Història del paisatgisme i característiques dels jardins

Els primers creadors paisatgistes

Charles Bridgeman (ah-ah)

John Vanbrugh de Vanbrook

William Kent

Els creadors paisatgistes

Lancelot “Capability” Brown (1715-1783), jardiner a Woodstock (Blenheim)

William Chambers (1732-1796)

Uvedale Price, (1747-1829)

Humphry Repton (1752-1818)

Proces projectual en el disseny del paisatge

• ANÀLISI: deriva sugestiva del lloc (deixar que el lloc parli)
• DAFO: primer trobar la funció òptima i després donar forma
• ORGANITZACIÓ DE L'ESPAI: recorregut aigua, llum, gent: estructures lineals
• FASES DE DISSENY

Jardins renaixentistes

Independència de les Ciutats-Estat

Enteniment i pau relativa entre Ciutats-Estat, de tu a tu

Debilitat relativa de l'església Romana, trasllat del papat a Avinyó

Comerç amb més llibertat, grans empresaris com les famílies Medici i Pazzi, Navegació relativament còmoda i intercanvi

Petrarca, 1304-74. L'intel·lecte necessita la natura per a la seva inspiració i comprensió. Puja al Puig Ventós a Avinyó com a expressió emocional

Jardí unificat amb les construccions, l'arquitectura i el jardí estan dins un mateix disseny amb un eix que les relaciona

El jardí s'apropia de les vistes amb belvederes i la localització del jardí és elevada i per tant es treballen les marjades i les terrasses

El jardí deixa de ser un espai tancat per a tenir característiques de parc privat amb ornaments, estatuària i jocs d'aigua

Els camins es 'toscanitzen' amb xiprers, apareixen zones tancades 'giardino segretti', fonts i grutes. El període manierista es fa molt barroc i inclou 'nymfaetums' i decoracions exagerades

Característiques bàsiques i generals del jardí medieval

Prats de gramenet amb prats baixos de flors amb bancs, camins i laberints de gespa

Jardí tancat 'locus amoenus'

Enfiladisses i parres a pèrgoles per als camins i gelosies amb molts de rosers, tendals i carpes 'giardino segretti'

Estanys amb producció de peixos

Animals semidomèstics i feres

Horts domèstics amb plantes medicinals, espècies de condiment i aromàtiques sotmeses al 'Capitulare de Villis' de Carlemany

Estructura plana, quadrada, quadriculada amb motiu aquàtic o cisterna i tot tancat i petit

Cementiris amb fruiters

Empeltaven, feien topiària i exemplars monstruosos

Els parterres: planta medicinal, planta per cuinar, arbres fruiters, flors (ornamentals)

El jardí medieval està sempre tancat dins unes reduïdes dimensions i normalment és monacal o militar-senyorial. Jardí del paradís: vestibul en semicercle: representa el cel. Jardí Verger de Cementiri El cementiri verger era dedicat a arbres fruiters i tenia al seu centre una creu amb inscripció. Jardí de Clastra Jardí cortesà

La terra ideal

Mulch

Litter

Humus

Terra orgànica arenosa

Terra areno-llimosa

Terra argilosa

Roca mare desestructurada amb terra argilosa

Roca mare

Les zones orgàniques han d'estar ben orejades per a evitar l'anòxia. La zona arenosa ha de permetre la fàcil i ràpida infiltració de la pluja. La llimosa-argilosa ha de permetre l'elevació de l'aigua profunda per capil·laritat. La zona argilosa, amb alta capacitat de camp, ha de permetre un magatzem d'aigua. La roca mare ha d'actuar de reserva d'aqüífer/aqüífer suspès. L'horitzontalitat de la terra i les caragoles són essencials per a conservar l'aigua dels recs. Amb pendents no es pot regar intensament, sols humitejar

El tapiot o 'caliche' es forma a zones calcàries, on l'evaporació de l'aigua des de la terra fa que precipiti carbonat càlcic. El precipitat acaba formant una placa calcària sota la qual sol haver-hi un sol mineral, sovint arenós. El tapiot s'ha de trencar per a permetre que les arrels penetrin. El mateix succeeix si sembrem sobre terrenys compactats sobre els quals s'ha incorporat terra. Maneres d'utilitzar el color a la natura: Per a fer-se visible: colors contrastats i brillantor. Colors sexuals: els mascles, no tant les femelles, en situació de cel han de demostrar la seva qualitat física i genètica i sovint ho fan amb colors, són colors de contrast amb el medi, colors per a cridar l'atenció. Colors aposemàntics. Colors normalment de molt alta intensitat o brillantor per a evitar ser menjats o per donar senyal de baixa palatabilitat. apo, significa llunyà o apartat i sema, senyal. Per a passar desapercebut. Colors harmònics i pastel. Mimetisme amb el medi amb colors críptics, per confondre's dins el medi. Per a confondre Mimetisme batesià: confondre's amb els colors d'altres organismes verinosos com a mecanisme de defensa.