Història del Pensament Cristià: Edat Mitjana, Moderna i Concili de Trento

Edat Mitjana: Societat i Pensament

• Societat teocèntrica: Tot el que succeeix en la vida s'explica a través del poder de Déu i de les forces divines.
• Els objectius bàsics són el treball i el servei a Déu, cadascú des del seu estament.
• Tota la vida està centrada en la voluntat de Déu, expressada en la Bíblia i interpretada per l'autoritat eclesiàstica, especialment del Papa.
• La ciència i l'art s'expliquen per l'acció de Déu.
• El pensament cristià és universalista i únic.

Edat Moderna: Antropocentrisme i Canvi

• Societat antropocèntrica: El més important és l'autonomia de la persona, que és referent de la reflexió filosòfica i teològica o del saber científic.
• Els objectius bàsics són millorar la vida de la persona i satisfer les necessitats diàries.
• S'accentuen l'ambigüitat i la complexitat de la vida humana: domini de l'individualisme i del subjectivisme, dels nacionalismes, del laïcisme i de la secularització.
• Hi ha un interès per la ciència i les arts.
• El pensament cristià és plural.

El Concili de Trento: Reformes Clau

• L'episcopat: Els bisbes havien de residir a la seva diòcesi i havien de fer visites pastorals, predicar, preocupar-se de la renovació del clergat i combatre la ignorància religiosa i els costums poc cristians dels seus fidels. També se'ls exigia la visita periòdica a Roma, per retre compte del govern de la diòcesi respectiva.
• El clergat: Es van crear seminaris que asseguressin la formació bàsica en teologia i en pastoral dels clergues.
• La litúrgia: S'establí un ritu eucarístic únic, conegut com a Missa Tridentina.
• La catequesi: Es publicà un catecisme que recollia els ensenyaments de la fe.
• La doctrina: Es definí l'Escriptura (la Bíblia) i la Tradició com les fonts del missatge cristià; es refermà el Credo; s'establí el dogma del pecat original; es considerà que Déu donava la salvació per la gràcia i que la persona hi havia de col·laborar lliurement.
• Els ordes monàstics: Es van reformar els ordes monàstics. Als monestirs i convents, els religiosos havien de portar una vida comunitària i complir la clausura.

Context Català (S. XV-XVII)

Durant els segles XV a XVII, Tarragona esdevingué la diòcesi més important de Catalunya. A finals del segle XVI i principis del XVII, es va implementar la reforma del Concili de Trento, destacant la creació de seminaris.

Figures Cristianes Destacades

• Sant Josep de Calassanç: Del Bisbat d'Urgell. Va donar educació a molts joves i va crear l'Obra de les Escoles Pies.
• Sant Pere Claver: Va ajudar els esclaus provinents d'Àfrica que anaven a Colòmbia. Fou conegut com "l'esclau dels esclaus".
• Francesc Vicenç Garcia: Destacat com un famós poeta del Barroc català.
• Pau Claris i Casademunt: Bisbe d'Urgell i va arribar a ser president de la Generalitat de Catalunya.