Història del Llatí: Orígens Indoeuropeus i Evolució a Llengües Romàniques

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,79 KB

Orígens del Llatí i la Família Indoeuropea

El llatí és originari del Laci, una petita comarca de la Itàlia central, situada a la riba esquerra del riu Tíber. Limita al nord amb Etrúria, a l'est amb Úmbria, al sud amb els Volscos i a l'oest amb la mar Tirrena.

El llatí era molt semblant a altres llengües que es parlaven a la península Itàlica, com l'osc i l'umbre, l'origen de les quals és l'indoeuropeu.

Què és l'Indoeuropeu?

L'indoeuropeu era una llengua parlada al quart mil·lenni aC al centre d'Europa i per algunes zones del sud-oest d'Àsia. El poble que parlava aquesta llengua, al segon mil·lenni aC, va emigrar des del seu assentament originari cap a Occident, ocupant tot Europa, i cap a Orient, arribant fins a l'Índia. A causa d'aquesta dispersió geogràfica, l'indoeuropeu va evolucionar cap a diferents variants lingüístiques que serien les llengües indoeuropees.

Les llengües indoeuropees, parlades a tot Europa, algunes zones del sud-oest d'Àsia i l'Índia, presenten moltes semblances perquè pertanyen totes a una única família lingüística i provenen d'una única llengua que n'és l'origen comú. A aquesta llengua, els estudiosos la van anomenar convencionalment indoeuropeu.

Com que no s'han trobat testimonis escrits en indoeuropeu, es tracta d'una llengua hipotètica que s'ha hagut de reconstruir a partir de la comparació de les llengües derivades. Així, l'indoeuropeu estaria format per tots els trets comuns de les llengües que es van parlar posteriorment i es parlen actualment a Europa, al sud-oest d'Àsia i a l'Índia.

Les llengües indoeuropees es classifiquen per grups lingüístics segons les afinitats que comparteixen.

Evolució del Llatí i Naixement de les Llengües Romàniques

Arribada de Pobles a la Península Itàlica

Al voltant de l'any 1000 aC, diversos pobles indoeuropeus van arribar a la península Itàlica i es van establir a les zones centrals. Entre aquests pobles, cal destacar els llatins, que procedien del centre d'Europa i es van instal·lar a la regió del Laci, on van fundar la ciutat de Roma l'any 753 aC. A més dels llatins, hi havia els umbres i els volscos, que parlaven l'umbre i l'osc, respectivament.

Poc després, al segle VIII aC, els grecs, que també eren indoeuropeus, van arribar al sud de la península Itàlica i a l'illa de Sicília, zona que va rebre el nom de Magna Grècia. Molt abans, al tercer mil·lenni aC, els etruscos, un poble no indoeuropeu que procedia d'Àsia, es van establir a la regió d'Etrúria i van tenir la seva esplendor política, econòmica i cultural al segle XIII aC.

Expansió i Decadència del Llatí

A mesura que els llatins van conquerir la zona central d'Itàlia, després el nord i finalment el sud, van aconseguir que tots els pobles sotmesos (amb l'excepció dels grecs) abandonessin la seva llengua i utilitzessin el llatí com a llengua de comunicació.

Després de la conquesta de tota la península Itàlica i fins al segle II dC, els romans es van fer amb el domini de tota la Mediterrània occidental i oriental, del centre i del nord d'Europa i del Pròxim Orient. En tot aquest territori, el llatí es va esdevenir la llengua oficial.

A partir del segle II dC, l'Imperi Romà, que havia arribat a la seva màxima expansió territorial, per diversos motius (invasions bàrbares, difusió del cristianisme, crisi política, etc.), va entrar en una lenta decadència, que es va agreujar amb la desaparició de l'Imperi Romà l'any 476 dC.

Naixement de les Llengües Romàniques i Pervivència del Llatí

Com a conseqüència d'aquests fets, el llatí va patir un procés de fragmentació lingüística que va donar lloc a l'aparició de les llengües romàniques entre els segles VIII i IX dC. Aquestes llengües, derivades del llatí, són:

  • Català
  • Castellà
  • Francès
  • Portuguès
  • Italià
  • Gallec
  • Occità
  • Retoromànic
  • Sard
  • Romanès

Amb la substitució del llatí per les llengües romàniques, però, la llengua llatina no va desaparèixer definitivament, sinó que només ho va fer en l'àmbit oral, ja que l'àmbit escrit va perviure gairebé sense evolucionar des de l'època medieval fins als nostres dies.

Així, des del segle IX fins a l'època del Renaixement, es va esdevenir una llengua lligada al món de la cultura, emprada pels principals autors literaris, filòsofs, científics, etc. En l'actualitat, fins i tot, el llatí és la llengua oficial de l'Estat Vaticà, on un grup de llatinistes, en un intent de modernitzar i posar al dia la llengua dels antics romans, ha elaborat un diccionari, anomenat Lexicon recentis Latinitatis, que incorpora moltes paraules del món actual definides en llatí.

Entradas relacionadas: