Història del Moviment Obrer: Orígens, Lluites i Ideologies

El moviment obrer és un conjunt d'agrupacions, moviments i pràctiques de la classe obrera, creat amb l'objectiu d'alliberar-se de l'explotació capitalista, assolir millores laborals i, fins i tot, transformar la societat mitjançant una revolució social.

Es va anar configurant com la resposta de la classe treballadora als problemes provocats per la industrialització i el capitalisme, mitjançant un llarg procés de lluita, en el qual va adquirir la consciència col·lectiva de pertànyer a una classe social amb interessos comuns, manifestant diverses formes de protesta i de reivindicació, tant a nivell nacional com a nivell internacional.

Evolució del Moviment Obrer

Durant el primer quart del segle XIX van tenir lloc les primeres manifestacions obreres, amb el moviment conegut com a ludisme. Els obrers van destruir les filadores i la fàbrica Bonaplata de Barcelona (1835). També es van rebel·lar contra les selfactines mitjançant vagues i la crema de fàbriques.

Cap al 1840, va començar a divulgar-se l'associacionisme obrer, sent la primera associació organitzada a Espanya l'Associació de Teixidors de Barcelona, que lluitava pels drets dels treballadors davant problemes com l'atur, els baixos salaris i les condicions laborals mínimes, sovint insalubres en aquella època.

El moviment obrer va gaudir de períodes d'expansió durant la regència de Baldomero Espartero (1840-1843) i el Bienni Progressista (1854-1856), i va assolir un gran ressò a tots els nivells durant el Sexenni Democràtic o Revolucionari (1868-1874).

El 1864, es va fundar l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) a Londres, coneguda com la Primera Internacional. Dins d'aquesta associació, hi trobem dues tendències principals: els marxistes (liderats per Karl Marx) i els anarquistes o bakuninistes (liderats per Mikhaïl Bakunin).

El 1870, Giuseppe Fanelli, un membre italià de l'AIT, va visitar Barcelona per difondre'n les idees, sent el germen de la Federació Regional Espanyola de l'AIT (FRE). A causa de les divergències entre els marxistes (majoritaris a l'AIT i a Madrid) i els anarquistes (majoritaris a Catalunya i al País Basc) —ja que els primers eren partidaris d'un moviment més pacífic i els altres no tant—, el 1872 els anarquistes van ser expulsats de l'AIT. A causa d'aquest fet, els marxistes van ser expulsats de la FRE i van fundar la Nova Federació Madrilenya, partit polític que més tard esdevindria el PSOE.

Durant la Primera República, el moviment obrer va gaudir d'una nova gran expansió, però el 1874, amb el cop d'estat del general Manuel Pavía, va ser reprimit durament i va passar totalment a la clandestinitat.

El 1881, amb Práxedes Mateo Sagasta com a cap del Govern d'Espanya, representants del moviment obrer es van reunir al congrés de Barcelona, donant pas a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE), duent a terme manifestacions pacífiques com la Diada del Primer de Maig, que reivindicava millores laborals com la jornada laboral de vuit hores.

En les dues darreres dècades del segle XIX, es van realitzar atemptats terroristes per part d'obrers. Dos dels fets més significatius van ser el cas de la Mano Negra, a Andalusia (1883), i la presa de Jerez (1892), que van fracassar i els obrers van ser castigats. A Catalunya, per mitjà del Procés de Montjuïc, Antonio Cánovas del Castillo va pressionar els obrers que s'havien revoltat i els va condemnar majoritàriament a cadena perpètua. Després d'aquest procés, Cánovas va ser assassinat en venjança de la seva crueltat.

El 1879, l'agrupació socialista madrilenya va passar a anomenar-se Partido Socialista Obrero Español (PSOE), liderat per Pablo Iglesias, que es trobava en la il·legalitat.

El 1906, van sorgir els primers sindicats agraris. El 1909, es va desencadenar la Setmana Tràgica a causa de l'enviament de reservistes a la Guerra del Marroc, la majoria catalans i pares de família. El 1910, es va constituir al Saló de les Belles Arts de Barcelona la Confederació Nacional del Treball (CNT). Les associacions obreres, que abans s'agrupaven per gremis, van passar a agrupar-se en sindicats organitzats per localitats. El 1919, va ingressar a la CNT la Federación Nacional de Agricultores (d'orientació anarquista), influint aquest anarquisme agrari en el previ anarcosindicalisme de la CNT.

El 1919, es va produir a Barcelona la vaga de La Canadenca, una empresa de subministrament elèctric. La mobilització consistia a paralitzar tots els sectors que depenien d'aquesta energia, sobretot les indústries i els ferrocarrils. Finalment, van aconseguir la jornada laboral de vuit hores, però el capità general no va alliberar tots els detinguts, com s'havia pactat, i els treballadors van reprendre la vaga, amb la qual cosa el govern de Madrid va declarar l'estat de guerra.

També va sorgir un terrorisme patronal o pistolerisme, protegit de sotamà pels governadors civils, en el qual delinqüents a sou, armats o contractats per empresaris, atemptaven contra el moviment obrer organitzat (líders, locals, militants de base). El 1921, el governador de Barcelona va idear la Llei de Fugues.

El 9 de gener de 1933, un grup de camperols va proclamar el comunisme llibertari als Fets de Casas Viejas (a Andalusia), i la Guàrdia d'Assalt va respondre matant vint-i-cinc persones, entre d'altres el dirigent Seisdedos, cremat amb la seva família. El govern d'Azaña estava condemnat.

El 18 de gener de 1932, hi va haver una primera revolta a l'Alt Llobregat. Els miners de Fígols, Sallent, Súria i Cardona van proclamar el comunisme llibertari: van abolir els diners, la propietat privada i l'autoritat de l'Estat. Els responsables van ser desterrats a Guinea i el govern va restablir l'ordre.

Socialisme Utòpic

Article principal: Socialisme Utòpic

El socialisme utòpic és una tendència que vol ordenar la societat d'una manera col·lectiva, en oposició a les idees liberals que defensen les llibertats individuals com a norma suprema d'organització de les persones, malgrat els problemes socioeconòmics que aquest individualisme sol generar. El concepte de socialisme utòpic va ser encunyat per Karl Marx per definir les teories socialistes anteriors al marxisme, i que ell considerava un valuós però ineficaç intent de canviar la societat, davant del qual va proposar el socialisme científic.

• Col·lectivització: Tendència d'ordenar la societat d'una forma col·lectiva com a norma suprema d'organització social. Es manifesta en petites colònies on els membres que hi participen ho comparteixen tot.
• Socialització: Gestió dels béns, serveis i mitjans de producció per part de l'Estat.

Principals Socialistes Utòpics

• Claude-Henri de Rouvroy, Comte de Saint-Simon: D'origen aristocràtic, el seu punt de partida és trobar uns principis que ordenin la nova societat industrial. Creia que l'Estat havia de deixar de ser governat per militars i advocats, i que ho havien de fer les classes productores, com els obrers i els empresaris. Va defensar la propietat privada, però també l'obligació de la seguretat social i la retribució de l'obrer d'acord amb el seu treball.
• Charles Fourier: Fill d'un comercial, el punt de partida de la seva anàlisi és el caos al qual se sotmet la societat industrial, del qual en deriva la infelicitat humana i la destrucció de les lleis de la naturalesa, causada per institucions com la família, la pàtria i la religió. Fourier va buscar una solució d'harmonia i pau entre diferents tipus de persones en els seus falansteris, unes comunitats de convivència i producció en la qual la propietat era col·lectiva i les tasques rotatives. Entre 1600 i 1800 persones eren seleccionades d'acord amb la compatibilitat dels seus caràcters.
• Pierre-Joseph Proudhon: Fill d'una família pagesa pobra, es pot considerar el teòric precursor de l'anarquisme i, en alguns casos, fins i tot de pre-marxisme. Considerava que la propietat era un robatori encobert, i que l'home només és lliure quan el mou el seu propi principi de raó, per la qual cosa mai va acceptar un partit polític organitzat on les ordres sempre anessin de dalt a baix. També va defensar una organització territorial i social de tipus federal.
• Robert Owen: Va ser l'ànima d'un projecte innovador: la colònia tèxtil New Lanark, on tots els seus treballadors tenien part en els beneficis generats per la fàbrica. Aquesta colònia va ser la primera cooperativa de treballadors i, a més, gaudia de molts serveis dirigits a satisfer les necessitats dels obrers, com ara escoles amb els mètodes més moderns de l'època.

Aportacions Britàniques al Moviment Obrer

Luddisme

L'any 1779, Ned Ludd, un obrer de la indústria tèxtil, va destruir les màquines de l'empresa on treballava, acusant-les de provocar atur. El Parlament Britànic va reaccionar amb duresa: va prohibir les associacions obreres i va sancionar aquest nou moviment amb la pena de mort. Malgrat això, aviat es va difondre arreu d'Europa. A Catalunya, la primera acció luddista va ser l'incendi de la fàbrica Bonaplata.

Sindicats

Un sindicat és una organització sorgida a Londres l'any 1720 que organitzava els obrers tèxtils amb una caixa de resistència, inscrivint els afiliats i mitjançant reivindicacions laborals. Van aconseguir múltiples millores, com l'augment de sous i la disminució de la jornada laboral. Van aconseguir la primera llei laboral, que consistia a reduir la jornada de treball dels nens a dotze hores. També van sorgir els primers líders obrers, que van aconseguir l'abolició de les Combination Laws i el descans els dissabtes. El 1832, es va aconseguir aprovar la Llei dels Burgs Podrits; a partir d'aleshores, podrien votar 800.000 britànics més, disminuïen les zones rurals i augmentaven les ciutats, cosa que va significar el triomf de la mentalitat burgesa. Per aquestes dates, es va aconseguir novament disminuir les jornades de treball dels infants, aquest cop a nou hores.

Cartisme

El cartisme és un moviment sorgit a Gran Bretanya pels volts de 1838 que reivindicava millores laborals, drets polítics dels obrers i millores socials. Ben aviat, però, aquest moviment es va dividir en dues parts: els pacífics i els violents; raó per la qual el 1848 va fracassar.

Socialisme Revolucionari (Marxisme-Leninisme)

El socialisme revolucionari, o marxisme-leninisme, és un terme genèric que s'utilitza per a un conjunt de diverses branques del pensament marxista amb orígens històrics en el leninisme.

Karl Marx era fill d'un alemany que es va exiliar a París, on va conèixer Friedrich Engels, Mikhaïl Bakunin i Pierre-Joseph Proudhon. Va fundar un diari que aviat seria prohibit, i va marxar a Bèlgica amb Engels. Poc abans d'esclatar la Revolució de 1848, va publicar el Manifest Comunista, després va ser expulsat de Bèlgica i va tornar a Alemanya per intentar atraure la burgesia a les seves idees. El 1865, es va instal·lar a Londres, en un dels barris més marginals, i hi va escriure El Capital, on explica la teoria sobre el procés de transformació del sistema capitalista al socialista.

• Materialisme històric: Segons Marx, la història evoluciona seguint una estructura determinada. El moviment inicial s'anomena tesi i és una situació que, en el decurs del temps, avança cap a la situació oposada, anomenada antítesi, fins a arribar a una situació final anomenada «síntesi», la qual actua com a nova tesi per a la fase històrica següent. El motiu de canvi entre una fase i altra són les tensions entre posseïdors i desposseïts. En un moment determinat, apareixen obstacles per a un desenvolupament normal dels mitjans de producció i fan que s'obri una nova època d'evolució social; així doncs, el motor de la història és la lluita entre classes. Per a Marx, la Revolució Industrial seria un fet de tesi en el qual les forces de producció tindrien la situació oposada en la burgesia i els obrers. L'antítesi s'esdevindria en el moment en què, mitjançant la lluita de classes, es fes possible la situació contrària, és a dir, la dictadura del proletariat. Marx analitza la societat des de la història i veu diferents moments on es manifesta la teoria tesi-antítesi: l'Antiga Roma (esclaus - homes lliures), l'Edat Mitjana (senyors feudals - vassalls) i l'Edat Moderna (burgesia - proletariat), sent, segons ell, l'últim episodi de la societat de classes.
• Dictadura del proletariat: Transició entre la societat capitalista i la comunista que busca una societat sense classes socials, l'abolició de la propietat privada i la socialització dels mitjans de producció per tal d'eradicar la plusvàlua.
• Plusvàlua: En l'anàlisi de la societat capitalista, Marx va descobrir l'origen de les desigualtats socials: l'enriquiment dels empresaris motivat per l'apropiació individual d'una part del benefici produït i no retribuït per l'obrer.
• Socialisme científic: Socialisme proposat per Karl Marx en el qual parteix de la base que les lleis que regeixen la història, és a dir, el passat, tindran les claus que presentin el futur.

Anarquisme

Article principal: Anarquisme

L'anarquisme és una teoria revolucionària que rebutja qualsevol mena d'autoritat imposada, tant de l'Estat com de la religió. Reivindica la supressió de la propietat privada mitjançant la col·lectivització, ja que, segons aquesta ideologia, la societat es pot autogestionar o dirigir-se a si mateixa mitjançant l'acció directa. Considera que l'educació és una de les eines principals de transformació social. Mikhaïl Bakunin va ser el principal teòric del moviment anarquista, que van portar a la pràctica Pierre-Joseph Proudhon i Robert Owen, entre d'altres. De la fusió de l'anarquisme i el sindicalisme va néixer l'anarcosindicalisme.

La Primera Internacional

A Londres, el 1864, els representants de les delegacions obreres de diferents països van organitzar la Primera Internacional o AIT (Associació Internacional de Treballadors). Karl Marx va ser l'encarregat d'escriure el manifest inaugural i els estatuts, i hi va incloure aspectes fonamentals del seu pensament:

• L'emancipació social l'havien de realitzar necessàriament els treballadors.
• La classe obrera no es podia mantenir al marge de la participació política.

Mikhaïl Bakunin hi va ingressar el 1868. Diversos símbols de la lluita obrera, com ara la celebració del Primer de Maig i l'himne La Internacional, provenen de la Primera Internacional.