Història del Cinema: Inicis, Pioniers i Terminologia Clau

Història i Inicis del Cinema

Pioners i Invencions Clau

• 1888: William K. Dickson. Enginyer en cap dels Laboratoris Edison, se li atribueix la invenció d'un tipus de banda de cel·luloide que pot contenir una seqüència d'imatges, sent la base d'un mètode per fotografiar i projectar imatges en moviment. Es tallaven trossos prims de cel·luloide i es llevaven les marques dels talls amb plaques de pressió escalfades. Després, aquestes bandes es cobrien amb una gelatina fotosensible que enregistrava les variacions lumíniques.
• 1893: Thomas Alva Edison. Va crear el Kinetograph, la primera càmera per captar imatges en moviment, i el Kinetoscope. Aquest últim tenia forma d'armari dins el qual una pel·lícula de cel·luloide de Dickson, alimentada per un motor elèctric, girava en bucle continu. La pel·lícula tenia una llum al darrere i una lent d'augment que servia de visor per a l'espectador. Aquest aparell primigeni era de consum individual i l'espectador, per unes monedes, podia posar els ulls al visor i veure la representació.
• 1895: Germans Lumière i Robert William Paul. Robert William Paul va tenir la idea de passar els quadres en moviment a una audiència col·lectiva i va inventar un projector de pel·lícules. La primera exposició pública va ser el 1895. Alhora, a França, Auguste i Louis Lumière havien inventat el Cinematògraf, un aparell portàtil amb una triple funcionalitat: càmera, impressora i projector. Amb la col·laboració del seu pare, Antoine Lumière, van començar a exposar pel·lícules al Boulevard des Capucines de París a finals de desembre de 1895. Vist l'èxit d'aquesta curiositat científica, els germans Lumière aviat van establir una xarxa de reporters per tota Europa (i després, el món), els quals enregistraven les anomenades actualités, predecessores dels documentals. Entre les primeres pel·lícules Lumière, que no sobrepassen el minut de durada.

Context i Significat Social

• Context històric: Passant pel context de l’època que possibilita l’invent (societat industrial, capitalisme, innovacions tècniques).
• Resum: El cinema. Aspecte tècnic: és la culminació de diversos intents de donar moviment a la imatge fotogràfica. Aspecte social: culminació també de la cultura de masses, després de la de la premsa.
• Primera projecció pública: La dels germans Lumière el 1895. El 28 de desembre de 1895 també va ser una data assenyalada al calendari. Al Grand Café de París es va portar a terme la primera sessió de projecció pública, després d'una sèrie de projeccions privades. Totes les pel·lícules foren rodades entre el febrer de 1895 i l'octubre de 1896 pels germans Lumière.

George Méliès: Màgia i Ficció

Méliès va ser un dels pioners en la història del cinema més innovadors i creatius. Gràcies a ell, el cinema —ja des dels inicis— va aconseguir prendre camins que li van permetre avançar en els seus relats i en les seves tècniques. Méliès va introduir al cinema la màgia i la ficció, i per a realitzar això va utilitzar un gran nombre d'efectes especials creats per ell. Alguns d'aquests efectes van sorgir com a conseqüència de la casualitat, d'altres, de la seva imaginació. Per a Méliès, la pantalla del cinema representava el barret de copa d'un mag.

Els dos tipus de cinema inicials

Es van establir dos tipus de cinema: el més arrelat a la realitat (documental) i el de la ficció d’entreteniment.

Terminologia Cinematogràfica Clau

Definicions de Pla

1. Segons unitat de muntatge (Pla Seqüència): El pla seqüència succeeix quan tota l'acció dramàtica (seqüència) es porta a terme en un únic pla. Sorgeix als primers films dels germans Lumière, quan encara no existia el muntatge, i amb el pas del temps s'ha convertit en un recurs amb grans finalitats expressives. Pot respondre a: generar plaer visual, relacionar accions/personatges/espais, potenciar el suspens, transmetre autenticitat... Aquí, pla i seqüència agafen la mateixa definició.
2. Segons tipus d’enquadrament: Amb el pas dels anys després de l'aparició del cinematògraf, la societat s'adona que el sentit d'un missatge depèn, entre altres coses, de quina selecció fem de la realitat. És llavors quan es busquen noves formes d'enquadrament i neix un vocabulari per a poder distingir denotativament els diferents tipus de plans, així com el valor i l'efecte que causen a l'espectador.

Altres Conceptes Fonamentals

• Escena: L'escenari on passa l'acció dramàtica.
• Seqüència: Successió de plans que constitueixen una unitat (relacionat amb les accions que realitzen els personatges). Una seqüència pot tenir moltes escenes.

Anàlisi Tècnica: El Naixement d’una Nació (1915)

Aquesta pel·lícula és exemplar per a l'època. Primer pla, tràveling, flash-back, muntatge paral·lel, etc.: tantes innovacions que seran represes més tard per eminents realitzadors. Griffith utilitza, en efecte, moviments de càmera, diversos plans, una escenificació dinàmica, molts figurants i dóna una gran importància al muntatge. Aquesta pel·lícula marca un primer pas cap a la normalització de la durada de les obres cinematogràfiques, i Griffith proposa aquí dividir el seu relat en dues parts, per a una durada total de 187 minuts (aproximadament 3 hores i 7 minuts de pel·lícula).

Recursos Cinematogràfics Destacats

• Diversitat de tipologia d’enquadraments.
• Continuïtat entre plans.
• Importància del fora de camp.
• Tensions dramàtiques a partir dels recursos cinematogràfics.
• Seqüències conclusives.
• Desapareix la frontalitat.