Història del Republicanisme i els Moviments Polítics a Catalunya
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,15 KB
Republicanisme
Força principal d'oposició
Creació d’una nova unió republicana (1933)
Encapçalada per Nicolás Salmerón
El republicanisme havia triomfat a les zones urbanes. Unió Republicana, que m'anava, volia instaurar la República, restauran la Constitució del 1869. Aquest era el seu objectiu.
Republicanisme Lerrouxista
Republicanisme a Barcelona liderat per Alejandro Lerroux
Caracteritzat per un anticatalanisme i anticlericalisme
Discurs demagògic i revolucionari
El 1907, el líder Lerroux es va separar i va fundar, el 1908, el Partit Republicà Radical. Aquest, després de la Setmana Tràgica, va perdre molta influència a Catalunya.
A València hi ha un moviment que l'encapçala Blasco Ibáñez i és un partit semblant al de Lerroux.
Els Partits Catalanistes
La Lliga Regionalista defensava el dret de Catalunya a l'autonomia, però també volia modernitzar Espanya. Prat de la Riba va escriure “La nacionalitat catalana”, que va tenir un gran èxit, però a les eleccions del 1903 i el 1905 van fracassar. Aquest fracàs va agreujar una divisió entre dos grups: el primer estava format per dirigents del partit, que eren partidaris d'arribar a les Corts al govern de Madrid. I el segon eren joves, més intransigents, que estaven a favor de la política possibilista.
Els dos grups es van enfrontar arran de la visita d’Alfons XIII a Barcelona. El partit havia acordat boicotejar la visita del Rei. Lluís Domènec i Muntaner va crear el Centre Nacionalista Republicà el 1906, un partit definit com a nacionalista, democràtic i republicà.
Carlinisme i Tradicionalisme
El carlisme va comptar amb alguns parlamentaris a l'inici del segle XX. Però quan va començar la Primera Guerra Mundial, es va dividir. Vázquez de Mella, al acabar la guerra, funda el Partit Tradicionalista. El 1931, els carlins es van unir a la Comunió Tradicionalista.
Socialisme
El 1899, el partit socialista comptava amb 3.000 afiliats, però amb 20 anys van arribar a 30.000 afiliats. Els líders principals del PSOE eren: Pablo Iglesias, Julián Basteiro i Indalecio Prieto. El líder de la UGT era Francisco Largo Caballero.
Partit Nacional Basc
El 1911 van crear un sindicat que es deia Solidaritat de Treballadors Basc, i dins del partit hi havia dos grups: uns més radicals i uns altres més independents. Aquest va passar a denominar-se PNB a Comunió Nacionalista Basc el 1916.