Història del Periodisme: Evolució i Etapes Clau

Etapes Històriques del Periodisme

1. El Periodisme Ideològic

Aquesta etapa marca el naixement del periodisme, abastant des de la Revolució Francesa a principis del segle XVII fins a la fi de la Primera Guerra Mundial. La primera entrevista escrita a Hitler va ser feta per dos periodistes catalans l'any 1923. El periodisme neix al servei d'unes idees i d'un poder.

2. El Periodisme Informatiu

Neix amb la Segona Guerra Mundial, que comporta l'aparició del primer periodisme mediàtic. La ideologia havia causat moltes desgràcies, i ara el periodisme es basa en la informació. Aquesta etapa va des de l'inici de la Segona Guerra Mundial (1939) fins al seu final, amb Hiroshima, el 1945. És el gran moment de la premsa de masses, l'època daurada del periodisme, que neix per contraposar-se al periodisme ideològic. D'altra banda, als EUA neix el periodisme groc, totalment contrari al periodisme informatiu. Aquest últim aprofita el periodisme groc americà per desmarcar-se encara més d'aquesta subjectivitat sensacionalista, perseguint en tot moment la màxima objectivitat.

3. El Periodisme Interpretatiu

La fi de la Segona Guerra Mundial dóna entrada a una nova etapa periodística, des de 1945 fins al cas Watergate, l'any 1972. Dos periodistes del Washington Post van destapar com els republicans espiaven els demòcrates, fent caure el govern americà. Es demostra que la premsa és el quart gran poder. S'instal·la una nova fórmula, la consulta de fons. Aquesta etapa s'anomena periodisme interpretatiu.

4. El Periodisme de Documentació i Investigació

(Dels anys 70 a la fi dels 90): La televisió ja està instaurada com a mitjà. A finals dels 90 apareix Internet i tot comença a trontollar.

5. Periodisme 2.0

La xarxa ho canvia tot. És un món on no hi ha espai-temps. La informació és immediata, hi ha feedback i cal contrastar la informació.

Per Què Neix la Premsa?

La premsa neix perquè la societat evoluciona i està composta per diferents públics interessats en l'intercanvi d'informació. Això succeeix a principis del segle XVII amb la creació de les primeres publicacions periòdiques, les gazettes. La premsa, tot i néixer per satisfer un públic, neix gràcies al poder. La cort de Lluís XVI, a Versalles, té la necessitat de comunicar allò que passa en el món del poder. Amb aquest fet neix el primer periòdic, el 30 de maig de 1631, fundat per Théophraste Renaudot, metge i periodista.

El Protoperiodisme i els Protoperiodistes

Abans del naixement de la primera gazette, ja hi havia estructures comunicatives. La premsa neix del triangle Poder-Comerç-Informació. El poder necessita explicar al públic allò que ha fet. Per comunicar aquestes idees es necessiten diners, i aquí neix el comerç, que serveix per transmetre la informació.

El més important de la història del periodisme és potser no oblidar el referent oral. L'oralitat ha existit sempre i és un referent per a l'escriptura i per al periodisme. Tot aquest procés es veu dinamitzat per la necessitat que tenim de reproduir la realitat, assegurada amb el naixement de la impremta.

"La impremta és un exèrcit de 28 soldats de plom que poden conquerir el món" - Gutenberg.

El protoperiodisme es basa en els AVVISI:

• AVVISI (avís, advertència, consell, missatge)
• De 1500 a 1700
• Escrits a mà (al final també impresos)
• La notícia és l'economia: neixen per les mercaderies
• Eixamplament temàtic: política, militar
• Rapidesa
• Són fiables: informació és poder
• Avvisi públics versus avvisi privats
• Neix una indústria: com més clients, més negoci; com més corresponsals, més notícies; com més copistes, més fulls escrits.

Els avvisi marquen un abans i un després. La seva fiabilitat els converteix en els principals documents d'informació.

El Protoperiodista

• Objectivitat versus Subjectivitat: Un debat encara actual. Mai es pot arribar a la objectivitat total.
• La paradoxa del reconeixement i l'off the record: En no estar professionalitzat, costa arribar a un reconeixement. El fet de proporcionar informació constant fa que s'assoleixi un reconeixement.
• La censura: Un dels principals problemes és la circulació lliure d'informació, que no sempre agrada als centres de poder. Premsa i censura van de la mà. El poder vol informació, però la vol controlar.
• Targetització i audiència: A qui ens dirigim? El protoperiodista es dirigeix a "targets" molt concrets, ja que gran part de la població encara no sap llegir ni escriure.

Del Protoperiodisme al Periodisme

El model periòdic i periodístic: La Gazette

La Gazette va ser fundada per Téophraste Renaudot el 30 de maig de 1631.

• Espai-Temps:
  • Primera publicació periòdica al món: apareix els divendres
  • Constava de 4 pàgines
  • Va començar a informar fora de la cort de Versalles
• Geopolítica
  • Neix del poder, controla el poder, enderroca el poder
  • La nova França
• Socialització/target/comunitat
  • Unificació de col·lectius i gustos (política, economia, moda...)
  • Necessitat d'estar informat i aparentar estar informat
  • Què ha de ser el meu públic?
• El "gazetillero": Periodista total
  • Un sol periodista
  • Especialitzat en diversos temes o que toca un gènere (El mercuri galant (mundà); Journal des savants…)
• Format franquiciat:
  • Evolució de la carta a bloc (post)
  • Una o dues columnes
• Escriptura gèlida, informació calenta
  • Redacció neutra
  • Voluntat objectiva
  • S'intueixen les 5W (Why, When, Where, Who, How?)
• R+D
  • Adreces de contactes
  • Anuncis, ofertes
  • Compra-venda

El Primer Diari

Neix a Londres el 1702. És el primer diari a enviar corresponsals, desenvolupa la democràcia, hi ha tants diaris com idees a defensar. Utilitzen una idea que ja havia nascut a França.

El Primer Diari Espanyol

1758. Tenia dues parts: la informació i l'opinió. Té un públic popular i encara no existeix la llibertat de premsa.

Per Què Evoluciona la Premsa?

• La premsa evoluciona perquè neix l'opinió pública: el parlamentarisme i el creixement de lectors.
• Alfabetització massiva
• Urbanització (del camp a les ciutats)
• Motius econòmics: apareix un públic potencial i nombrós i es millora la industrialització del sistema de producció. Es disminueixen els costos.
• Motius tècnics: de producció, la tinta, la rotativa… Els transports són més ràpids i, per tant, hi ha més difusió. El correu i el telègraf apareixen i van relacionats amb les agències de notícies.
• L'aparició de les agències de notícies:
  • Ofereixen notícies als diaris
  • Tenen fonts oficials
  • Tenen xarxes de corresponsals
  • Són la primera globalització informativa

El Modernisme

• Els moderns volen canviar la societat i intenten posicionar-la en contra de l'establishment, els burgesos.
• Ens trobem en temps moderns, en plena indústria.
• Volen art, ànima, i creen la figura de l'artista. L'art per l'art; volen tornar a la calma, la pau, l'harmonia.
• La natura és la musa dels moderns. La Vanguardia és el diari modernista per excel·lència i hi treballen els periodistes més trencadors. Tornem als inicis.
• Llibertat, vitalisme, simbolisme, exotisme, sensualitat…
• A l'art, el Modernisme és total.
• 1888: Exposició Universal de les manifestacions artístiques.
• El Modernisme europeu es retransmet a partir dels mitjans.
• Un dels principals monuments a la modernitat és no tenir por.
• Neixen els grans diaris:
  • LV (1881)
  • Diario Mercantil (1887-1936)

Cronograma del Modernisme

1r Periodisme: Artístic, natural. Utilitzen molt el recurs de la crítica. Autors: Narcís Oller, Sardà, Mestres…

2n Periodisme: Avantguarda. Neix el periodisme europeu amb les avantguardes europees (Baudelaire, Nietzsche…). Crea polèmica i intenta una normalització de la llengua.

Sorgeix la crònica.

L'exemple de Modernisme: Santiago Rusiñol

És totalment modernista. Pinta, escriu, és crític d'art i també és drapaire i periodista.

Era una figura mediàtica, molt popular. Fa viatges amb carro i els publica a La Vanguardia. És el principi dels periodistes catalans.

És un gran cronista:

• Els seus textos tenen molt moviment.
• El seu estil és de prosa poètica, fa un gran ús de metàfores i és molt descriptiu.
• Introdueix la modernitat.

Émile Zola, el Naturalisme (1840-1902)

Émile Zola va ser el creador del naturalisme. Ha publicat La Taverna (1877), Nana (1879), Germinal (1895) i La Terra (1887). Són els moments on el realisme, a través de la ficció, està agafant una gran embranzida, i el naturalisme triomfa a França.

Zola s'acaba convertint en un dels escriptors de referència.

El cas Dreyfus, J'accuse

Comença l'article amb una pregunta, posant en qüestió tot l'afer Dreyfus. L'article desconstrueix tot l'afer per tal d'exposar el seu punt de vista. Al segon paràgraf posa en situació el cas, ataca la imatge de França i converteix l'article en un tema d'estat. No era habitual carregar contra el mateix estat francès. Ell justifica l'article dient que no pot viure amb aquesta càrrega de consciència i que la seva moral l'obliga a explicar la veritat. Al quart paràgraf diu a qui acusa, amb noms i cognoms. A continuació, explica tot el procés de detenció de Dreyfus. Quan cita la dona del Dreyfus, ja deixa entendre que té fons d'informació, que ha parlat amb ella.

Característiques generals de l'article:

• És periodisme personalista, Zola és l'intel·lectual compromès.
• És també periodisme d'investigació: fonts, documentació…
• És una crítica clara a l'establishment: premsa-religió-estat.

Altres característiques:

• Estructura: cronologia dels fets, com un notari.
• Expressions jurídiques per tal de ser didàctic.
• Interrogacions, exclamacions per captar l'atenció.
• Acusacions amb noms i cognoms.
• Compromís amb la veritat.
• Compromís amb la societat i el país: imatge de França.
• Ironia per mantenir la distància.

La Vanguardia

• És un diari modern, neix l'any 1881. El seu fundador és Carles Bartolomé Godó. És polític i liberal, i amb la fundació de LV perd diners.
• Amb La Vanguardia es fa un canvi a diari informatiu. Està creat dins el marc de l'Exposició Universal de l'any 1888.
• Simbolitza el naixement de la premsa de masses.

Les Modernitzacions de LV

1. 1888-1901:

• Incorpora nous col·laboradors modernistes perquè és el que està de moda: N. Oller, Santiago Rusiñol…
• Amplia el format. Crea un format més gran, on s'utilitza més paper i, per tant, hi ha lloc per a més publicitat (4 columnes).
• Fins a la Guerra Civil, molts diaris tenien edició de matí i tarda. El sumari es trobava a la portada i això encara es manté.
• Esqueles a la portada: són el primer diari que ho fa i ho fan pels diners.
• Ofereix audicions d'òpera per telèfon als subscriptors. LV és l'únic diari que té molts subscriptors, té una alta fidelitat.
• Té tallers de gravats propis: dibuixos, caricatures…

La fórmula del seu èxit periodístic és: el naixement de la societat de masses → eclosió de la publicitat → eclosió de la premsa.

2. 1901-1920:

• Pèrdua de colònies espanyoles i es crea una crisi política.
• Els mitjans de comunicació es converteixen en les noves plataformes d'informació, interpretació i de conèixer la realitat.
• Director: Miquel dels Sants Oliver.
• Incorpora la línia de telègraf, corresponsals, suplements d'esports…
• Noves rotatives, i l'esport fa un boom, neix el concepte poliesportiu (amb la boxa, que estava de moda).

3. 1920-1936:

• Produïda per Gaziel (l'any 1936 marxa per la persecució de la Guerra Civil).
• Es converteix en el diari més llegit a Catalunya i el segon a Espanya.
• Passa de tenir 3 o 4 directors a tenir-ne només un. Així se sap qui és el director i que aquest no s'amaga de ningú. Hi ha responsabilitat.
• Es fa un pas real del periodisme ideològic al periodisme informatiu.
• Incorporació del Noucentisme: Eugeni d'Ors, Alexandre Plana…
• Es fa un canvi del seu disseny de capçalera, es fa més llegible, més clar.
• Es compren rotatives noves i s'incorporen fotos.
• Arriba a LV la informació internacional, comencen a arribar teletips a les redaccions.
• La Doctrina Gaziel:
  • Diari reflector versus diari mirall: vol que el diari sigui un mirall de la societat.
  • Catalanitzar el castellà.

Agustí Calvet (Gaziel): 1887-1964

• Gran escriptor de crònica. Va ser periodista per casualitat, ja que va començar estudiant Dret.
• Marxa a París per estudiar Filosofia, volia ser intel·lectual. Però llavors esclata la guerra.
• Està molt connectat amb els intel·lectuals quan esclata la Primera Guerra Mundial i Espanya és neutral.
• Des de Catalunya li demanen que els hi enviï cròniques, que els hi compra LV.
• S'acaba convertint en el gran cronista, les seves cròniques arriben a tot arreu.

1906: Els fets del Cu-Cut (Setmanari humorístic)

La Lliga Regionalista és el primer partit modern d'Espanya i guanyen les eleccions municipals de Barcelona. Els militars arrassen amb el setmanari Cu-Cut, escrit per ells.

La Lliga és el partit que intentarà modernitzar Espanya i el seu moviment i la seva ideologia es desenvoluparà a través dels mitjans de comunicació.

• El Cu-Cut (1902-1912): Incorporen el color, les caricatures que riuen dels fets a partir de la política humorística.
• La Veu de Catalunya (1899-1937) és el diari de la Lliga. És el diari on comencen a escriure Eugeni d'Ors, Josep Pla… Es vertebra el moviment noucentista, Eugeni d'Ors n'és l'ideòleg.

L'any 1906 passen:

• Es fa el primer tractat polític sobre la nacionalitat catalana, ho fa Enric Prat de la Riba.
• Escriu el llibre Els fruits saborosos, amb poemes que tenen un rerefons relacionat amb Catalunya, de Josep Carner.
• Es fa el Congrés Internacional de la Llengua Catalana.
• Neix el Noucentisme de la mà d'Eugeni d'Ors.

El Noucentisme (1906-1923)

• Substitueix el Modernisme.
• Acaba l'any 1923 quan la Lliga Regionalista perd i entra Primo de Rivera.
• Són els primers que surten a educar-se a Europa, amb un alt nivell de cultura perquè consideren que poden relacionar-la amb la cultura, per tal de formar un nou model de Catalunya ideal.
• Conceptes ideològics del Noucentisme:
  • Imperialisme: Catalunya al món, globalització (política, de relacions internacionals).
  • Arbitrarisme: Tenir present la voluntat de cadascú per construir un món millor.
  • Civisme: Volen una societat cívica, amb responsabilitat.
  • Classicisme: Són els descobridors del romànic català. Grècia i Roma ens han donat les bases del nou projecte per Catalunya.

Sota la Mancomunitat de Catalunya…

• S'uneixen esforços i es creen infraestructures culturals, bases del llenguatge, hospitals, carreteres, etc.
• A nivell periodístic es plasma la incorporació de la dona al consum. La censura que dura al llarg de la Segona República o la incorporació dels diaris esportius on neixen publicacions com El Mundo Deportivo.
• Les primeres teoritzacions sobre el periodisme, que un cop consolidat ens dóna l'opció per reflexionar sobre ell. S'obtenen els primers manuals teòrics de l'Estat.

L'exemple de Noucentisme: Eugeni d'Ors

• És dels primers que parla sobre el cinema i diu que és l'art del seu moviment, el Noucentisme.
• Van a buscar el moviment del cinema gràcies a les tecnologies, els transports… i de l'escurçament de la distància.
• S'incorpora com a secretari a l'Institut d'Estudis Catalans.
• A partir del 1906 crea el Glossari (un híbrid periodístic on es tracten diferents temes amb diferents formats). Es crea per explicar el nou món.
• A partir de la instauració de la Mancomunitat, és l'encarregat de la xarxa de biblioteques de Catalunya, que el porta a ser una mena de "Conseller d'Educació".
• Eugeni Xammar (1888 Barcelona - 1971 l'Ametlla de Mar).
  • FORMACIÓ: Fet a si mateix. Inquiet, obert, políglota.
  • FILL del PERIODISME MODERN: Fons d'informació, contrasta els fets, s'avança als esdeveniments i respon a temps.
  • PARADIGMA DEL REDACTOR D'AGÈNCIA/CRONISTA: Àgil, receptiu, sensibilitat informativa.
  • EL SEU TREBALL: Ironia, capacitat d'inventiva, escriu d'una manera clara, amb molts enfocaments.
• Va ser pioner del freelance.

El Periodisme de Mala Vida

El Naixement del Xino i del Negoci del Vici Mediàtic

1a Etapa: La denúncia

• La colla del Bar del Centro: el primer local on es ballen tangos i hi ha cocaïna.
• Ells creen el Xino mediàtic: Lluís Capdevila, Jaume Passarell, Josep Amich, Plató Peig, Àngel Samblancat, Francesc Madrid…
• Fan literatura de masses: teatre, revistes, reportatges…
• Són realistes: droga, prostitució, hampa, misèria…

Encara no se sap d'on prové el nom del Xino. El Bar del Centro era un bar que hi havia al costat de la Boqueria. També va ser el primer bar on trobar cocaïna. Era bastant cara, una droga de luxe. Els creadors del Xino mediàtic són una colla de gent que provenen del món del periodisme, tots tindran molta importància. (Ex: Francesc Madrid, ministre de Lluís Companys). Acaben popularitzant el barri complementant els seus sous sent dramaturgs, i la temàtica d'aquestes obres era el barri Xino, per això aquest es va acabar popularitzant. La primera etapa, la de la denúncia, intenta mostrar la cara oculta de Barcelona, la cara més marginal. Llavors descobreixen que aquesta cara és una gran font d'inspiració i és llavors quan entrem en una etapa més espectacle, on s'explota aquesta cara fosca i es crea el Xino mediàtic.

2a etapa: l'espectacle

Neix un gènere, un format i un producte

• Francesc Madrid: Sangre en Atarazanas (1926). És un crim al Raval que li serveix per explicar tota la filosofia del barri. El llibre parteix de reportatges de "Los Miserables".
• Josep Maria Francés: La rossa de mal pèl (1929).
• Josep Maria Planes: Nits de Barcelona.
• Domènec de Bellmunt: De les catacumbes de Barcelona a l'Àngel Bohemi. Reportatges de la Barcelona pecadora.
• Josep Maria Sagarra: Vida Privada.
• Carles Soldevila: Fanny.
• El reportatge literari: entre la ficció i la realitat. Diàlegs, documentació, observació. Desenvolupament del fotoperiodisme (amb la Margaret Michelier).

3a etapa: Els grans debats

Si hem passat dues grans etapes (denúncia i espectacularització), ara toca la tercera.

Hi ha diferents debats: religiós, identitari, de justícia social. Estem en una Espanya amb molta gent pobra, i a Catalunya volem ser una nació. El progrés de Barcelona (la República) atrau molta gent cap a Catalunya i hi ha molta immigració.

• El gran debat, però, és: Què és Barcelona? Barcelona és el Xino? És un producte d'exportació?
• Desembarcament dels turistes del vici: Jean Genet, Jean Pierre de Mandiargues, Paul Morand, Francis Carco.

Als anys 30, Barcelona i Catalunya són la part de l'Estat espanyol que rep més turistes. Hi ha un gran debat amb l'arribada de les autoritats republicanes. Es pregunten si amb una Espanya republicana, amb una ciutat que inspira al civisme, amb una consciència republicana, ens podem permetre tenir una zona denigrant com el barri Xino?

El debat sobre Barcelona…

• El gran debat de la novel·la realista: literatura del Passeig de Gràcia versus el Xino.
• Oxigenar… GATCPAC (Grup d'Artistes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània).
• Torna l'inici: denúncia o indústria?

El Periodisme en Temps de Guerra

Abans de la República…

1. Visibilitat:

Diversitat de classes periodístiques:

1. Top ten del periodisme, l'star system (Josep Pla, Carles Soldevila, Gaziel…).
2. Classe mitjana: Domènec de Bellmunt, Joaquim Ventalló…
3. Vies de formació pròpies, de pedrera, de viver, són lletraferits…

• Visibilitat dels temes de les societats modernes.
• Audiovisualització de la realitat:
  • Influència en els diaris i la ràdio del cinema.
  • Noves tècniques i recursos estilístics (el periodista és el protagonista dels fets, amb diàlegs, descripcions… JO reporter).
  • Un nou model audiovisual al paper: fotoperiodisme, el desenvolupament de la infografia.
• El paper social del periodista amb el model del periodisme d'investigació.
• Experiències amb els nous mitjans: ràdio, cinema, TV, sinergies entre aquests mitjans. Les primeres multiplataformes.
• Model singular periodístic basat en la realitat i la ficció: reportatges literaris…
• Primeres línies de recerca i teorització sobre el periodisme català.
• Incorporació de la dona als diaris.
• Influències i intercanvis amb el periodisme a l'estranger. Canvi de mirada, es comença a mirar molt cap als EUA.
• Importància social i econòmica de la publicitat com a aparador de la modernitat.

2. Identitat

·Els mitjans són afins a un partit (LV era el més independent)

·Periodistes militants polítics

·Els mitjans són eines totalment politiques

GUERRA, EXILI, DICTADURA. LA DESTRUCCIÓ I SUBSTITUCIÓ D’UN PERIODISME

·Passem de la informació interpretativa a la informació de propaganda

·Incautacions als diaris

·Sindicació obligatòria per ser periodista-à comporta censura

·Precarietat: Menys paper, menys personal, menys informació…amb continguts només de guerra i espectacles

·Centralisme: Intent de controlar el relat que prové de Madrid

·Purga, assassinats, represàlies, exili..(El 80% dels periodistes catalans a l’any 39 ja s’han exiliat)

EL PERIODISME DEL L’ANY 39

·A BCN dels 18 diaris que hi havia en queden 5 (LV, El noticiero Universitario, Correo Catalan,  el Diari de BCN i el Mundo Deportivo)

·Amb el Franquisme es crea la xarxa de La Falange, diaris per tot l’Estat Espanyol.  Creen un diari de referència per a cada citutat, on la única font d’informació és el pròpi franquisme.

·Fan un control màxim de la opinió pública.

·El franquisme és un règim autoritari, diferent de totalitari

·Es resumeix a través de:

oLa unificació de l’Estat amb l’Església

oRebuig al liberalisme

oEliminen el socialisme i les nacionalitats dins l’Estat

·La seva política comunicativa és aconseguir que hi hagi altres verison de la veritat, amb el mètode propagandístic volen difondre i legitimar el seu discurs. Ho fan mitjançant la censura i les recomanacions.

·Etapes del franquisme:

1.1938-1951: Fan la primera llei de premsa que dura fins l’any 1966. Aquesta llei condemna la regulació liberal, no hi ha llibertat de premsa. El periodisme és un instrument de l’estat i el periodista serveix a l’estat. Ramon Serran Suñer, el cunyat de Franco, és l’home que copia les tècniques propagandístiques nazis.

2.1951-1962: Es crea el Ministeri d’Informació i Turisme, que crea la “Teologia de la Informacion”. Aquí tracten de justificar sota una concepció teocràtica i limitadora la lllibertat d’expressió.

3.2962-1966: Manuel Fraga fa la llei de premsa del 66. Consisteix en l’aixecament de la censura prèvia, el dret de llibertat d’expressió. Parla de la llibertat d’empresa informativa, i de lliure designació del director de les empreses.

a.Però:

i.La llibertat d’expressió era retallada per tot el que ataqués el règim

ii.L’empresa informativa obligava al registre d’Empreses periodístiques

iii.Els directors eren responsables de tot allò publicat

b.La llei de premsa provoca la fragmentació mediàtica:

i.L’espanya real vs. L’espanya mediàtica. A partir de la llei de Fraga els diaris comences a publicar coses que no eren permeses.

·Escletxes periodístiques durant el franquisme

oLes revistes culturals: Reflectint la literatura i la cultura dels paisos veïns (França)

oLes publicacions en Català. Ex: Serra d’Or. La condició era que només es podien publicar coses culurals, res de caire polític

·El cas Destino (1937-1980)

oRevista que neix durant el franquisme per als catalans que viuen a Burgos

oImpulsa el prim Nadal

oLa dirigeix Néstor Lujan

oPeriodistes que hi col·laboren: Pla, Montserrat Roig…