Història del Moviment Obrer: Proletariat, Ideologies i Lluita Social

El Moviment Obrer i el Proletariat

El Moviment Obrer sorgeix com a resposta a les dures condicions de vida i treball dels treballadors (el proletariat). Aquest moviment va ser impulsat per la denúncia d’una sèrie de pensadors i la proposta de nous models d’organització social. El proletariat només disposa de la seva força de treball.

Condicions de Vida del Proletariat

• Males condicions de vida (alimentació, roba, etc.)
• Problemes d’habitatge i d’escolarització
• Analfabetisme i treball infantil
• Mortalitat alta (sense seguretat social)

Condicions de Treball

• Excedent de mà d'obra barata.
• Llargues jornades laborals (14-16 hores).
• Males condicions de treball.
• Dones i nens amb sous més baixos.
• Disciplina laboral estricta.
• Nul·la legislació laboral.

Inici del Moviment Obrer: Primeres Associacions

Luddisme (Primeres Dècades del S. XIX)

Moviment d'oposició al maquinisme, considerat responsable dels salaris baixos i l’atur. Es caracteritzava per la destrucció de les màquines i la crema d'establiments industrials.

Societats de Socors Mutus

Organitzacions obreres agrupades per defensar els seus interessos en casos de malaltia o atur.

Sindicats (Gran Bretanya, 1824)

Associacions de treballadors d’un sector o de diferents oficis. Els seus objectius principals eren:

• Millorar les condicions de treball.
• El dret d’associació.
• Reducció de la jornada laboral.
• Millores salarials.
• Regulació del treball infantil.

L'instrument de pressió fonamental era la vaga.

Cartisme (1838): La Carta del Poble

Primer moviment de masses amb una clara reivindicació política. Els seus objectius principals eren la representació parlamentària i el sufragi universal.

Va obtenir un èxit parcial, aconseguint la reducció de la jornada laboral a 10 hores, i va fomentar la consciència treballadora sobre els objectius polítics.

Pensadors Socialistes Utòpics

Aquests pensadors són hereus de la tradició il·lustrada i de la filosofia radical de la Revolució Francesa.

Saint-Simon

• Proposa una divisió social entre productius i no productius.
• Defensa un capitalisme planificat, amb l'Estat controlant la producció i garantint el benestar de les masses.
• Èmfasi en la ciència, el progrés i la solidaritat social.

Fourier

Proposa la creació d’una organització social ideal anomenada Falansteris, unitats de producció i consum autosuficients.

Robert Owen

Va dur a terme experiments pràctics de les seves tesis cooperativistes a New Lanark (destinat a millorar les condicions laborals i de vida dels seus obrers) i a New Harmony (EUA).

Proudhon

Defensa el mutualisme i el federalisme. Rebutja l'Estat, la política i l'Església. És considerat un precursor de l'anarquisme.

Ideologies Clau del Moviment Obrer

Capitalisme

Sistema econòmic que va aparèixer per obtenir el benefici màxim (BF màx) i l'interès personal.

Marxisme

Contingut teòric i activitat pràctica desenvolupats per Karl Marx i Friedrich Engels. És el fruit de la síntesi entre la pràctica política de Marx i els diversos aspectes de la seva teoria (econòmica, política, sociològica, històrica i filosòfica), dirigits per la voluntat de conduir a l'emancipació social.

Anarquisme

Doctrina politicosocial que preconitza la llibertat total de la persona humana i la desaparició de l'Estat i de la propietat privada, considerats opressors i explotadors del poble.

L'Associació Internacional de Treballadors (AIT)

AIT (1864-1876)

L'Associació Internacional de Treballadors va ser fundada gràcies als contactes entre les classes obreres més importants d'Europa (la britànica i la francesa). La direcció i els estatuts van ser redactats per Karl Marx.

Conflicte entre Marxistes i Anarquistes

El conflicte principal rau en la concepció del lideratge i el pensament:

• Els marxistes tendeixen a associar-se amb el programa d'un pensador concret (Marx, Lenin, Trotski, Stalin, Mao).
• Els anarquistes consideren el pensament com un procés col·lectiu, donant per fet que una bona línia d'investigació no necessita el nom d'un gran teòric per validar-la.

La Comuna de París (1871)

Causes

1. Inici de la Guerra Franco-Prussiana (1870). L'AIT es va oposar a la guerra i a la participació dels treballadors en el conflicte (internacionalisme).
2. Derrota francesa i setge de París, abandonat als alemanys.
3. Aixecament popular espontani contra el govern i els poders tradicionals de l'Estat.

El Govern Obrer i Popular (54 Dies)

La Comuna va ser un govern obrer i popular que va durar 54 dies i va impulsar una revolució social amb reformes radicals:

• Nacionalització dels béns del clero.
• Anul·lació dels desnonaments d'habitatges.
• Substitució de l'exèrcit per milícies populars.
• Creació de cooperatives obreres en empreses abandonades.
• Ensenyament laic i gratuït.

Conseqüències

El govern francès, amb el vistiplau alemany, va sufocar violentament la Comuna i va practicar una repressió molt dura:

• 30.000 executats.
• 38.000 empresonats.
• 7.000 deportats.

Això va provocar la repressió de l'AIT i del Moviment Obrer, acusats d'instigar la insurrecció, i la persecució de les idees i els moviments obrers.