Història del Pensament Polític: De la Il·lustració al Segle XX

La Il·lustració

La Il·lustració va ser un projecte reformista de modernització que buscava allargar la supervivència de l’Antic Règim a través del desenvolupament científic i tècnic. Es caracteritzava per:

• Un cant a la raó humana.
• Un culte al progrés i la perfectibilitat de l'home.
• Tolerància i oposició a les visions dogmàtiques de l'església.

Immanuel Kant (1724-1804)

Kant defineix la Il·lustració com “la sortida de l’home de la seva autocomplaent minoria d’edat”, amb la divisa sapere aude! (atreveix-te a saber!).

L'Empirisme Anglès

L’origen de la Il·lustració es troba en el pensament anglès del segle XVII, especialment en l'empirisme.

Francis Bacon

Bacon defensava l'adquisició de coneixement a través dels sentits, l'experimentació i l'observació, oposant-se a l'autoritat no subjecta a la utilitat i l'experiència personal.

Thomas Hobbes

Hobbes, en el seu Leviatan (1651), planteja la relació entre rei i poble com un contracte social per escapar de l'estat natural. Justifica l'absolutisme com a útil i necessari, creient que les passions humanes es regulen per lleis naturals que garanteixen la conservació i seguretat.

John Locke (1632-1704)

Locke, en desacord amb Hobbes, creia que el contracte social només era vàlid si servia als interessos de les parts, i l'autoritat del rei estava condicionada a l'acceptació del poble. Defensava drets civils fonamentals, la desobediència civil contra el despotisme, i l'estat natural com a social i prepolític, on cada individu té drets naturals. La seva teoria de la propietat es basa en:

• La propietat de cada home sobre si mateix.
• La propietat del treballador sobre el seu treball.
• La propietat de l'home sobre allò que aconsegueix amb el seu treball.

Locke projectava una república de propietaris lliures amb la necessitat d'un poder que garantís la llibertat i la propietat, la divisió de poders i el dret a la resistència contra governs que vulnerin els drets naturals. Sobre la tolerància religiosa:

• Ningú pot ser obligat a pertànyer a una església.
• S'oposava al catolicisme per la seva lleialtat al Papa.
• Proscrivia islamistes i ateus per considerar la seva moral incompatible amb la civilització anglesa.

Montesquieu (1689-1755)

Considerat fundador de l'Estat democràtic, Montesquieu defensava el poder de la llei com a base de la democràcia. Creia en un estat de naturalesa idíl·lic anterior a la societat, on els homes eren iguals, i que la formació de l'Estat permetia la creació de lleis que evitaven la guerra i la desigualtat. Defensava la separació de poders i una constitució equilibrada amb participació limitada del poble.

Jean-Jacques Rousseau

En el seu Contracte Social (1762), Rousseau argumenta que el poder emana de la societat i la voluntat col·lectiva. El poble confia el poder als funcionaris, que l'exerceixen com a dipositaris de la voluntat popular. Creia que l'home és bo per naturalesa i la societat el corromp. El seu concepte de contracte social difereix de Hobbes i Locke, indicant el lloc del ciutadà en un nou món on tothom guanya en donar-se a la societat.

Marie Gouze

En 1791, va escriure la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana, reivindicant els drets de les dones, fet que la va convertir en objectiu dels jacobins, que la van executar.

L'Economia Clàssica: Adam Smith

Els primers liberals van lligar la llibertat a la propietat privada, limitant l'activitat del govern a garantir les llibertats cíviques i la llibertat de comerç. En la seva obra La Riquesa de les Nacions (1776), Smith argumenta que l'interès individual en l'economia contribueix al bé comú i a una distribució més equitativa de la riquesa.

El Cicle Romàntic

L'Idealisme Alemany

L'idealisme alemany buscava explicar el significat de l'existència humana a través de la raó.

Johann Gottlieb Fichte

Fichte, en els seus discursos, buscava despertar el sentiment nacional i proposava la creació d'un Estat-nació alemany lliure de l'ocupació francesa. Concebia la nació com una comunitat moral i transgeneracional, basada en sentiments profunds i arrelament amb el passat.

Georg Wilhelm Friedrich Hegel

Hegel contemplava la realitat des de la raó absoluta, considerant la realització de la llibertat en l'Estat com a fil conductor de la història. Desenganyat de la revolució, creia que la llibertat s'aconsegueix en un estat de dret, progressant des de l'Orient antic, on només un era lliure, fins al món modern, on tots ho són.

Herder

Herder defensava la igualtat fonamental dels éssers humans i la diversitat de llengües i cultures. Considerava la nació com un organisme viu amb una ànima pròpia, i la cultura com a expressió de la seva identitat.

El Romanticisme

El Romanticisme va ser una reacció contra el racionalisme de la Il·lustració, donant importància al sentiment i buscant la llibertat autèntica. Els romàntics defensaven els drets individuals i s'oposaven als imperis, participant en insurreccions burgeses i nacionals.

El Cicle Positivista

El positivisme buscava reformar la societat prenent la ciència com a model. Sorgeix com a resposta al caos generat per la industrialització i la Revolució Francesa.

Auguste Comte

Comte proposava abandonar la raó especulativa i adoptar la ciència. Dividia la història en tres estadis: teològic, metafísic i positiu. Creia que les idees impulsaven els canvis socials i s'oposava a la democràcia, proposant la sociocràcia com a forma ideal de govern, assessorada per una elit positivista. Rebutjava els drets naturals i considerava l'individu com una abstracció, donant importància al tot social.

Positivisme Utilitarista: John Stuart Mill

Mill compartia el socialisme de Marx però rebutjava la revolució. L'utilitarisme buscava reformar la societat industrial. Mill va defensar el vot femení.

Evolucionisme Social

L'evolucionisme social, amb figures com Darwin, Spencer i Morgan, aplicava la teoria de l'evolució a les societats. Darwin es va mostrar crític amb aquesta aplicació, tot i que va fer distincions entre "races civilitzades" i "races salvatges", basant-se en la grandària del cervell i les facultats intel·lectuals.

El Cicle Vitalista (i de les Masses)

El vitalisme exalta la vida en tota la seva magnitud.

Wilhelm Dilthey

Dilthey, representant de l'historicisme, creia que la vida humana no es pot entendre fora de la història, i la dividia en tres dimensions: intel·lectual, afectiva i volitiva.

Friedrich Nietzsche

Nietzsche considerava la "voluntat de poder" com a característica essencial de la realitat, una voluntat de crear i superar-se. Proposava una nova moral "amoral", més enllà del bé i del mal tradicionals. El "superhome" representaria la superació de l'home decadent del cristianisme, després de la "mort de Déu" com a concepte.

José Ortega y Gasset

Ortega interpretava la vida en sentit biològic i biogràfic-històric. Creia que la vida té una finalitat i que el coneixement s'obté a través de la "raó vital", que integra la racionalitat amb la vida i la història.

La Nacionalització de les Masses: George L. Mosse

Mosse considerava el feixisme com la democràcia de masses, adaptant tradicions i costums polítics. L'expansió del nacionalisme i la política de masses van impulsar el feixisme, oferint consol i sentit en un món modern canviant. Mosse analitzava com les idees mítiques i pseudocientífiques generaven estereotips i identitats nacionals que podien conduir a la discriminació i la violència.

Totalitarisme vs. Autoritarisme

Segons Arendt i Aron, els règims totalitaris tenen un objectiu concret que legitima les seves accions, a diferència dels autoritaris. Els totalitarismes es caracteritzen per una ideologia elaborada, la importància del líder, la cerca del suport de les masses i la voluntat de transformar la societat.

La Dimensió Cultural del Feixisme

Segons Sternhell, el feixisme va ser primer un fenomen cultural que promovia la comunitat nacional per superar la decadència burgesa i l'individualisme, atacant els valors il·lustrats. El feixisme prometia una democràcia de masses liderada per una elit i un líder carismàtic.

Socialdemocràcia

La socialdemocràcia recolza la intervenció estatal per promoure la justícia social dins del capitalisme, amb democràcia representativa, redistribució de la renda i estat de benestar. Després de la Segona Guerra Mundial, la socialdemocràcia europea va abandonar el marxisme i es va centrar en l'estat de benestar.

L'Economia Keynesiana

Keynes defensava la intervenció estatal per estabilitzar l'economia i aconseguir la plena ocupació, argumentant que el lliure mercat no s'autoequilibra. La demanda agregada és el motor de l'economia.

El New Deal

El New Deal de Roosevelt va ser una política intervencionista per combatre la Gran Depressió, amb programes per a agricultors, la indústria i la creació de les primeres formes d'estat de benestar als EUA.