Història del Paisatgisme: De l'Antiguitat a l'Eclecticisme

L'Eclecticisme Modern i el Cottage

Gaudí, tot i no ser un jardiner, creia en la fusió de l'arquitectura amb la natura i viceversa. Forestier és el màxim exponent de l'eclecticisme jardiner a Catalunya. El seu jardí eclèctic és versàtil, adaptant-se al lloc: s'islamitza a Sevilla i es mediterranitza a Barcelona. Diferencia entre espais públics i privats.

Característiques del Disseny de Forestier

• Sistema de solucions organitzades.
• Treballa el fons de les vistes.
• Emmarca els accessos que vol destacar.
• Utilitza abundantment les bardisses per a tancaments.
• Empra mampares i gelosies per a cobrir parets.
• Incorpora emparrats i dissenya pilars i arcs de pèrgoles, incloent capitells.
• Utilitza l'enrajolat en bancs, parets i terres.
• Inclou fonts i estanys.
• Crea pagodes i campanars.
• Regula el relleu topogràfic de manera euclidiana.

Jardins de Grècia i Roma

L'Antiga Grècia

El paisatgisme grec es caracteritza pel bosc sagrat i cinegètic, els vergers privats i els jardins santuari públics. La jardineria era extensiva, amb llacunes i espais per a l'esport. L'urbanisme verd i universitari era important, i van realitzar els primers estudis de botànica. Dominaven la geometria i la perspectiva, sense buscar excessivament els dissenys euclidians. Treballaven el jardí interior del xistus o pati peristil·lat, així com el jardí-hort. La democràcia grega no afavoria grans jardins privats; Atenes, a diferència d'Egipte o Pèrsia, centrava el seu poder en l'àgora, amb jardins públics.

L'Antiga Roma

Els jardins romans incloïen boscos sagrats amb animals domèstics, arquitectura i estatuària destacada. Els campus esportius i acadèmics eren comuns, així com un urbanisme inicialment militar amb alineacions i places. Les formes urbanes eren geomètriques, amb gradients de naturalització. Els patis interiors peristil·lats amb aljubs o motius centrals d'aigua eren freqüents. Utilitzaven bardisses i topiaria, així com el trompe l'oeil per a crear il·lusions òptiques. Les pèrgoles i escales eren elements habituals, juntament amb fonts, safareigs i canals. Les cases rurals incloïen horts enjardinats i espais per a eines o figueres, on gaudir del camp.

Jardins Egipte i Pèrsia

L'Antic Egipte

La jardineria egípcia era predominantment funerària, ornamental i hortícola, amb alineacions urbanes. El disseny era euclidià i tancat, amb una jardineria intensiva. L'obra construïda, especialment la pedra, era abundant, així com l'estatuària en relleus i pintures. Destaca la mega estatuària i l'ús extensiu de canals i estanys, demostrant un gran domini de la hidràulica. Les tècniques hortícoles estaven molt desenvolupades, i s'introduïen espècies foranes. S'utilitzaven enfiladisses i pèrgoles, especialment al voltant d'estanys i façanes. La planta aquàtica era habitual, així com arbres com les palmeres datileres i la Hypheane thebaica. Probablement, els jardins incorporaven jocs d'olors.

Característiques de la Jardineria Persa

Els perses tenien un gran amor per l'arbre, sent els inventors de l'arboretum. Creaven parcs de caça i jardins privats tancats. Gestionaven els parcs i establien avingudes amb alineacions públiques. La gestió i l'estalvi de l'aigua eren prioritaris, i van inventar la canonada o qanat. L'Agricultura nabatea, obra dels segles III-IV dC, recull coneixements agrícoles, incloent l'ús del cànyem com a al·lucinogen, utilitzat a l'Índia, Pèrsia i posteriorment en el món islàmic.