Història del Segle XX: Anys 20, Crac del 29 i Dictadures Totalitàries
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 10,38 KB
Els Feliços Anys 20 i el Crac del 29
Els Feliços Anys 20: Prosperitat i Canvi Social
Economia dels Anys 20
L'economia dels Estats Units no es va veure afectada per la Primera Guerra Mundial, a diferència de la d'Europa, que va quedar devastada. Aquests anys van estar marcats per un fort creixement econòmic als EUA, amb un consumisme exagerat. La població sol·licitava crèdits per comprar més béns, especialment habitatges i automòbils. Va ser un període de prosperitat econòmica.
Societat i Cultura dels Anys 20
Es va produir un canvi de mentalitat amb una societat més oberta i moderna. Van sorgir nous balls i gèneres musicals com el jazz, així com mitjans de comunicació de masses com la ràdio i el cinema. L’American Way of Life va impulsar el creixement de la classe mitjana, que no dubtava a endeutar-se per millorar el seu nivell de vida.
El Crac del 29: La Gran Caiguda
Causes del Crac del 29
Superproducció: La producció industrial i agrària va augmentar per sobre de la demanda real.
Caiguda de preus: Els agricultors es van veure obligats a abaixar els preus per vendre els seus estocs.
Salaris baixos: Es van reduir els sous per disminuir les despeses de les empreses.
Especulació borsària: Les accions no paraven de créixer, i molta gent invertia en borsa sense tenir coneixements reals del mercat.
El Dijous Negre: L'Esclat de la Crisi
El 24 d’octubre de 1929, la Borsa de Nova York es va enfonsar per la sobtada caiguda del preu de les accions, desencadenant una crisi financera sense precedents.
Conseqüències del Crac del 29 i la Gran Depressió
Gran Depressió: La crisi econòmica es va estendre pels Estats Units i Europa. Moltes empreses i bancs van fer fallida, provocant un augment massiu de l’atur.
Demografia: La natalitat va disminuir a causa de la manca de recursos econòmics, i els moviments migratoris van augmentar.
Política: La crisi va posar en dubte el capitalisme i la democràcia. Van sorgir alternatives com el consumisme regulat i el feixisme. A més, l'Estat va començar a intervenir en l'economia per pal·liar els efectes de la crisi.
Les Dictadures Totalitàries: El Feixisme
El feixisme és un moviment polític sorgit a Itàlia a inicis del segle XX i que es va estendre per Europa durant els anys 30. Es caracteritza per una ideologia totalitària en què l’Estat controla tots els aspectes de la vida de les persones, eliminant qualsevol forma de llibertat individual.
Característiques Generals del Feixisme
Ideologia totalitària: L’Estat exerceix un control absolut sobre la societat. No hi ha llibertat de pensament, i tothom ha de seguir el sistema establert sense qüestionar-lo.
Paper i funció de l'Estat: És antidemocràtic i anticomunista. Controla i adoctrina la població a canvi de prometre seguretat i prosperitat.
Partit únic i líder carismàtic: No hi ha pluralisme polític. El poder es concentra en un líder carismàtic, que governa amb una política personalista i autoritària.
Nacionalisme i imperialisme: Es promou el patriotisme extrem, la idea de superioritat nacional i, sovint, el racisme. Això justifica l’expansió territorial i la persecució de minories.
Economia autàrquica: L’economia es basa en l’autarquia, és a dir, l’autoabastiment per reduir la dependència exterior. L’Estat controla la producció i el comerç.
Control dels mitjans de comunicació: L’Estat censura, manipula i utilitza la propaganda per exaltar el partit i el líder, adoctrinant la població.
Violència i militarisme: La violència es considera una eina legítima i necessària per mantenir el control i reprimir qualsevol oposició.
El Feixisme Italià: Ascens de Mussolini
Context Històric del Feixisme Italià
Després de la Primera Guerra Mundial, Itàlia va patir una greu crisi econòmica amb un alt índex d’atur i una gran conflictivitat social. Molts italians estaven descontents amb els Tractats de Pau, ja que consideraven que Itàlia no havia rebut les compensacions territorials promeses.
Origen i Líders del Feixisme Italià
El 1919, Benito Mussolini va fundar els Fasci di Combattimento, un grup paramilitar conegut com les Camises Negres, que es dedicava a combatre els grups d’esquerres mitjançant la violència.
El 1922, el Partit Nacional Feixista va protagonitzar la Marxa sobre Roma, amb la qual Mussolini va aconseguir el poder i va ser nomenat cap de govern pel rei Víctor Manuel III.
Característiques Específiques del Feixisme Italià
Desaparició de la democràcia i les llibertats: Es prohibeixen els partits polítics i els sindicats, instaurant un règim totalitari.
Estat corporatiu: L'Estat controla tota l’activitat econòmica i social a través del Partit Feixista.
Defensa dels interessos de les classes altes: El règim afavoreix els grans terratinents i empresaris.
Religió catòlica oficial i obligatòria: Mussolini signa els Pactes del Laterà (1929) amb el Vaticà, consolidant el catolicisme com a religió d'Estat.
Autarquia: Es promou l’autoabastiment mitjançant inversions en obres públiques i l’agricultura.
Adoctrinament de la població: L’església i l’escola es converteixen en eines de propaganda del règim.
Paper domèstic de les dones: Se les considera responsables de criar els fills que formaran la Gran Itàlia.
Imperialisme i exaltació de Roma: El feixisme adopta la simbologia de l’Imperi Romà, com el feix (fasces) i la salutació romana.
El Nazisme Alemany: Ascens de Hitler
Context Històric del Nazisme Alemany
Les dures condicions imposades pel Tractat de Versalles (1919), juntament amb la greu crisi econòmica, van afavorir l’auge de les ideologies ultranacionalistes i feixistes a Alemanya.
Origen i Líder del Nazisme: Adolf Hitler
El 1921, Adolf Hitler (1889-1945) es va convertir en líder del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP).
El 1923, Hitler va intentar un cop d’estat fallit conegut com el Putsch de Munic, inspirat en la Marxa sobre Roma de Mussolini. Va ser empresonat, i durant la seva estada a la presó va escriure "Mein Kampf" (La meva lluita), on exposava la seva ideologia.
El 1933, després d’obtenir el tercer lloc en les eleccions, Hitler va ser nomenat canceller d’Alemanya pel president Paul von Hindenburg. Poc després, va aconseguir el poder absolut.
Característiques Clau del Nazisme Alemany
Gran Alemanya: Unificació de tots els pobles de cultura germànica en un sol estat. Nacionalisme exaltat.
Imperialisme: Expansió territorial per crear el Gran Reich.
Racisme: Creença en la superioritat de la raça ària, pròpia dels pobles germànics.
Antisemitisme i persecució de minories: Odi i persecució dels jueus, així com d'altres grups considerats "enemics" del règim, com gitanos, comunistes, discapacitats i homosexuals.
Führerprinzip (Culte al líder): Hitler és considerat l’autoritat suprema i infal·lible.
Antidemocràtic: Eliminació de la diversitat d’opinions i persecució de l’oposició.
Consolidació del Poder Nazi a Alemanya
L'Incendi del Reichstag (1933)
El Parlament alemany va ser incendiat, i el règim nazi va culpar-ne els comunistes, usant aquest fet com a pretext per il·legalitzar-los. Poc després, es va instaurar el partit únic i es va aprovar un decret que atorgava poder absolut a la policia.
Les S.A. i la Nit dels Ganivets Llargs (1934)
Les S.A. (Seccions d'Assalt), també anomenades Camises Marrons, eren un grup paramilitar nazi.
El 1934, Hitler va ordenar l’assassinat dels seus líders, ja que alguns havien qüestionat el seu poder. Això va marcar la fi de la influència de les S.A., que van perdre protagonisme fins a desaparèixer.
Les SS (Schutzstaffel)
Nou exèrcit paramilitar nazi de protecció, les camises negres, dirigit per Heinrich Himmler.
Substitueixen les S.A. i es converteixen en la força repressiva principal del règim.
Política Racial i Persecució dels Jueus
Les Lleis de Nuremberg (1935)
Conjunt de lleis que discriminaven els jueus.
Obligació d’identificar-se i viure en guetos (barris tancats i controlats per les SS).
Pèrdua de la ciutadania alemanya i exclusió de la vida pública.
La Nit dels Vidres Trencats (1938)
Atacs massius contra jueus, destrucció de sinagogues, negocis i cases jueves.
Milers de jueus van ser assassinats o detinguts i enviats a camps de concentració.