Història del Llatí: Orígens, Evolució i Influència

Llengües Indoeuropees: L'Àvia de les Nostres Llengües

La llengua indoeuropea és una llengua hipotètica que es parlava al segon mil·lenni aC entre el centre d'Europa i l'Índia. No n'hi ha testimonis escrits. Una família lingüística és un conjunt de llengües que tenen un origen comú i unes semblances similars. Cada família es divideix en subfamílies i podem fer-ne l'arbre genealògic. Exemples de famílies lingüístiques són: la indoeuropea (grec, anglès, rus), l'altaica (mongol, manxú), la caucàsica (georgià, txetxè, ubikh) i l'afroasiàtica (àrab, hebreu, somali).

Diàspora: corrents migratoris. Quan es va fundar Roma, s'hi parlaven moltes llengües, el llatí n'era una d'elles. Al segle II dC (moment de màxima expansió de l'Imperi Romà), a la Península Itàlica es parlaven: llatí, osc, umbre, etrusc i grec.

Etapes del Llatí

• Llatí arcaic (orígens - segle II aC): primers testimonis no literaris, escrits en objectes quotidians o, per exemple, l'apides. Va rebre les influències de la cultura i la llengua grega.
• Llatí clàssic (segle I aC - segle I dC): el més important, màxima esplendor de la literatura llatina, pergamins i papirs.
• Llatí postclàssic (segle I - segle II dC): llenguatge farcit de termes populars, arcaics i girs gramaticals (llengua barroca). Al segle II dC va acabar la gran època de la literatura llatina.
• Llatí tardà (segle III - segle VII): va finalitzar l'època de la literatura llatina. El llatí va deixar de ser parlat (només escrit).
• Llatí medieval (segle VIII - segle XIV): es tractava d'un llatí que ja no es parlava perquè havien aparegut les llengües romàniques. El llatí no va desaparèixer, sinó que va esdevenir una llengua de cultura. A Europa s'escrivia en llatí.
• Llatí humanístic (segle XV): els humanistes van reprendre el llatí per comunicar-se en l'àmbit escrit i parlat. Aquests pretenien imitar els autors llatins de l'època clàssica.
• Neollatí (segle XXI): pretenia rellançar el llatí com a llengua única de comunicació entre els pobles i van afegir-hi nous termes tecnològics, esportius i socials.

Llatí Culte i Llatí Col·loquial

• Llatí culte: llatí escrit o literari, és el "perfecte". Segueix totes les normes gramaticals (escola, administració, escriure).
• Llatí col·loquial: llatí oral, el del poble, i està en evolució. És d'on sorgeixen les llengües romàniques.

El llatí és considerat llengua oficial al Vaticà.

Roma: Fundació, República i Imperi

Fundació de Roma (753 aC)

Roma va ser fundada el 753 aC per Ròmul a la Península Itàlica, a la regió del Laci, prop del riu Tíber. Això va fer que els primers pobladors practiquessin l'agricultura i la ramaderia. El riu els permetia anar al mar perquè estava a prop. Roma era una unió de set turons separats per zones pantanoses, on els habitants vivien en cabanes.

Monarquia (753 aC - 509 aC)

Roma va passar de ser un petit poblat a una ciutat ben consolidada. La creació de Roma va tenir un augment demogràfic com a conseqüència. Això va donar pas a les primeres lleis per garantir el seu bon funcionament i la convivència dels seus habitants.

República (509 aC - 27 aC)

Divisió territorial: 1-centre, 2-nord, 3-centre sud, 4-Magna Grècia.

Guerres Púniques: van esclatar per l'enfrontament entre Roma i Cartago, ja que Cartago exercia el poder militar i comercial a la Mediterrània occidental i Roma volia més poder.

• 1a Guerra Púnica: els romans guanyen i s'apoderen de Sicília, Còrsega i Sardenya.
• 2a Guerra Púnica: els romans guanyen i s'apoderen de part de la Península Ibèrica.
• 3a Guerra Púnica: destrucció de Cartago i conquesta romana d'una part del nord d'Àfrica.

Roma va donar el nom de províncies als nous territoris conquerits. A cada una de les províncies hi enviava un magistrat especial, una mena de funcionari que controlava políticament, administrativament i militarment aquest territori allunyat de Roma. Aquest magistrat ja havia tingut algun càrrec a la capital, seguia les ordres dels governants de Roma, recaptava els impostos i procurava tenir la província pacificada. Durant la República, el territori romà va experimentar el creixement més gran.

Imperi (27 aC - 476 dC Occident) (27 aC - 1453 dC Orient)

L'emperador August va ser el primer emperador romà. Amb l'emperador Trajà es van acabar les conquestes romanes, ja que aquest tenia més interès a mantenir el territori romà que no pas a conquerir-ne de nou. Per això, es van fer les limes: fronteres per separar el territori romà de les zones bàrbares. L'emperador Dioclesà va organitzar Roma en quatre capitals: Nicomèdia, Sírmium, Milà i Trèveris. Després, Constantí va traslladar la capital a Constantinoble (actual Istanbul). Finalment, Teodosi va tenir dos fills: Arcadi (que va ocupar-se de l'Orient) i Honori (d'Occident).

Vestigis Romans

Alguns exemples de vestigis romans arreu del món:

• Arles (França): amfiteatre i teatre.
• Trèveris (Alemanya): Porta Nigra, termes imperials, amfiteatre.
• Regne Unit: muralla d'Adrià.
• Pompeia (Itàlia): volcà Vesuvi.
• Tunísia: amfiteatre d'El Djem.
• Líbia: teatre.
• Palmira (Síria): teatre, Cardo Maximo.

Llatí Vulgar i Llengües Preromanes

Llatí vulgar: llatí poc uniforme que tenia diferències en funció del lloc de procedència, de la classe social i de la professió dels colonitzadors.

Llengües preromanes: parlades pels pobles que vivien al territori de l'actual Catalunya abans de l'arribada dels romans.