Història del Feixisme Italià i el Nazisme Alemany: Orígens i Impacte
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4 KB
La Formació del Partit Feixista Italià
El 1919, Benito Mussolini, un exmilitar socialista expulsat del partit, va fundar els anomenats Fasci Italiani di Combattimento, un moviment que agrupava antics combatents i tenia un programa populista i nacionalista. El 1921, Mussolini va transformar els Fasci en el Partito Nazionale Fascista. A més, Mussolini va dotar el seu partit d'un programa nou que barrejava un discurs populista en termes socials amb la defensa de la propietat privada. Els feixistes van adoptar la camisa negra com a uniforme i la salutació romana amb el braç aixecat.
El partit va rebre ajudes financeres de la Confindustria.
Les esquadres feixistes van protagonitzar nombrosos atacs de violència social.
La Marxa sobre Roma i l'Arribada al Poder
El Partit Feixista va demostrar que tenia una bona organització durant la vaga d'agost del 1922, convocada per totes les forces d'esquerra. Els feixistes van comunicar al govern que si no eren capaços d'aturar la vaga, ells substituirien l'Estat. La Marxa sobre Roma va ser el cop definitiu per aconseguir el poder. L'octubre de 1922, els feixistes van anunciar que si el govern era incapaç de restablir l'ordre i l'autoritat, ells marxarien cap a la capital i reclamarien el poder. Milers de camises negres van començar a controlar els edificis públics i van prendre el control de les institucions i comunicacions del nord d'Itàlia. El govern volia proclamar l'estat d'excepció el 28 d'octubre, però el rei es va negar i el govern va dimitir. Sota la responsabilitat de Víctor Manuel II, el 30 d'octubre va demanar a Mussolini que constituís un nou executiu.
Autarquia Econòmica i Rearmament Nazi
La preocupació principal dels nazis era tornar a convertir Alemanya en una potència mundial. Es va implantar un fort dirigisme estatal amb l'objectiu d'aconseguir l'autarquia econòmica i convertir Alemanya en un estat autosuficient. Es va elaborar un pla quadriennal. Els resultats econòmics del nazisme van ser molt desiguals, però el 1939, Alemanya era la segona potència industrial del món. Les jornades laborals eren de 10 hores i es va produir l'anul·lació dels drets sindicals.
El Control Ideològic i Social Nazi
Es va crear el Ministeri de Cultura i Propaganda, que va ser confiat a Goebbels. Es van crear llistes d'autors prohibits i es va dur a terme la crema de llibres. El futur del Reich depenia de la joventut, i el nazisme va dedicar grans esforços a l'educació dels joves. Es van introduir censures a les aules i als llibres de text. L'educació va reduir el paper de les dones a les anomenades "tres K": Kinder (fills), Kirche (església) i Küche (cuina).
Els comunistes i socialistes eren perseguits i enviats a camps de concentració.
La Puresa Racial i la Persecució Jueva
La raça ària havia de ser protegida per mitjà de l'exclusió d'aquells que tenien algunes dificultats i problemes mentals. El 1933, es va promulgar el boicot als negocis dels jueus. El 1935, es dictaren les Lleis de Nuremberg, que impedien els matrimonis mixtos i excloïen els jueus de la ciutadania. El 1938, se'ls va obligar a portar un distintiu. El 1938, en l'anomenada Nit dels Vidres Trencats (Kristallnacht), es van detenir molts jueus i alguns van ser assassinats; els comerços, destruïts, i les sinagogues, incendiades.
Les Democràcies Davant la Crisi
Gran Bretanya (GB) tenia una situació econòmica greu: les indústries tradicionals eren antiquades, els productes poc competitius i es van reduir les exportacions. La situació es va agreujar amb la Guerra d'Irlanda.
A França, la situació econòmica va trigar una mica més a produir-se, fins al 1930, amb protestes obreres i mobilitzacions. Es va formar l'anomenat Front Popular. A Suïssa, Bèlgica, Holanda, Noruega, Suècia i Dinamarca, les democràcies van afrontar també els seus propis reptes.