Història del Franquisme: Règim, Societat i Oposició

El Franquisme a Espanya i Catalunya (1939-1975)

El Primer Franquisme (1939-1959)

Característiques del Règim Franquista

• Inspirat en el feixisme italià i el nazisme alemany.
• Caudillo: Franco era el líder absolut de l'Estat, del govern, del partit únic i cap de l'exèrcit.
• Sistema polític:
  • Corts amb funció consultiva i membres fidels al règim.
  • Partit únic: Falange Española Tradicionalista y de las JONS.
  • Sindicat únic: Organización Sindical Española.

Suport Social al Franquisme

• Recolzat pels sectors conservadors:
  • Grans terratinents.
  • Burgesia industrial i financera.
  • Pagesos i classe mitjana urbana.
  • Exèrcit i funcionariat depurat.
• Suport destacat de l'Església Catòlica (excepte una part de l'Església basca i algunes personalitats catalanes).

L'Estat Repressiu

• Control social: Vigilància estricta de la vida diària.
• Persecució d'opositors:
  • Depuració en administració i ensenyament.
  • Càstig a qui va donar suport a la República.
• Lleis repressives: Justificaven la repressió (ex: Llei de Responsabilitats Polítiques de 1939).
• Presons i execucions: Nombre elevat de presos polítics i sentències de mort.

Transformacions Polítiques (1945-1959)

• Fi de la Segona Guerra Mundial: Franco adapta el règim per millorar la seva imatge internacional.
• 1945 - Fuero de los Españoles: Declaració de drets fonamentals (només si no anaven en contra del règim).
• 1947 - Llei de Successió: Franco es declara cap vitalici i es reserva el dret de designar un successor (rei fidel al règim).
• Bases ideològiques: Pàtria, família i religió.

Política Exterior Franquista

Franquisme i la Segona Guerra Mundial

• Inicialment, Espanya es declara neutral.
• 1940: Reunió amb Hitler a Hendaia → Franco no aconsegueix concessions territorials.
• 1941: Envia la Divisió Azul (18.000 falangistes) a la Unió Soviètica.
• 1943: Retira els efectius i torna a la neutralitat.

De l'Aïllament al Reconeixement Intl.

• Després de la guerra, és aïllat internacionalment:
  • Expulsió de la ONU.
  • No entra al Pla Marshall.
• Guerra Freda: EUA busca aliats contra el comunisme → Franco es beneficia.
• 1953:
  • Concordat amb la Santa Seu: Estat catòlic i privilegis per a l'Església.
  • Pacte de Madrid: Bases militars nord-americanes a Espanya a canvi d'ajudes econòmiques i renovació militar.
• 1955: Espanya ingressa a la ONU.
• 1959: Visita d'Eisenhower, reconeixement com a aliat.

L'Oposició al Franquisme

L'Exili Republicà

• Milers de republicans fugen a França (molts en camps de concentració).
• 1940: Exiliats participen en la resistència francesa contra els nazis.
• Intel·lectuals exiliats a Mèxic.
• Els que tornen a Espanya són represaliats.

La Guerrilla Antifranquista (Maquis)

• Maquis: Guerrillers antifranquistes armats.
• Atacs constants, perseguits per Guàrdia Civil i exèrcit.
• 1944: Intent d'invasió de la Vall d'Aran per comunistes.
• 1947: El moviment guerriller es desactiva progressivament.

Oposició Política Clandestina

• Govern republicà a l'exili (simbòlic, sense efectes reals).
• 1955: Divisió entre exiliats i opositors interns.
• Partit Comunista d'Espanya (PCE): El grup opositor més actiu.
• Descontentament entre monàrquics:
  • 1945: Manifest de Lausana de Joan de Borbó (monarquia com a garant de pau) → Rebutjat per Franco.

Mobilitzacions Socials

• Sindicats oficials controlats pel règim.
• Poques vagues obreres.
• 1956: Protestes universitàries antifranquistes.
• Mobilitzacions obreres a Catalunya, País Basc, Navarra i Astúries.

L'Autarquia i l'Economia Franquista

Autarquia i Canvi de Model Econòmic

• Economia tancada i autosuficient.
• Intervencionisme estatal:
  • Control de preus i limitació d'importacions.
  • Nacionalització de sectors estratègics (ferrocarrils, telefonia).
• Exclosa del Pla Marshall.
• 1959: Pla d'Estabilització → Liberalització parcial de l'economia.

Agricultura durant el Franquisme

• Es mantenen latifundis al sud.
• Camperols sense terres.
• Mesures franquistes:
  • Instituto Nacional de Colonización: Estímul del regadiu i concentració parcel·lària.
• Crisi agrària i fam per manca de maquinària i males collites.

Indústria durant el Franquisme

• Control estatal i rigidesa econòmica.
• Dificultat per importar matèries primeres.
• 1941: Creació de l'Instituto Nacional de Industria (INI) per impulsar empreses estatals.
• 1951: Reactivació industrial (ex: SEAT a Catalunya).

Població i Condicions de Vida (1939-1959)

• Creixement demogràfic:
  • 1940: 26 milions d'habitants.
  • 1960: 30 milions.
• Migracions:
  • Internes: Del camp a les ciutats (1 milió de persones, 1951-1960).
  • Exteriors: Hispanoamèrica (anys 40-50) i Europa occidental (finals dels 50).
• Condicions de vida:
  • Racionament d'aliments fins a 1951.
  • Mercat negre (estraperlo), desnutrició, malalties.
  • Censura i control social (nacionalcatolicisme).

El Franquisme a Catalunya (1939-1959)

Repressió Política a Catalunya

• Es va eliminar l'Estatut d'Autonomia de 1932 → Catalunya sense autogovern.
• Persecució de republicans ("rojos") i catalanistes ("separatistes").
• Milers d’empresonats, depurats o expulsats.
• Entre 1938 i 1957 → 3.400 execucions.
• Cas destacat: Lluís Companys, president de la Generalitat, afusellat pel règim.

Intent de Genocidi Cultural Català

• Catalunya considerada territori enemic → intent d'eliminar la seva cultura.
• Català prohibit en espais públics → només es podia parlar a casa.
• Sancions econòmiques per l’ús del català.
• Castellanització de noms de pobles, carrers i registres civils.
• Eliminació del nom de "Catalunya" de la vida pública.
• Després de la Segona Guerra Mundial, petites concessions culturals per millorar la imatge del règim.

Els Franquistes Catalans

• Alguns catalans conservadors van donar suport al règim i van ocupar càrrecs importants.
• Procedien del carlisme i de la Lliga Catalana.
• Personatges destacats:
  • Eugeni d’Ors (intel·lectual).
  • Josep Maria Porcioles (alcalde de Barcelona, 1957-1973).
• Pocs catalans es van unir a la Falange.
• Els governadors civils de Catalunya venien d’altres parts d’Espanya.

Oposició i Resistència a Catalunya (1939-1959)

La Generalitat a l'Exili

• Dirigents a l’exili mantenen viva la institució.
• Consell Nacional de Catalunya (presidit per Carles Pi i Sunyer) denuncia la situació de Catalunya a la ONU.
• Josep Irla (president del Parlament) assumeix la presidència després de l’execució de Companys.
• 1945: Irla renuncia i és elegit Josep Tarradellas, que serà president fins al 1980.

Partits i Guerrilla Clandestina a Catalunya

• Grups de resistència clandestins:
  • 1939: Front Nacional de Catalunya → nacionalistes d’ERC i Estat Català.
  • 1945: Moviment Socialista de Catalunya → exmembres del POUM i PSUC.
  • Crist-Catalunya → nacionalistes cristians (Jordi Pujol).
• Guerrilla comunista i anarquista → desapareix aviat.

La Protesta Popular a Catalunya

• 1956: Universitaris comencen mobilitzacions antifranquistes.
• La UB es converteix en un focus de resistència.
• Protestes laborals: Pegaso, SEAT, Maquinista…
• Vaga de tramvies (1951): protesta per l’augment del bitllet → el govern rectifica i destitueix càrrecs.

La Lluita per la Cultura Catalana

• Intel·lectuals reorganitzen institucions culturals en la clandestinitat (Institut d’Estudis Catalans).
• 1946: Primera revista literària en català ("Ariel").
• 1947: Primer premi literari en català.
• A l’exili → edició de llibres i revistes, recuperació dels Jocs Florals.
• Revifalla del moviment escolta → contraresta la influència de les organitzacions juvenils franquistes.

El Desenvolupament i Fi del Franquisme (1959-1975)

Evolució Política (1959-1969)

• 1962: Manuel Fraga, ministre d’Informació i Turisme → Impulsa turisme i llibertat de premsa.
• 1966: Llei de Premsa → Elimina censura prèvia, però sense qüestionar el règim.
• 1966: Llei Orgànica de l’Estat → Separació cap d’Estat/cap de govern, elecció de procuradors, associacions polítiques permeses (no opositores).

Grups de Poder Franquistes

• Falangistes → Perden poder, es transformen en "Movimiento Nacional".
• Tecnòcrates (Opus Dei) → Controlen economia, volen monarquia sense democràcia.
• Laureà López Rodó → Figura clau.

Lluita pel Poder (Cas Matesa, 1969)

• Lluita entre falangistes i tecnòcrates.
• Empresa Matesa (fraudulenta) obté crèdits milionaris → escàndol.
• Fraga difon el cas per debilitar tecnòcrates.
• Franco expulsa Fraga i altres ministres → Govern controlat pels tecnòcrates.
• Carrero Blanco → Vicepresident i home fort del règim.

La Nova Oposició (1959-1975)

Mobilització Obrera i Estudiantil

• 1962: Augment de vagues (miners, transports, ensenyament).
• Creació de CCOO → Sindicat clandestí.
• Universitat → Protestes i tancament d’universitats.
• Finals 60’: Moviment veïnal reclama millores urbanístiques.

Forces Polítiques d'Oposició

• PSUC i PSOE, únics partits destacats.
• Tribunal d’Ordre Públic (TOP) → Jutja opositors.
• 1962: Contuberni de Múnic → 118 opositors demanen democràcia → Desterrament.
• PCE (Ibárruri i Carrillo) → Millor organitzat.
• Junta Democrática (1974) → Plataforma opositora.
• Felipe González (PSOE, 1974) → Nou líder.

Desenvolupament Econòmic (1959-1975)

Pla d'Estabilització (1959)

• Objectiu: Liberalitzar economia.
• Mesures → Reducció despesa pública, moderació salarial, afavorir exportacions.
• Resultat → Creixement econòmic 1960-73 (segon només després de Japó).

Plans de Desenvolupament (1964-1975)

• Objectiu: Ordenar creixement.
• Plans quadriennals per impulsar la indústria.
• Èxit en automoció: SEAT (Itàlia), Renault (França), Ford (EUA)...
• Problemes → Previsions no es compleixen, dèficit comercial alt.
• Fonts d’ingressos → Turisme, inversió estrangera, remeses d’emigrants.
• 1973: Crisi del Petroli → Aturada del creixement.

Canvis Socials (1959-1975)

Creixement Demogràfic i Emigració

• 1960-75 → Augment població per natalitat i economia.
• Emigració exterior → França, Alemanya, Suïssa, Holanda...
• 1973 → Retorn d’emigrants per crisi.

Urbanització i Èxode Rural

• De país agrícola a industrial.
• Èxode rural cap a Catalunya, Madrid, València, País Basc.
• Creixement de barris perifèrics amb males condicions.

Societat de Classes Mitjanes

• Creix la classe mitjana → Accés a béns de consum.
• Pluriocupació → Molts treballadors fan hores extres.
• 1970: Llei d’Educació → Escolarització fins als 14 anys.

Últims Anys del Franquisme (1969-1975)

La Successió Monàrquica

• 1947 → Espanya serà un regne després de Franco.
• 1969 → Franco designa Joan Carles com a successor.
• Sectors falangistes preferien Alfons de Borbó.

Nacionalisme Basc i Terrorisme

• ETA (1959) → Al principi, actes simbòlics.
• 1968 → Primer atemptat mortal.

L'Enfrontament amb l'Església

• Anys 60 → Concili Vaticà II → L’Església adopta un caire més renovador.
  • Bisbes i sacerdots posen en dubte el suport al règim.
• Alguns sacerdots denuncien:
  • La repressió policial i la violència.
  • La persecució de la cultura catalana i basca.
  • La manca de llibertats.
  • Cedien esglésies i locals parroquials per actes de l’oposició.
• El papa Pau VI → Actitud crítica amb el franquisme.
• Nous càrrecs a l’Església → Ideals més liberals.
• 1971 → 1a Assemblea de Bisbes i Sacerdots:
  • Declaració contra el franquisme.
  • Demanen perdó per no haver sabut reconciliar els espanyols.
• Conflictes constants entre govern i sectors eclesiàstics (especialment al País Basc).
  • Molts sacerdots detinguts i jutjats.
• 1974 → El bisbe de Bilbao defensa els drets de les nacionalitats:
  • El govern vol expulsar-lo d’Espanya.
  • L’Església amenaça d’excomunicar el govern.
  • El govern es fa enrere.

El Final de la Dictadura

La Mort de Carrero Blanco

• 1973: Franco separa el càrrec de cap d'Estat i cap de Govern.
• Luis Carrero Blanco → nou president del govern.
• 20 de desembre 1973 → Assassinat per ETA amb un atemptat.
• Carlos Arias Navarro → nomenat nou president del govern, fidel al franquisme i repressor durant la Guerra Civil.

El Govern d'Arias Navarro

• 12 de febrer 1974 → Comença el seu govern amb algunes idees reformistes.
• Es torna més dur després de l'execució de Salvador Puig Antich.
• 25 d’abril de 1974 → Cop d’estat a Portugal i fi de la dictadura portuguesa → esperança per al canvi a Espanya.

El Retorn a la Repressió

• El govern abandona les reformes.
• Estatut del Dret d’Associació Política → Intent de permetre partits, però no funciona (no catalanistes ni basquistes).
• Juliol 1974 → Franco hospitalitzat, el príncep Joan Carles assumeix la prefectura de l’Estat.
• Problemes greus:
  • Augment de la conflictivitat social.
  • Crisi econòmica.
  • Atemptats terroristes.
• Unión Militar Democrática → Associació clandestina dins l’exèrcit que vol democratització.

La Mort de Franco

• Marxa Verda (1975) → El Marroc pressiona per aconseguir el Sàhara espanyol.
• Acords de Madrid (1975) → Espanya cedeix el Sàhara a Marroc i Mauritània (tot i que la població volia la independència).
• 20 de novembre de 1975 → Mort de Franco.

Catalunya: Immigració i Lluita Antifranquista (1959-1975)

La Immigració a Catalunya

• 1960-1975 → Onada migratòria massiva (1 milió de persones d’altres zones d’Espanya).
• Creixement per baixa mortalitat i alta natalitat.
• Es formen barris obrers a zones industrials.
• Habitatges precàris → riuades afecten moltes famílies.

La Lluita Antifranquista a Catalunya

Durant la dècada dels 70, la conflictivitat laboral va augmentar notablement, amb vagues a fàbriques com SEAT, al Baix Llobregat i al Vallès Occidental. Paral·lelament, el moviment estudiantil va impulsar protestes i enfrontaments amb la policia, destacant la fundació del Sindicat Democràtic d’Estudiants el 1966, amb la coneguda "Caputxinada" a la Universitat de Barcelona. L’Església catalana es va distanciar progressivament del franquisme, amb figures com l’Abat Escarré de Montserrat, que el 1963 va criticar obertament la dictadura. També van tenir un paper important els Fets del Palau de 1960, una protesta organitzada pel moviment Crist-Catalunya, liderat per Jordi Pujol, qui va ser condemnat a set anys de presó. El 1974 es va fundar Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). En l’àmbit polític, el PSUC es va consolidar com una força clandestina amb una forta presència laboral i estudiantil, mentre que el Moviment Socialista de Catalunya agrupava diversos sectors antifranquistes d’esquerres. També va sorgir el PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional), amb una orientació independentista. El 1971 es va crear l’Assemblea de Catalunya, una plataforma unitària formada per 45 entitats que defensava l’amnistia per als presos polítics, les llibertats democràtiques, la recuperació de l’Estatut de 1932 i la coordinació de les forces antifranquistes.

La Resistència Cultural Catalana

A partir de 1960, la censura es va relaxar lleugerament i va començar un procés de recuperació cultural. El 1961 es va fundar Òmnium Cultural, una entitat dedicada a la promoció de la llengua i la cultura catalana. L’Església va permetre l’ús del català en la litúrgia i van començar a aparèixer revistes i editorials en català. També va sorgir el moviment de la Nova Cançó, amb artistes que utilitzaven la música en català com a eina de reivindicació política i cultural.

La Dona durant el Franquisme

Durant la dictadura franquista (1939-1975), les dones van perdre drets i van quedar subordinades als homes. Hi havia dones les quals treien la seva feminitat i els hi feien monstruositat per tot el poble en forma d’exemple de com es tractava a la dona que estava en contra del règim. El règim les considerava mares i esposes, i les limitava legalment i socialment.

Restriccions principals:

• No tenien disponibilitat civil: estaven sota la tutela del marit o del pare.
• Divorci prohibit i matrimoni indissoluble.
• No podien treballar, tenir un compte bancari o cobrar un sou sense permís del marit.
• No podien comprar propietats sense autorització.
• Anticonceptius i avortament prohibits.

A més, es fomentava la maternitat per augmentar la població, i la dona havia de dedicar-se a la llar i a tenir fills. No va ser fins després de la dictadura que van recuperar els seus drets.

Descripció d'Imatges Històriques

Primera imatge (La Vanguardia, 1940): Mostra la visita de Heinrich Himmler, un alt comandament nazi, a Barcelona. L’escena reflecteix la col·laboració entre el franquisme i l’Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial. L’acte inclou una desfilada militar i una festa folklòrica, evidenciant el suport mutu entre els dos règims totalitaris.

Segona imatge (Moneda del franquisme, 1947): És una moneda d’una pesseta amb la imatge de Franco i l’escut d’Espanya. Representa el culte a la personalitat del dictador i la consolidació del seu poder després de la Guerra Civil. Aquest tipus de moneda reforçava la seva autoritat i la seva ideologia en l’economia i la societat espanyola.

Tercera imatge (Cartell anticomunista, 1942): Cartell de propaganda franquista on es presenta el comunisme com l’únic perill per a Europa. Aquest discurs servia per justificar la repressió política i vincular el franquisme amb la lluita contra el comunisme, en sintonia amb la ideologia feixista de l’època.