Història del Moviment Obrer: Segona Internacional i Revolució Industrial

El Revisionisme i el Moviment Obrer

Els revisionistes observen que, tot i la crisi del capitalisme, aquest s'està reforçant. El moviment obrer opta per la millora econòmica a través de la negociació i les millores laborals. Eduard Bernstein proposa col·laborar amb els governs burgesos per obtenir reformes i millores per a la classe obrera. El sector marxista, en canvi, proclama la fi del capitalisme. El revisionisme de Bernstein és rebutjat.

La Segona Internacional i les seves Crisis

A París, el 1889, es crea la Segona Internacional, amb la necessitat de recuperar l'organització internacional del moviment obrer. És una internacional de la qual queden exclosos els anarquistes.

Símbols del Moviment Obrer

• La Internacional (himne).
• La Festa dels Treballadors, l'1 de Maig.

Debats Clau de la Segona Internacional

• El paper davant del revisionisme.
• La qüestió colonial i l'imperialisme.
• La posició davant la Primera Guerra Mundial.

La Crisi de la Segona Internacional i la Gran Guerra

La Primera Guerra Mundial trenca la Segona Internacional, ja que els partits socialistes s'agrupen al voltant dels seus governs nacionals, sense que la Internacional pugui fer res per aturar el conflicte.

Tendències Internes davant la Guerra

• Una tendència majoritària pretén aturar la guerra.
• Una tendència minoritària aprofita la guerra per desfermar una revolució mundial que acabi amb el capitalisme.

La Revolució Russa i la Tercera Internacional

L'octubre de 1917, triomfa la Revolució Bolxevic a Rússia. El 1919, Lenin crea a Moscou la Tercera Internacional (Komintern). Els sectors revolucionaris dels partits socialistes nacionals donen lloc a la creació de partits comunistes com el PCF (França), el KPD (Alemanya), el PCE (Espanya) i el PCI (Itàlia).

La Segona Internacional desapareix. Els sectors socialdemòcrates formaran la Internacional Socialista. La Tercera Internacional desapareix el 1991.

La Segona Revolució Industrial: Innovació i Capitalisme

La Segona Revolució Industrial es va desenvolupar a mitjans del segle XIX. Durant aquest període, es van implementar mesures com la prohibició del treball infantil.

Noves Indústries Clau

• Indústria Siderúrgica: Especialitzada en l'acer.
• Indústria Elèctrica: Amb empreses com Philips, i invents com el telèfon, el cinema i els electrodomèstics.
• Indústria Química: Desenvolupament de nous materials, adobs i àcid sulfúric.
• Indústria del Transport: Amb la invenció i popularització de l'automòbil.

Noves Fonts d'Energia

• Petroli: Impulsa els motors de benzina, dièsel (Otto Diesel) i alternadors.
• Electricitat: Revoluciona la producció i la vida quotidiana.

El Capitalisme Financer i la Societat Anònima (S.A.)

Amb la Segona Revolució Industrial, sorgeix el capitalisme financer, caracteritzat per l'aparició de la Societat Anònima (S.A.). Els bancs industrials, a més de les seves funcions tradicionals, inverteixen els diners dels particulars en grans empreses industrials. Els països que prenen el lideratge econòmic són els Estats Units i Alemanya.

Formes de Concentració Empresarial

Concentració Horitzontal

Diverses empreses d'un mateix sector s'uneixen per crear una entitat més gran i dominant.

Concentració Vertical

Una empresa que produeix el producte final compra empreses que produeixen els seus components o matèries primeres, controlant així tota la cadena de producció.

Tipus de Convenis Industrials

• Càrtel: Diverses empreses s'ajunten per controlar un mercat i fixar-ne els preus.
• Trust: Una empresa controla altres més petites que participen en el seu procés de producció, sovint fusionant-les.
• Hòlding: Una empresa controla la major part de les accions d'altres empreses, que mantenen la seva autonomia operativa, però estan sota el seu control financer.