Història del Cinema: Des del Precinema fins als Anys 90
Enviado por Chuletator online y clasificado en Plástica y Educación Artística
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 9,97 KB
1. El Precinema
1.1. Primers espectacles
Interès per representar el moviment.
Primeres imatges animades: representació amb ombres.
La Càmera obscura (segle XVI): projecció d’imatges dins d’una cambra fosca, precursora de la fotografia.
1.2. La llanterna màgica (segle XVII)
Projectava imatges sobre una superfície plana, precursora del cinema.
Firaires la portaven de poble en poble, feien girar vidres circulars per moure les imatges.
1.3. La fotografia (segle XIX)
Capturar i guardar una imatge del món.
Joseph Nièpce: En 1827, la primera fotografia.
Eduard Muybridge: fotografiava objectes en moviment per mostrar la realitat en acció.
1.4. Diferents invents (segle XIX)
El Zoòtrop: dispositiu per crear la il·lusió del moviment.
El Traumàtrop: similar al zoòtrop, però amb discs giratoris.
El Teatre òptic (Émile Reynaud): intent de cinema, són bandes amb dibuixos animats.
1.5. Kinetoscopi d’Edison (1890)
Edison i Dickson inventen el Kinetoscopi per veure pel·lícules a través de bobines, però no projectaven a pantalla.
2. El Naixement del Cinema (1895) i l'Època Muda
2.1. L’època muda
28 de desembre de 1895: els germans Lumière presenten els primers films a París.
Primera pel·lícula: L’arribada d’un tren a l’estació (1895).
Cinematògraf: Els Lumière inventen aquest aparell per projectar pel·lícules.
Es projecten fets quotidians de la vida laboral i familiar, però el públic es va avorrir.
2.2. Les primeres ficcions (1900)
George Méliès: pioner del cinema de ficció i ciència-ficció.
Pel·lícules destacades: Viatge a la lluna (1902) i Viatge a través de l’impossible (1904).
2.3. El cinema com a indústria (segle XX)
A principis del segle XX, el cinema es converteix en una indústria global.
Fructuós Gelabert: primer cineasta a Espanya (1897).
Segundo de Chomón: creador de ficcions i fantasia, com L’hotel elèctric (1905).
2.4. De les fires a les sales
Pel·lícules mudes: utilització d'intertítols per explicar l'acció.
Música: un pianista tocava música en directe durant les pel·lícules.
2.5. Entreteniment burgès
Pel·lícules cultes adaptades d’obres literàries per a públic burgès.
Charles Pathé (França): iniciador de la indústria cinematogràfica a França.
Guerra de les patents als EUA: Edison guanya i els altres productors es traslladen a Califòrnia per fundar Hollywood.
2.6. Els mestres del cinema mut
David Wark Griffith: revoluciona el cinema amb la seva tècnica de muntatge i innovacions.
Innovacions: seqüències, accions paral·leles, canvis d’angle de càmera, flashbacks.
Pel·lícula destacada: El naixement d’una nació (1914).
Serguei M. Eisenstein (Rússia): utilitza el muntatge per generar emoció.
Pel·lícula destacada: Potemkin (1925).
2.7. Estètica d’avantguarda
Moviments artístics (surrealisme i expressionisme) influencien el cinema.
Expressionisme alemany: utilització de contrastos de llum i ombra per mostrar una visió subjectiva de la realitat.
Pel·lícula destacada: Nosferatu (1922) de F.W. Murnau.
2.8. Hollywood i l’star system
Star system: els actors esdevenen mites populars que augmenten els ingressos de les productores.
Actors destacats: Mary Pickford, Mae West, Rodolfo Valentino.
2.9. Hollywood i l’humor
Cinema còmic: auge de l’slapstick (humor físic), amb grans actors com Charles Chaplin i Buster Keaton.
Pel·lícules destacades:
La quimera d’or (1925) de Chaplin
El maquinista de la general (1926) de Keaton
3. El Cinema Sonor
3.1. L'època sonora
6 d’octubre de 1927: El cantor de jazz marca l'inici del cinema sonor.
Desaparició dels intertítols, els actors han d’aprendre a vocalitzar.
A Espanya, els primers estudis cinematogràfics són Orphea a Barcelona (1932).
3.2. Cinema sonor i la Gran Depressió
La Gran Depressió (1929): porta a una crisi econòmica que fa que el cinema es converteixi en una forma d'escapisme.
Gèneres cinematogràfics: comèdia, musical, cinema negre, western.
Pel·lícules destacades: Ser o no ser (1942) de Ernst Lubitsch, Succeí la nit (1934) de Frank Capra, Scarface (1932) de Howard Hawks, La diligència (1939) de John Ford.
3.3. El cinema en color
1935: La fira de les vanitats de Rouben Mamoulian és la primera pel·lícula en color.
1937: L'animació comença amb la pel·lícula Blancaneu i els set nans de Walt Disney.
1939: Allò que el vent s'endugué de Victor Fleming marca la plenitud del cinema en color.
3.4. Segona Guerra Mundial
A Europa, els governs totalitaris s’orienten cap a un cinema propagandístic.
Alemanya nazi: Leni Riefenstahl destaca com a directora.
Pel·lícules destacades: Casablanca (1942) de Michael Curtiz (contra els nazis), Ivan el Terrible (1945) de S. M. Eisenstein (a l'estat soviètic).
3.5. La postguerra
Neorealisme: Neix a Itàlia, amb una manera de mostrar la realitat de manera més directa.
Pel·lícules destacades: Roma, ciutat oberta (1944) de Roberto Rossellini, Lladre de bicicletes (1948) de Vittorio De Sica.
Els EUA comencen a filmar històries més naturals i realistes, en ciutats i escenaris reals.
Pel·lícules destacades: Cayo largo (1948) de John Huston.
3.6. Els anys 50
La TV es converteix en competència del cinema i fa disminuir l’audiència.
Audiència: Per recuperar espectadors, es dona més espectacularitat: pantalles més grans, cinema en color, so estèreo.
Grans estrelles: Marilyn Monroe, Marlon Brando, James Dean.
Pel·lícules destacades: Cantant sota la pluja (1952) de Stanley Donen i Gene Kelly.
3.7. Els anys 50 i 60: Superproduccions
Es produeixen grans melodrames i thrillers. Es dona pas a les superproduccions amb grans drames èpics.
Pel·lícules destacades: Vertigen (1958) de Alfred Hitchcock, Ben-Hur (1959) de William Wyler, Cleòpatra (1963) de Joseph L. Mankiewicz.
3.8. Els anys 50 i 60 (altres països)
França: La Nouvelle Vague (nova generació de directors) trenca amb el cinema tradicional i aposta per innovacions.
Pel·lícules destacades: À bout de souffle (1959) de Jean-Luc Godard.
Suècia: Ingmar Bergman crea un cinema introspectiu.
Pel·lícules destacades: El setè segell (1959) de Ingmar Bergman.
3.9. Els anys 70
S’imposen les superproduccions (qualitat i rendibilitat).
Pel·lícules destacades: La guerra de les galàxies (1977) de George Lucas, Trobades en la tercera fase (1977) de Steven Spielberg.
Directors comercials amb estil personal i creatiu com Francis Ford Coppola, Martin Scorsese, Tim Burton.
Es tornen a produir molts remakes i cinema fantàstic.
3.10. Els anys 80
L'aparició del vídeo i l'augment dels canals de TV fa que el públic vegi més cinema des de casa.
Cinema espectacular: augment d'efectes especials per atreure els espectadors a les sales.
Cinema consumista: actors musculosos i pel·lícules violentes.
Pel·lícules destacades: Rambo (1982) de Ted Kotcheff.
Autors compromesos: Woody Allen fa un cinema més reflexiu.
Pel·lícules destacades: Manhattan (1979) de Woody Allen.
3.11. Els anys 90
El cinema nord-americà viu una crisi d'idees i es retroba amb els herois del còmic.
Els avenços en efectes especials permeten tornar a gèneres com la comèdia clàssica, els drames, els dibuixos animats, el cinema fantàstic i el western.
Pel·lícules destacades: Batman Forever (1995) de Joel Schumacher.
Europa: es reacciona contra la gran presència comercial dels EUA amb lleis per afavorir els mercats locals.
Espanya: Directors com José Luis Borau, Álex de la Iglesia, Pedro Almodóvar prenen protagonisme.