Història del paper-moneda i els diferents tipus de diners

El paper-moneda o $-crèdit

Aquest tipus de $ sorgeix del costum dels orfebres de la baixa edat mitjana de custodiar l'or i objectes de valor dels ciutadans, a canvi d'una quantitat de $. En una època en què els assalts eren habituals, els orfebres (primers banquers de la història) estenien un rebut per l'or i metalls preciosos dipositats al seu càrrec. Això és, el propietari de l'or, fiant-se de l'orfebre, li diposita el metall preciós a canvi d'un rebut certificat. Aquest rebut de paper, molt més lleuger i manejable que l'or, era utilitzat com a mitjà d'intercanvi. L'orfebre havia de restituir l'or dipositat quan algú li presentava el rebut. Per tant, el paper-moneda atorgava al portador el dret a retirar l'or. A mesura que s'estenia el seu ús, la gent va començar a emprar el paper-moneda en els seus intercanvis comercials en lloc de l'or.

Els $ fiduciaris o $-fiat

És el tipus de $ actual (€, $, ¥...), que s'utilitza com a mitjà d'intercanvi generalment acceptat. Les lleis imposen l'€, per exemple, com a moneda de curs legal i forçosa acceptació, convertint-lo en $. El seu valor es basa només en la confiança que serà acceptat en els intercanvis comercials. Amb els $ fiduciaris, el Banc Central té l'enorme poder de crear $ sense haver d'extreure or de les mines. L'estat pot realitzar polítiques fiscals expansives, augmentar la despesa pública i pagar amb $ fiduciaris els seus deutors, sense haver de recórrer a impopulars augmentos d'impostos.

Els $ electrònics

A l'actualitat, la generalització del comerç electrònic, l'ús massiu de targetes en Internet i la sensació d'inseguretat en l'usuari en transmetre les seves dades a través d'una xarxa oberta, va incentivar a desenvolupar solucions per al trànsit segur de dades per la xarxa. Un altre nou concepte és el dels $ virtuals, ja que moltes webs tenen les seves pròpies 'monedes virtuals'. Aquests $ virtuals es poden canviar per premis de botigues en línia o per $ en metàl·lic.

Creació de diners bancaris

Hi ha 2 tipus de contractes de natura diferent: el contracte de dipòsit i el contracte de préstec. En el primer, el client diposita una quantitat d'or al banc, redimible a la vista. El banc s'obliga a custodiar-lo i cobra una comissió al client que, en qualsevol moment, pot retirar el seu or. En el contracte de préstec, el client diposita una quantitat d'or i es compromet a no retirar-lo durant un determinat termini, cobrant del banc uns interessos. Això permet al banc prestar aquesta mateixa quantitat a un altre individu i cobrar uns interessos superiors. La suma de les comissions dels contractes de dipòsit i del diferencial d'interessos en els contractes de préstec originaven els beneficis bancaris.

Reserva fraccionària

És el sistema bancari actual on els bancs han de mantenir un percentatge dels dipòsits dels clients en efectiu. Coeficient legal de caixa: és el mínim que ens obliga el BCE a mantenir en efectiu (EURO: 2%, ESP: 1%) i amb la resta fer préstecs o operacions. En definitiva, considerant un coeficient legal de caixa del 10%, cada € que entra en el sistema bancari es multiplica por 10. Aquest procés de multiplicació del $ es pot interrompre si un individu prefereix mantenir els saldos monetaris d'efectiu a casa seva en lloc del banc. També és important tenir en compte que, de la mateixa manera que l'augment dels dipòsits bancaris multiplica el $, el reintegrament dels dipòsits bancaris iniciaria el procés contrari de contracció de l'oferta monetària.