Història del Cinema: Moviments Clau i Avantguardes

La història del cinema transcorre paral·lela a la successió d’avantguardes que han renovat els marges de la tradició artística. Les avantguardes acaben sempre institucionalitzant-se i propugnant un criteri ideològic i estètic compartit pels seus integrants. Característica: imitació. Hi ha una diferència entre els moviments derivats d’una avantguarda estètica i els que procedeixen d’una generacional en la indústria. Exemples: Free Cinema, Nouvelle Vague, Cinema Novo (Brasil). Nous moviments s’inicien per la ruptura. Manierisme: neix a Itàlia al segle XVI (estil posterior als grans Mestres de l’Alt Renaixement que es fomenta la seva imitació).

Expressionisme Alemany: Origen i Característiques

Origen: Segle XX, tendència antinaturalista. Precedents: Goya i Munch (subjectivitat, visió única). Colors violents, formes distorsionades en funció de l’estat d’ànim.

Al final de la Primera Guerra Mundial, Alemanya vençuda inicia la reconstrucció. El cinema més vist és el nord-americà. La UFA (1917) tenia un fi propagandístic (films de la cultura alemanya i educació nacional). El baix nivell de producció nacional i la derrota alemanya van posar fi a la UFA el 1918, que es va reorientar cap a un fi comercial.

Característiques de l'Expressionisme Alemany

• Contra el naturalisme i l'objectivitat, el materialisme i el col·lapse de la civilització.
• Èmfasi en el subjectiu.
• El més important és la visió interna, trobant l'essència.

Temàtiques de l'Expressionisme Alemany

• La difícil situació d'Alemanya.
• Des de la pesta a Nosferatu i més tard a Faust, fins a la inundació de Metròpolis.
• Tema de la fi del món i pessimisme davant el futur.
• Tirania (control i manipulació).
• Doble personalitat.
• Lluita de classes (Metròpolis).

Principis Estètics de l'Expressionisme Alemany

• Llum i contrastos de llums i ombres.
• Il·luminació sobtada d’un objecte, deixant la resta en penombres (mitjà d’atenció de l’espectador).
• La llum és més important per l’escassetat de recursos, amb un rol arquitectònic (a Nosferatu s’encarrega de narrar).
• Deformació expressionista, perspectives intencionades.
• Interiors tancats (El Gabinet del Dr. Caligari).
• Enquadraments semblants a composicions pictòriques.
• Mostren sentiments exterioritzant les emocions extremadament, amb maquillatge violent i excessiu.

Pel·lícules Clau de l'Expressionisme Alemany

El Gabinet del Dr. Caligari (Robert Wiene, 1919)

Crims sexuals a Alemanya fets per Cesare sota les ordres hipnòtiques de Caligari. Considerat el primer film expressionista. Destaca la decoració, l'exageració dels personatges i l'enquadrament inclinat.

Metròpolis (Fritz Lang, 1926)

Presenta dues classes: els poderosos i controladors dels mitjans de producció, i els treballadors condemnats. Va ser el projecte més car de la UFA.

Nosferatu (F.W. Murnau, 1922)

Adaptació de Dràcula (sense drets d’autor). Utilitza pocs moviments de càmera i escenaris naturals.

Cinema Soviètic: Revolució i Muntatge

La Revolució Bolxevic va canviar radicalment l’orientació de la producció cinematogràfica a Rússia.

Vertov (grup avantguardista), Kuleixov (laboratori experimental a la recerca de noves solucions expressives).

Serguei Eisenstein i la Teoria del Muntatge

Serguei Eisenstein (actiu des de 1927): Primer catedràtic d’història del cinema del món. S’inspira en ideogrames o grafismes japonesos. Característiques de la seva obra: èpica, barroca, lírica, epopeia i dialèctica marxista.

El 1924, la vaga. El 1925, El Cuirassat Potemkin, encàrrec per exaltar l’esperit de la revolució social i bolxevic.

Censura deguda a la detecció de desviacionistes i antirevolucionàries. Predomini de la captació o reforç de l'adhesió del públic al règim.

Pel·lícules Clau del Cinema Soviètic

Octubre (Serguei Eisenstein, 1927)

Realitzada pel 10è aniversari de la Revolució d’Octubre. Mostra la massacre de Sant Petersburg i ressalta la triomfal revolució bolxevic. Rodada com un documental, és un cant al triomf del proletariat.

Neorealisme Italià: La Vida Quotidiana Postguerra

Sorgeix al finalitzar la Segona Guerra Mundial. Reflecteix el dia a dia, els problemes i la misèria de la gent treballadora.

Roma, Ciutat Oberta de Roberto Rossellini és pionera del neorealisme.

El Lladre de Bicicletes (considerat el millor film del cinema per alguns).

Fi del moviment: Acaba amb la postguerra, ja que millora la situació econòmica i social.

Característiques del Neorealisme Italià

• Sense contingut polític intrínsec.
• Posada en escena i diàlegs realistes.
• Apropiació de la gent humil sense provocar sentiment de caritat.
• Més importància a les emocions que als plantejaments ideològics.
• Estètica documental.
• Llocs reals.
• Il·luminació natural.
• Actors no professionals.
• Llenguatge col·loquial.

Pel·lícules Clau del Neorealisme Italià

El Lladre de Bicicletes (Vittorio De Sica, 1948)

Un pare que, després de dos anys, aconsegueix feina d’enganxar cartells, però necessita una bicicleta. L’aconsegueix i li roben. Pel·lícula de to pessimista.