Història del currículum educatiu a Espanya

Currículum segle XIX

Segons el Reglament de 1838 el currículum d’una escola de xiquets era el següent:

• Instrucció moral i religiosa:

  Oracions, Historia sagrada.

• Catecisme. Nou Testament.

• Lectura:

  Alfabet, síl·labes i paraules usuals i fàcils. Lectura “de corrido”, Lectura en impresos i manuscrits.

• Escriptura:

  En pissarres, En cartapacis, En paper blanc.

• Aritmètica:

  Comptar de paraula, taules de sumar i multiplicar, conèixer els guarismes. Numeració escrita. Taules. Les quatre regles simples. Fraccions comunes i decimals. Pesos i mesures del Regne.

• Gramàtica:

  Pronúncia correcta, ortografia teòrica i pràctica. Analogia, sintaxi, anàlisi gramatical i lògica: composicions.

La introducció del sistema mètric decimal per tal de substituir els pesos i mesures propis de cada zona va comportar l’assignatura metrologia que ensenyava les equivalències i a comptar, mesurar i pesar segons el SMD.

Lliçons de coses: A començament del segle XX s'introdueixen en les escoles uns manuals escolars basats en el principi de la intuïció reclamat per Pestalozzi. Les lliçons que formen el llibre es presenten en sèries graduals, amb l’objectiu d’exercitar les facultats dels xiquets en conformitat a l’ordre natural del seu desenvolupament.

Les làmines murals.
Els mapes murals

Currículum en la II República

L’aprovació de la Constitució republicana que implicava una escola laica, activa i que educara per a la solidaritat es traduiria en la desaparició de les matèries relacionades amb la religió i moral catòliques, la introducció de continguts de formació ciutadana i de tècniques actives.

Els quaderns i texts de l’escola republicana reflecteixen els nous símbols, les conquestes legislatives i la introducció de tècniques actives com les revistes escolars confeccionades per l’alumnat.

Anys 40

L’escola “azul” es caracteritza per la introducció de continguts de caràcter patriòtic i catòlic. La influència del falangisme és notòria en els textos i quaderns escolars dels primers anys. La idea de l’Espanya imperial, condensada en el lema “Por el Imperio hacia Dios” és un dels temes recurrents en els textos escolars dels anys 40 i serà una de les que anirà desapareixent en el transcurs dels anys.

Anys 40 i 50

Els principis ideològics que conformen l’escola del nacionalcatolicisme, amb la condemna de les pràctiques republicanes, l’exaltació dels continguts catòlics i la separació de sexes, condicionarà els textos i quaderns escolars dels anys 40 i 50.

Anys 50

Les enciclopèdies són un compendi en un únic llibre de text de totes les matèries del programa escolar. Introduïdes en les escoles des de començaments del segle XX, coneixeran en els anys 50 el seu apogeu, en especial l’Enciclopèdia Alvarez. Les enciclopèdies potenciaven un ensenyament verbalista, memorístic, acrític i passiu, molt en sintonia amb els ideals del franquisme.

Anys 60

La tecnocràcia dels anys 60 implicarà una renovació en la metodologia i els materials didàctics, malgrat que els continguts continuen transmetent els ideals del nacional-catolicisme.

La divisió de l’ensenyament primari en cicles i l’edició de textos específics per a cada matèria significarà el declivi de les enciclopèdies.

L’estructura en unitats didàctiques, la generalització de les il·lustracions en colors i la cura per oferir materials més atractius per als xiquets i xiquetes caracteritzaran aquesta època de transició.

Anys 60 i 70

La tecnocràcia introduirà nous materials audiovisuals per tal de modernitzar l’escola, malgrat que els continguts continuen estant marcats per la ideologia del nacionalcatolicisme.

Anys 70

La llei de 1970 establirà l’EGB, fet que comporta la continuïtat de la tecnocràcia renovant, en part, els continguts, i divulgant uns materials més atraients i seqüenciats segons estigueren destinats al cicle inicial, mitjà i superior.

S’intenta una metodologia més activa, molt condicionada per les premisses de l’ensenyament programat, basat en el conductisme.