Història del Sistema Canovista i el Desastre de 1898

1. El sistema polític de la Restauració

Alfons XII torna amb el Manifest de Sandhurst i el pronunciament de Sagunt. Cánovas del Castillo dissenya un règim estable, no democràtic, amb una monarquia central i el torn pacífic entre conservadors i liberals, buscant evitar els conflictes i el protagonisme dels militars forts.

2. La Constitució de 1876

Es tracta d'una carta estable i flexible que combinava elements conservadors i permetia que tots dos partits governessin sense haver de canviar-la. Les seves característiques principals eren:

• Garantia de drets regulables.
• Sobirania compartida entre el Rei i les Corts.
• Corts bicamerals.
• Sufragi inicialment limitat.
• Catolicisme oficial de l'Estat.
• Centralisme i control sobre els ajuntaments.
• Eliminació dels furs bascos, tot i que es van establir els concerts econòmics.

3. Fi dels conflictes bèl·lics

Es produeix la derrota del carlisme i l'abolició del règim foral, fet que consolida el poder de la Restauració. A Cuba, la Guerra dels Deu Anys acaba amb el Conveni de Zanjón; malgrat això, moltes reformes no es compleixen i es manté la tensió a l'illa.

4. Bipartidisme i torn pacífic

El sistema es basava en dos grans partits:

• Conservadors (Cánovas): Defensen l’ordre, l’Església i el sufragi restringit.
• Liberals (Sagasta): Reclamen el sufragi universal, més llibertats i una certa laïcitat.

A Catalunya, els conservadors defensaven el proteccionisme i el dret civil, mentre que els liberals tenien suport urbà i proposaven reformes. Les eleccions manipulades i l'alternança pactada mantenien el sistema vigent.

5. Forces fora del sistema

Republicans, ultracatòlics i socialistes no podien accedir al poder. Els republicans estaven fragmentats, mentre que els socialistes (amb el PSOE i la UGT) representaven els obrers, sobretot fora de Catalunya. Per contra, l’anarquisme dominava bona part del moviment obrer català.

6. Limitacions democràtiques

El sistema estava marcat pel caciquisme, les tupinades i l'encasellat, assegurant que els partits del torn sempre guanyessin. Això provocava una alta abstenció per la desconfiança generalitzada de la població.

7. La crisi d’ultramar

Cuba i les Filipines patien conflictes derivats del mal govern, les tensions econòmiques i les demandes d’autonomia. L'any 1895 esclata la revolta a Cuba amb José Martí i Antonio Maceo, mentre que a les Filipines també sorgeixen revoltes locals.

8. La Guerra amb els EUA (1898)

Espanya, mal equipada, perd ràpidament el conflicte. Tot i que Sagasta intenta aplicar reformes i l'autonomia a Cuba, la mesura arriba massa tard. El Tractat de París suposa la pèrdua definitiva de Cuba, Puerto Rico, les Filipines, Guam i les colònies del Pacífic.

9. Conseqüències del Desastre del 98

Es produeix una humiliació nacional i una profunda crisi moral que dona lloc al naixement de la Generació del 98. Econòmicament, l'entrada de capitals dels "indians" ajuda a la recuperació. Políticament, s'evidencia la debilitat del torn dinàstic i creix el nacionalisme català i basc.

10. Catalunya i el 98

La pèrdua de Cuba afecta directament l'economia catalana. L'augment d'impostos provoca el Tancament de Caixes. Tot i això, la repatriació de capitals alleuja els efectes negatius. En aquest context, sorgeix amb força el catalanisme polític (Unió Catalanista, Lliga Regionalista, Vigatanisme) i el Memorial de Greuges marca la primera gran reivindicació d’autonomia i reformes.