets i les Passions.

Segle XVI: Pastorets i Passions

Durant el segle XVI van néixer les representacions dels Pastorets i les Passions. Els Pastorets són les representacions nadalenques per excel·lència, dramatitzacions divertides i entranyables que combinen magistralment els continguts més argumentals del misteri cristià del naixement de Jesús. La Passió, per la seva banda, representa els darrers dies de la vida de Jesucrist. Podeu trobar més informació a La Passió.

Origen del Teatre Profà Català

El teatre profà català té el seu origen en festes populars on allò que importava era la diversió.

Les Danses de la Mort

Les Danses de la Mort representen la desfilada de la humanitat davant la crida de la mort, sense fer cap distinció social.

El Teatre Català al Segle XVI

Producció teatral a Catalunya i Europa

Durant el segle XVI, a Catalunya hi va haver una època de poca producció teatral, que contrasta amb la rica literatura d'altres països:

• Literatura Italiana: Ariosto, Maquiavel, Aretino.
• Literatura Castellana: Lope de Vega, Calderón de la Barca, Tirso de Molina.
• Literatura Francesa: Molière, Corneille, Racine.

Autors Catalans Destacats

Podem destacar alguns autors de València que escrivien obres de teatre bilingües.

El Bilingüisme en les Obres

El bilingüisme en algunes d'aquestes obres reflecteix, per exemple, l'ús del català per a la "senyora" (Només per al català, la senyora).

El Teatre Barroc i Neoclàssic a Catalunya

Obra i Autor Més Important del Barroc

L'autor i l'obra més important del teatre barroc a Catalunya és Francesc Fontanella amb Lo desengany.

Argument de "Lo desengany"

Lo desengany, de Francesc Fontanella, tracta els desenganys amorosos i la recerca de consells.

Autors del Teatre Neoclàssic Català

A Menorca, el català va ser llengua oficial i va donar un autor important: Joan Ramis i Ramis, amb la seva principal obra titulada Lucrècia.

Gèneres Teatrals: El Sainet

Què és un Sainet? Tipus

Un sainet és una peça humorística. En trobem diferents tipus:

• Vida picaresca: El protagonista és un individu que fa una vida marginal i demostra un gran enginy per viure sense treballar.
• Costums de la menestralia: Presenten qüestions familiars, de caire amorós i econòmic.
• Triangle amorós: Solen presentar situacions de marits enganyats.
• Polítics: Utilitzats per a la propaganda política.

Autors i Moviments d'Obres Clau

• Lucrècia: Joan Ramis i Ramis (Neoclassicisme).
• Lo desengany: Francesc Fontanella (Barroc).
• La Bèstia: Joan Ferrandis d'Heredia (Barroc).
• Misteri d'Elx: No té un escriptor d'obres conegut, és una obra anònima de tradició medieval.

El Drama Romàntic

Programa Estètic del Drama Romàntic

Tres dels sis punts del programa estètic del drama romàntic són:

1. Ha de ser una barreja de gèneres.
2. Cal rebutjar les unitats clàssiques de temps i de lloc.
3. En art, la llibertat creadora és vital.
4. El drama és un mirall de la realitat.
5. La veritat depèn del color local.
6. S'ha d'escriure en vers.

El Teatre Català al Segle XIX

Triomf del Teatre al Segle XIX a Catalunya

Durant el segle XIX, Frederic Soler (Pitarra) va fer triomfar el teatre a Catalunya amb sainets polítics en contra de la Guerra del Marroc, com La botifarra de la llibertat, Les píndoles de Holloway o La pau d'Espanya. Aquestes obres van tenir èxit a Mallorca, València i Catalunya.

Drama Romàntic Més Conegut a Espanya

El drama romàntic més conegut de tot l'estat espanyol és Don Juan Tenorio de José Zorrilla.

Situació del Teatre a Catalunya al Segle XIX

Durant el segle XIX, a Catalunya es va potenciar el teatre en català.

Evolució de Víctor Balaguer i el Teatre Català

(No s'ha proporcionat informació sobre aquest punt.)

Grup de Teatre de Frederic Soler i Obres

Frederic Soler va ser un dramaturg important que va escriure en contra de la Guerra del Marroc. Tot i que no s'esmenta un grup de teatre específic, les seves obres inclouen La botifarra de la llibertat, Les píndoles de Holloway o La pau d'Espanya, amb èxit a Mallorca, València i Catalunya.

Àngel Guimerà: Obra i Ideologia

Drames Romàntics de la Segona Etapa de Guimerà

Alguns dels drames romàntics que va escriure Àngel Guimerà durant la seva segona etapa són: En Pólvora, Maria Rosa, La festa del blat, Terra baixa i La filla del mar.

Fets Clau de la Temàtica de Guimerà

(No s'ha proporcionat informació sobre aquest punt.)

Ideologia de Guimerà

(No s'ha proporcionat informació sobre aquest punt.)

Revista Fundada per Guimerà

(No s'ha proporcionat informació sobre aquest punt.)

Argument de "Mar i Cel"

Mar i Cel narra la història de Saïd, capità d'un vaixell de pirates algerians que han fet presoners un grup de cristians. Saïd, com el mateix Guimerà, és un mestís: el seu pare era musulmà i la seva mare cristiana. Vivien tranquil·lament a la Península Ibèrica fins que van matar el seu pare, i la mare va decidir marxar amb l'expulsió dels moriscos de 1609.

Saïd, ferit després d'abordar i capturar un vaixell cristià, ordena que li portin una noia cristiana perquè li curi les ferides. Aquesta noia és Blanca, que també és la seva presonera, juntament amb el seu pare Carles, el seu cosí Ferran, el capità del vaixell cristià i altres mariners.

Agraït per la cura, Saïd atorga a Blanca més privilegis que a la resta de presoners i, amb el temps, s'enamora d'ella. Quan Saïd li explica a Blanca la història dels seus pares, l'emociona fins a fer-la plorar, i ella comprèn que també s'ha enamorat de Saïd. Aquest sentiment els confon a tots dos, ja que pertanyen a mons diferents i oposats, i saben que el seu amor no serà ben vist per ningú.

Al final, Joanot, un cristià renegat company dels musulmans, decideix alliberar els presoners, que prenen el control del vaixell i maten els pirates. Carles, el pare de Blanca, renega de la seva filla en saber que estima un musulmà i intenta matar Saïd disparant-li, però Blanca es posa al mig i és ferida per la bala. Saïd agafa Blanca i tots dos salten al mar, morint. La mort dels dos protagonistes és l'única manera d'aconseguir estar junts en amor. Viuen en dos mons oposats, un és el mar i l'altre el cel, que només s'ajunten a l'horitzó que és la mort.