Història del Moviment Obrer: De la Revolució al Marxisme

1. Situació dels obrers i el proletariat

Les condicions precàries dels obrers es caracteritzaven per viure en cases petites o habitacions, ja que molts provenien del camp. No tenien accés a serveis bàsics (com un WC adequat, utilitzant forats a terra o lavabos al pati que, més tard, serien comunals). L'alimentació era limitada, basada en cereals i llegums, amb poc accés a carn, fruita, verdura o peix en conserva. Les pauses per dinar a la fàbrica eren breus i sovint menjaven sense poder escalfar el menjar. Els habitatges no tenien les condicions mínimes de llum natural ni ventilació. A les fàbriques, la insalubritat era un problema comú a causa de la pols i altres contaminants.

Condicions de treball

Les jornades laborals eren de 12, 14 o 16 hores diàries, amb una esperança de vida d'aproximadament 40 anys. Els nens eren explotats i els salaris eren molt baixos. Els empresaris es mostraven poc sensibles amb les necessitats dels treballadors, ja que el seu objectiu principal era el benefici. Si un treballador emmalaltia, havia d'anar a treballar igualment, si no, no cobrava, fet que afavoria la propagació de malalties. No existia el descans setmanal (a Espanya es va aprovar el 1905), ni el permís de maternitat o paternitat, ni les pensions per a jubilats.

2. El Moviment Obrer i el Ludisme

El Moviment Obrer és el conjunt d'iniciatives col·lectives creades pels treballadors per aconseguir millors condicions de vida i laborals. Va néixer quan van veure l'explotació laboral que patien, movent-se per defensar els seus drets.

El Ludisme

El Ludisme va ser un moviment de principis del segle XIX, inspirat per Ned Ludd (un jove que se sentia marginat). Va ser una reacció contra les injustícies laborals que consistia a destruir màquines. Els obrers culpaven les màquines de la pèrdua de llocs de treball. Aquests actes de destrucció eren moviments espontanis. El 1812, el parlament anglès va condemnar a mort qui destruís màquines i, el 1813, 13 obrers van ser executats. Finalment, el moviment va acabar desapareixent.

3. El Cartisme

El Cartisme va ser un moviment actiu entre 1838 i 1848, caracteritzat per la seva naturalesa no violenta. Els seus membres enviaven cartes i peticions al parlament britànic demanant el sufragi universal. Malgrat els seus esforços, la resposta del govern va ser negativa.

4. Robert Owen i les Trade Unions

Robert Owen va ser un pensador britànic del segle XIX i un dels principals representants del socialisme utòpic. Creia que una millor educació i millors condicions laborals podrien transformar la societat. Provinent d'una família burgesa, es va casar amb Caroline Owen i el seu sogre era propietari de fàbriques. Owen va anar a Indiana (EUA) i va impulsar la creació de sindicats (associacions de treballadors) amb l'objectiu de defensar els drets dels obrers mitjançant lluites pacífiques. Es va preocupar per la salut i el benestar dels treballadors, defensant que la solució als seus problemes havia de venir d'ells mateixos lluitant per canviar les coses.

Les Trade Unions

La funció de les Trade Unions era protegir i assessorar els membres, actuant com a intermediaris entre treballadors i empreses. Les seves principals reivindicacions eren: millors salaris, reducció de jornades laborals (a Espanya es va millorar amb la vaga de 1919) i la limitació del treball infantil. A New Lanark (Escòcia), Robert Owen va establir una comunitat industrial model a principis del segle XIX, on va construir fàbriques de cotó, residències per a obrers, va promoure l'educació construint una escola i va reduir la jornada laboral a 10 hores.

5. El Socialisme Utòpic

Aquest moviment va començar a Gran Bretanya i es va traslladar a França. Els socialistes creien que la societat era injusta i creava desigualtats per als treballadors. Volien canviar la societat mitjançant idees reformistes. A diferència d'ells, els anarquistes volien un canvi total i radical. El terme "utòpic" es refereix a un ideal difícil d'aconseguir. Pensaven que “tots naixem bons, però que la societat ens espatlla”.

• Charles Fourier: Nascut el 1772 a França, va viure la Revolució Industrial i la Revolució Francesa. Va proposar les cooperatives i va defensar la igualtat de gènere. Va crear el concepte de Falansteri: comunitats de treballadors (1500-2000 persones) autosuficients on es compartien tasques i es decidia per sufragi universal.
• Saint-Simon: Criticava la noblesa improductiva i pensava que la producció havia d'estar en mans dels més preparats, promovent una societat igualitària amb la intervenció de l'estat.
• Louis Blanc: Defensà els drets dels obrers i impulsà els tallers nacionals (empreses públiques per minimitzar l'atur) durant la 2a República Francesa.

6. L'Anarquisme

El terme prové de "an" (sense) i "govern". Molts anarquistes provenien del socialisme utòpic i compartien la idea que l'ésser humà és bo per naturalesa. El seu objectiu era la desaparició de l'estat i de qualsevol forma d'autoritat (policia, exèrcit i religió).

Tipus d'anarquisme i figures clau

• Propaganda pel fet: Accions directes com atacs o sabotatges.
• Anarcosindicalisme: Organització en sindicats per lluitar pels drets.
• Mikhail Bakunin: Defensà la llibertat individual i l'abolició de l'estat. Cèlebre per frases com “La terra per a qui la treballa”.
• Peter Kropotkin: Teòric de l'ajuda mútua, defensava la cooperació per sobre de la competència.

A Barcelona, el 7 de novembre de 1893, va tenir lloc l'Atemptat del Liceu, on Santiago Salvador va llançar dues bombes, provocant una forta repressió. Altres experiments anarquistes inclouen la Comuna de la Cecília al Brasil o els Kibutz a Israel, basats en la propietat col·lectiva.

7. Socialisme Científic, Comunisme i Marxisme

El socialisme científic, liderat per Karl Marx i Friedrich Engels, estudiava el sistema capitalista per proposar una alternativa viable a l'obra “El capital”. Defensaven la propietat col·lectiva dels mitjans de producció. Marx va proposar el materialisme històric, afirmant que la història es mou per la lluita de classes entre opressors i oprimits. L'estat havia de desaparèixer després d'una revolució obrera que conquerís el poder (la "dictadura del proletariat"). El Manifest Comunista es va publicar el 1848.

Mesures i política

El comunisme va buscar formar partits polítics, com el PSOE (1879) o el partit Bolxevic a Rússia (1917). Entre les mesures proposades destaquen: supressió del dret d'herència, banc nacional estatal, treball obligatori per a tothom, educació pública gratuïta i abolició del treball infantil.

8. La Internacional Obrera i la festa de l'1 de Maig

Es van organitzar tres Internacionals: la 1a a Londres (1864), la 2a a París (1889) i la 3a a Moscou (1919). Marx va proclamar: “Obrers del món, uniu-vos”. La 1a Internacional tenia un caràcter internacionalista, donant suport a vagues i manifestacions. El 1872, els anarquistes en van ser expulsats per discrepàncies amb els marxistes. Les principals reivindicacions eren la jornada de 8 hores i la millora salarial. El 1889 es va decidir que l'1 de maig de 1890 seria la primera jornada de manifestacions mundials, convertint-se en la "Festa del Treball".