Història del Disseny i l'Arquitectura Moderna: Moviments Clau

La Revolució Industrial i les seves Transformacions

Impacte Social i Tecnològic

• Hàbits Laborals: Transformació dels hàbits dels treballadors.
• Innovació Tècnica: Finals del segle XVIII, Gran Bretanya.
• Màquina de Vapor: Impulsa el ferrocarril, cotxes i avions.
• Reflexió Artística: La revolució es veu reflectida en obres de pintors.
• Arquitectura: Ús de nous materials com el ferro i el vidre.

Transformació Urbana i Exposicions Universals

• Creixement Urbà: Migració cap a les ciutats, amb habitatges de baix cost als afores.
• Estructura Social: Sorgiment de la burgesia i el proletariat industrial.
• Gran Exposició de Londres (1851): Celebrada al Palau de Cristall.
• Exposició Universal de Barcelona (1888): Enderroc de muralles, creació de la Ciutadella, Arc de Triomf, Hotel Internacional.
• Exposició Internacional de Barcelona (1929): Creació del MNAC.

L'Escola de Chicago: Pionera de l'Arquitectura Moderna

Característiques i Innovacions (1880-1990)

• Edificis Funcionals: Enfocament en la utilitat.
• Incendi de Chicago (1871): Oportunitat per a la reconstrucció i noves tècniques.
• Esquelet Mecànic: Estructura interna d'acer.
• William Le Baron Jenney: Figura clau, pioner en l'ús de l'esquelet d'acer.
• Fonamentació Flotant: Solucions per a terrenys inestables.
• Maó Buit i Ascensors: Materials i tecnologies que permeten l'alçada.
• Grans Buidats i Vidre: Ús extensiu del vidre per a la llum natural.
• Estètica Repetitiva: Crítica a la monotonia, però eficient.
• Naixement dels Gratacels: Chicago com a bressol d'aquesta tipologia.

Esdeveniments Rellevants

• Exposició Mundial Colombina de Chicago (1893): Mostra de l'arquitectura i el disseny.

Henry Ford i el Fordisme

• Henry Ford: Fundador de Ford Motor Company a Detroit (1899).
• Fordisme: Sistema de producció en massa basat en la cadena de muntatge i la divisió del treball.

El Modernisme: Art i Natura en Harmonia

Característiques Estètiques i Filosòfiques

• Inspiració Natural: Formes orgàniques i fluides.
• Línia "Coup de Fouet": Línia corba i dinàmica, característica del moviment.
• Ús del Color: Paletes riques i expressives.
• Materials: Ferro, vidre i totxo (com al Palau de la Música Catalana).
• Espais Oberts i Connectats: Recerca de la fluïdesa espacial.
• Llum Natural: Importància de la il·luminació.
• Peces Úniques: Valoració de l'artesania i la singularitat.

Contrast amb el Mecanicisme

• Mecanicisme: Enfocament en la funcionalitat i l'ordre.
• Necessitat Ortopèdica: Tot ha de tenir un lloc, sense distraccions.
• Neteja i Ordre: Prioritat a la higiene i la claredat.

Thonet: Pioner del Mobiliari Corbat

• Michael Thonet: Innovador en la tècnica de corbat de fusta.
• Cadira Nº 14: Icona del disseny, produïda en massa i econòmica.

Art Nouveau: Un Estil Global i Innovador (1885-1914)

Principis i Evolució

• Voluntat Global: Aspiració a un estil total, present en totes les arts.
• Innovació vs. Còpia: Més interès en inventar que en copiar estils anteriors.
• Esgotament i Transició: El moviment va evolucionar cap a altres formes de modernitat.
• Característiques Pròpies: Desenvolupament d'una estètica distintiva.

Orígens del Disseny Industrial: Arts & Crafts

William Morris i el Moviment Arts & Crafts (Segle XX)

• William Morris: Figura central del moviment Arts & Crafts.
• Red House: Dissenyada per Philip Webb, exemple de l'arquitectura Arts & Crafts.
• Crítica a la Producció Industrial: Considerava els productes actuals "lletjos" a causa de la màquina.
• Producció Artesanal: Productes cars, que no arribaven a totes les classes socials, i amb pèrdues econòmiques.
• Filosofia "Fit for Use": Importància de la funcionalitat i l'adequació a l'ús.
• Estètica del Llibre: Valoració de la bellesa en els objectes quotidians, inclosos els llibres.

Josef Hoffmann i els Tallers Vienesos (Wiener Werkstätte)

Art, Indústria i Qualitat (Fundació 1903)

• Josef Hoffmann: Promotor de la unió entre art i indústria.
• Wiener Werkstätte (Tallers Vienesos): Influència a tota Europa, amb l'objectiu de dissenyar, produir i vendre.
• Acceptació de la Màquina: No rebutjaven la màquina, considerant que podia produir objectes dignes i singulars.
• Productes Domèstics de Qualitat: Enfocats en la funcionalitat i l'acabat artístic.

La Lliga Alemanya de Tallers (Deutscher Werkbund)

Orígens i Objectius (Fundació 1907)

• Fundació: Per Hermann Muthesius, amb l'objectiu de millorar la qualitat dels productes alemanys.
• Lideratge: Es va convertir ràpidament en capdavantera en el disseny industrial.
• Empreses Clau: AEG (Allgemeine Elektrizitäts-Gesellschaft) com a exemple de col·laboració amb dissenyadors.

El Werkbund de 1907: Un Pas Endavant

Principis i Figures Clau

• Avenç en el Disseny: Reconeixement de la màquina com a eina per produir objectes de qualitat.
• Peter Behrens: Responsable del disseny integral per a AEG (identitat corporativa).
• Hermann Muthesius: Impulsor de la reforma de l'ensenyament del disseny.
• Altres Membres Destacats: Josef Hoffmann i Walter Gropius.
• Relació Art-Indústria: Foment de la col·laboració entre artistes i la indústria.

Adolf Loos: "Ornament i Delicte" (1908)

• Adolf Loos: Arquitecte i teòric.
• "Ornament i Delicte": Assaig influent que criticava l'ús excessiu de l'ornamentació, posicionant-se contra certs aspectes del Modernisme.

La Bauhaus: Escola d'Art i Disseny (1919-1933)

Fundació i Direcció

• Nom: Casa de la Construcció.
• Walter Gropius (1919-1927): Fundador i primer director, promotor de la renovació de les arts aplicades, considerant-les totes igualment importants.
• Hannes Meyer (1927-1930): Segon director.
• Mies van der Rohe (1930-1933): Tercer i últim director, va traslladar l'escola a Berlín el 1932 abans del seu tancament.

Metodologia i Currículum

• Curs Preliminar (Vorkurs): Durada de 6 mesos, impartit per mestres com Johannes Itten (enfocament en la llibertat creativa i l'experimentació).
• Estudis Superiors: 3 anys de durada, amb èmfasi en l'ús de materials i el desenvolupament de projectes finals.
• Objectiu: Formar professionals adaptats a les necessitats de l'actualitat.
• Teatre Unificat: Integració de les arts escèniques.
• Equilibri: Combinació de pràctiques remunerades i teoria.
• Revolució del Taller Gràfic (1923): Innovació en tipografia i disseny de llibres.
• Nous Professors (1924): Incorporació de figures que van reforçar l'enfocament racionalista.

Streamline: L'Estètica de la Velocitat (EUA, Anys 30)

Orígens i Característiques

• Context: Primera font econòmica per al disseny industrial als EUA.
• Forma Dinàmica: Sorgiment del disseny industrial amb formes aerodinàmiques.
• Aplicacions: Influència en el disseny d'avions, vaixells i altres vehicles per reduir la resistència a l'aire.
• Idea de Velocitat: Transmissió d'una sensació de rapidesa i modernitat.
• Nous Materials: Ús de materials innovadors.
• "Styling": Terme despectiu utilitzat per referir-se a l'èmfasi en l'estètica per sobre del funcionalisme.
• Argument de Venda: La defensa era que "el lleig no ven", prioritzant la publicitat i les vendes.
• Aplicació Generalitzada: Aquesta estètica es va traslladar a gairebé tots els productes.
• Norman Bel Geddes: Dissenyador influent, conegut per projectes com la ràdio Patriot (1939), amb un disseny simplificat i atractiu.

Hochschule für Gestaltung Ulm (HfG Ulm): L'Escola d'Ulm (1955-1968)

Fundació i Direcció

• Fundació: Per Inge Scholl, amb l'objectiu de "netejar" el nom alemany i modernitzar el disseny.
• Max Bill: Primer director (1955-1956), proposat per Gropius, però amb idees que van divergir de la línia posterior de l'escola.
• Inspiració: Fortament inspirada en la Bauhaus, especialment en la seva didàctica.

Currículum i Filosofia

• Curs d'Iniciació: Base per a tots els estudiants.
• Especialitzacions: Disseny de producte, comunicació visual, informació, cinematografia i arquitectura.
• Assignatures Comunes: Enfocament interdisciplinari.
• Divergències amb Max Bill: Les seves idees sobre la relació art-disseny van generar tensions i la seva sortida.
• Tomás Maldonado: Figura clau en el desenvolupament de la metodologia de l'escola.

Arquitectura i Disseny de Producte

• Edifici de Max Bill: Dissenyat amb pavellons pràctics i útils, representant la "Gute Form" (bona forma).
• Filosofia del Producte: El producte ha de ser útil (divergint de Bill, que abolia la visió de l'art en el disseny).
• Objectiu: Satisfer problemes econòmics i fisiològics, aconseguit mitjançant l'estudi de l'organisme humà.
• Disseny Acurat: Èmfasi en un disseny meticulós i una unitat de producció.
• Tecnologia del Moment: Integració de la tecnologia més avançada.
• Metodologia Projectual: Alternativa al "Styling", amb una forta relació amb la indústria.
• Col·laboració: Associació destacada amb l'empresa Braun.
• Funcionalitat Pura: Desaparició de les utilitats simbòliques en favor de la funcionalitat.