Història del Jazz: Orígens, Estils i Evolució

El Jazz: Una Música Afroamericana en Constant Evolució

Orígens del Jazz

El jazz és una música afroamericana que va néixer a principis del segle XX al sud dels Estats Units. Es basa en la improvisació, un tractament especial del material sonor i un èmfasi en el ritme.

• Improvisació: El músic realitza melodies i dissenys d'acompanyament de forma improvisada.
• Ritme (Swing): És un dels elements més característics del jazz i el més difícil de definir. Consisteix a accentuar els temps febles del compàs i la tendència a usar síncopes i l'avançament o retard que marca l'intèrpret.
• Blue Notes: Són les notes característiques del jazz provinents del blues, la 3a i la 7a de l'escala major rebaixades un semitò.

Arrels del Jazz

La comunitat afroamericana és hereva, especialment pel que fa a la música, de les cultures de la costa occidental d'Àfrica. Els marxants d'esclaus els capturaven per tal de vendre'ls... Les arrels del jazz es troben als durs treballs als quals eren sotmesos a realitzar.

• Worksongs: Són la manifestació més antiga de la cultura afroamericana, els cants dels esclaus. Les lletres no estaven només relacionades amb el treball, sinó amb temes importants de la vida. La forma de cantar-los era call-and-response.
• Gospel: Literalment "cançó evangèlica", era el cant religiós dels negres a EUA.
• Negro-Spirituals: També són cants afroamericans que cantaven els negres cristianitzats.

Ragtime (1890-1910)

És un estil de jazz primerenc on no hi ha improvisació, però sí swing. Composició per a piano com a derivació de la música de banjo tocada pels esclaus. El compositor més famós de ragtime fou Scott Joplin.

Nova Orleans: Bressol del Jazz

El jazz neix a Nova Orleans, sorgeix d'entre una varietat de músiques. Els negres van començar a comprar instruments molt barats, ja que la guerra s'acabava i els instruments retornaven a les botigues. Comencen a tocar als locals baixos de les ciutats, més tard al Mississipí.

El Blues

Cançons profanes del folklore americà, lletres sentides i plenes d'emotivitat, parlen de la frustració, el treball, l'amor perdut... Es caracteritza per una estructura harmònica molt senzilla i repetitiva.

Nova York i el Swing

Després de la primera gran migració de músics a Chicago, se'n produeix una segona cap a Nova York com a conseqüència d'una forta crisi econòmica i de la tancada de molts bancs. Els músics s'instal·len a Harlem, Manhattan. Apareix un nou estil de música: el swing. La petita banda de solistes creix fins a esdevenir una big band formada per 15 integrants amb diversos instruments de cada família. El swing combina el jazz i la música de ball.

El Bebop

Acabada la Segona Guerra Mundial, es produeix una recessió econòmica. Es formen grups més petits de jazz, combos d'entre 3 i 8 músics, més fàcils de mantenir. De la mà del saxofonista Charlie Parker, un nou estil, el bebop, obliga a fer melodies curtes. Aquesta música anirà associada a una actitud que es manifesta en el llenguatge, en la forma de vestir, el comportament i els hàbits socials.

Característiques del Bebop

• La improvisació esdevé una experimentació de l'harmonia.
• El canvi de les frases esdevé la figura central de la secció rítmica.
• Estil Nova York: secció melòdica (vent metall: 4 trompetes i 4 trombons; vent fusta: 2 saxos alts, 2 tenors, 1 baríton i clarinet).
• Utilització dels riffs, frases curtes de pregunta-resposta.
• Arranjaments: pèrdua d'espontaneïtat per falta d'improvisació.

Factors que Contribueixen a la Difusió del Jazz

El ball, la pianola, el fonògraf, la ràdio i el cinema.

Cool Jazz

Corrent més estable i tranquil que substitueix el bebop, menys emotiva, sense accents. Són importants Lester Young o Gerry Mulligan. La improvisació juga un paper important.

Free Jazz

Segueix procediments de la música contemporània.

Jazz Rock

Improvisació amb instrumentació de rock. Integració d'estils. Retorn al swing i al bebop.

Free Funk

Improvisacions lliures en instruments de vent i amb ritmes i sons del funk i la música popular.

Soul

Estil que recorda el blues i el gospel. Ray Charles n'és un exemple destacat.